Vés al contingut

Eleccions generals espanyoles de 2011

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions generals espanyoles de 2011
 ← 2008 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 2015 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data20 novembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles i grup d'eleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir350 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
208 senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
A Diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Electorat35.779.491 Modifica el valor a Wikidata
24.666.392
   68.94٪
Punt percentual 4.91
Nombre de vots vàlids24.015.376    Nombre de vots en blanc 333.461   Nombre de vots nuls 317.555
B Senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Electorat35.779.491 Modifica el valor a Wikidata
24.483.672
   68.43٪
Punt percentual 6.06
Nombre de vots vàlids22.314.003    Nombre de vots en blanc 1.264.947   Nombre de vots nuls 904.722
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PP  — Mariano Rajoy Brey
A
10.061.311   41.9٪
Punt percentual 2.04
B
136   65.38٪
Punt percentual 16.82
Diputat 154 → 186 Nombre d'escons 32
Senador 101 → 136 Nombre d'escons 35
<1
2>
PSOE  — Alfredo Pérez Rubalcaba
A
6.080.964   25.32٪
Punt percentual 19.04
B
48   23.08٪
Punt percentual 19.23
Diputat 169 → 110 Nombre d'escons 59
Senador 88 → 48 Nombre d'escons 40
<1
2>
L'Esquerra Plural  — Cayo Lara Moya
A
1.685.991   7.02٪
Diputat 11
<1
2>
UPyD  — Rosa Díez González
A
1.143.225   4.76٪
Punt percentual 3.56
Diputat 1 → 5 Nombre d'escons 4
<1
2>
CiU  — Josep Antoni Duran i Lleida
A
1.015.691   4.23٪
Punt percentual 1.17
B
9   4.33٪
Punt percentual 2.41
Diputat 10 → 16 Nombre d'escons 6
Senador 4 → 9 Nombre d'escons 5
PSC
A
922.547   3.84٪
Diputat 14
? ? ?
PP-PAR
A
339.502   1.41٪
Diputat 8
? ? ?
PP-EU
A
339.237   1.41٪
Diputat 6
<1
2>
Amaiur  — Iñaki Antigüedad
A
334.498   1.39٪
B
3   1.44٪
Punt percentual 1.44
Diputat 7
Senador 3   
<1
2>
EAJ  — Josu Iñaki Erkoreka
A
324.317   1.35٪
Punt percentual 0.15
B
4   1.92٪
Punt percentual 0.96
Diputat 6 → 5 Nombre d'escons 1
Senador 2 → 4 Nombre d'escons 2
<1
2>
ERC  — Alfred Bosch i Pascual
A
244.854   1.02٪
Punt percentual 0.13
Diputat 3 → 3
<1
2>
Bloc Nacionalista Gallec  — Francisco Jorquera
A
184.037   0.77٪
Punt percentual 0.07
Diputat 2 → 2
CC-NCa
A
143.881   0.6٪
B
1   0.48٪
Punt percentual 0.48
Diputat 2
Senador 1   
? ? ?
UPN-PP
A
126.516   0.53٪
Punt percentual 0.01
Diputat 2 → 2
<1
2>
Compromís  — Joan Baldoví i Roda
A
125.306   0.52٪
Diputat 1
Fòrum Astúries
A
99.473   0.41٪
Diputat 1
GBai
A
42.415   0.18٪
Diputat 1

Modifica el valor a Wikidata

El 20 de novembre de 2011 se celebraren eleccions a Corts Generals a Espanya. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero anuncià l'avançament electoral el 29 de juliol de 2011.[1] Han estat les onzenes eleccions generals des de la Transició i serveixen per renovar els 350 escons del Congrés dels diputats i 208 dels 264 escons del Senat. La convocatòria oficial d'aquestes eleccions es realitzà mitjançant Reial Decret el 26 de setembre, ajustant-se als 54 dies naturals de termini establerts a l'artícle 42.1 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.[2]

Així mateix, són les primeres eleccions generals des de 1996 que no coincideixen amb les eleccions al Parlament d'Andalusia, i després d'aquestes es donarà pas a la X Legislatura.

Avançament electoral

[modifica]

La fi de la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero estava inicialment previst per al mes de març de 2012, però en plena crisi financera espanyola, el 29 de juliol de 2011 declarà la seua intenció de convocar eleccions anticipades per al dia 20 de novembre de 2011. Aquesta decisió fa d'aquestes eleccions el setè avançament electoral (per 4 mesos a penes en aquest cas) des de la transició.[3]

Precampanya electoral

[modifica]

Partits polítics i coalicions

[modifica]
Candidat
[modifica]

El PSOE afrontà les eleccions de 2011 liderat per Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre de diverses carteres durant els últims anys de govern del president Zapatero, que fou proclamat com a candidat a la presidència del Govern el 9 de juliol de 2011.[4] Cap altre membre del partit anuncià la seua intenció de presentar-se com a candidat, fet habitual quan un president del Govern vol presentar-se a una reelecció.

Candidat
[modifica]

El PP arribà a les eleccions després de la victòria a les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig de 2011, liderat per Mariano Rajoy que es presentà per tercera vegada a la candidatura per la presidència del Govern després de perdre les dues últimes eleccions.[5]

Candidat
[modifica]

Després de les eleccions generals de 2008, Gaspar Llamazares hi renuncià a tornar a presentar-se. El 12 de juliol de 2011[6] la Presidència Executiva Federal d'IU proposà Cayo Lara com a candidat a les eleccions generals. La candidatura fou aprovada per 33 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions. En canvi, Cayo Lara només és candidat provisional fins a la propera reunió del Consell Polític Federal durant la segona semana de setembre en què s'haurà de ratificar la decisió de la Presidència. Aquest tràmit formal només pot ser superat si no hi ha altres aspirants que reunesquen els avals necessaris, d'altra manera s'hauria d'obrir un procés de primàries.[7]

El partit va escollir com a cap de llista al Congés per Madrid al congrés a Rosa Díez en eleccions primàries.[8]

Candidat
[modifica]

Convergència i Unió va ratificar el 23 de juliol Josep Antoni Duran Lleida com el seu candidat, que repeteix per tercera vegada.

Coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i la plataforma d'independents Catalunya Sí.[9]

Candidats
[modifica]

Alfred Bosch és escollit cap de llista de la coalició independentista catalana al Congrés de Diputats amb el 65% dels vots a les primàries d'ERC celebrades el 17 de setembre del 2011.[10] D'altra banda, el candidat de la coalició al Senat és Moisès Broggi.[11] La campanya va tenir un pressupost de 660.000 euros[12]

La Coalició Compromís formada pels partits BLOC Nacionalista Valencià (BLOC), Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) i Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià (EV-EE) decideixen incloure a les seues llistes a la plataforma Equo i trien com a cap de llista per la circumscripció de València al nacionalista Joan Baldoví.[13]

Altres líders de Compromís-Q
[modifica]

Aitana Mas i Roger Mira van ser els caps de llista per Alacant i Castelló respectivament. Pel que fa a les candidatures al Senat, Pere Fuset i Enric Bataller foren candidats per València.

Programa electoral
[modifica]

Una de les primeres propostes que Compromís va traure a debat en eixa campanya electoral va ser la realització d'un referèndum per canviar la llei electoral espanyola. La proposta de canvi de llei electoral va ser batejada com Referèndum Baldoví.[14][15]

Els eixos programàtics que defensa la candidatura de Baldoví són les infraestructures -especialment l'arribada i posada en funcionament del Corredor Mediterrani a tot el País Valencià-, la reforma de la llei electoral -per la via del "referèndum Baldoví" - i la defensa de la llengua i identitat valencianes.[16]

En la campanya electoral, Baldoví es va mostrar molt combatent a l'hora de demanar que els impostos no gravaren excessivament als treballadors amb nòmina i autònoms, demanant un "mim" especial a aquests últims i als emprenedors (en entendre que són els que generen la major part de l'ocupació), arribant a afirmar que "Per crear ocupació cal ajudar els currants".[17][18]

Candidats
[modifica]

El cap de la llista de la coalició al Congrés de Diputats serà el batle d'Esporles Miquel Ensenyat Riutort, amb el coordinador general d'IniciativaVerds David Abril Hervás com a número 2. Els candidats al Senat per la circumscripció de Mallorca seran Francisca Mas (IV) i Jaume Català (ExM).

El PNV es va presentar en solitari a Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, i en la coalició Geroa Bai a Navarra,[19] encapçalats al congrés per Josu Erkoreka a Biscaia, Emilio Olabarria a Àlaba i Arantza Tapia a Guipúscoa.

Coalició formada per Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i independents de l'esquerra abertzale.

Per impulsar la continuïtat de Nafarroa Bai després de l'abandonament d'Eusko Alkartasuna i de Batzarre, i davant l'acord d'Aralar per concórrer al costat de Bildu[20][21] en la coalició Amaiur. L'1 de setembre de 2011 es va crear l'associació Zabaltzen a partir dels independents de Nafarroa Bai des de la seva fundació, i el 19 de setembre es va anunciar la incorporació del partit de Villava Atarrabia Taldea, que ja ha havia concorregut en altres cites electorals en coalició amb Nafarroa Bai, per poder seguir constituint-se com coalició d'acord amb la legislació electoral, i també es va fer públic que la seva cap de llista tornaria a ser Uxue Barkos,[22] però Aralar, propietària legal de la marca Nafarroa Bai, va impedir als altres integrants seguir usant-la, de manera que en les eleccions generals es presentaran amb el nom de Geroa Bai,[23] diferenciant-se així de la coalició Nafarroa Bai present en les corporacions municipals i al Parlament de Navarra.

Coalició promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista/Izquierda Anticapitalista i formada a més per Los Verdes Comunidad de Madrid, En Lucha, Lucha Internacionalista, Izquierda Social de Alcobendas i un gran nombre d'activistes independents.[24]

Enquestes

[modifica]

Enquestes del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)

Data PSOE PP IU CiU ERC PNB BNG CC NaBai UPyD Altres Cap dels esmentats
Abril 2008[25] 43,6% 37,6% 3,9% 3,2% 1,6% 1,5% 1,1% 2,6% 2,3% 2,6%
Juliol 2008[26] 39,5% 39,3% 4,8% 3,3% 1,5% 1,1% 0,9% 2,5% 4,0% 3,1%
Octubre 2008[27] 39,7% 39,7% 4,3% 3,8% 1,3% 1,1% 0,9% 2,9% 4,1% 2,1%
Gener 2009[28] 39,7% 39,5% 4,5% 3,4% 1,3% 1,1% 1,0% 3,1% 4,3% 2,1%
Abril 2009[28] 40,8% 40,0% 4,5% 3,4% 1,5% 1,0% 0,6% 2,9% 3,8% 1,5%
Juliol 2009[28] 39,0% 40,2% 4,6% 3,4% 1,6% 1,2% 0,8% 0,5% 3,2% 3,1% 2,4%
Octubre 2009 37,7% 41,0% 4,7% 3,7% 1,5% 1,3% 0,8% 0,5% 3,7% 3,2% 1,9%
Gener 2010[28] 36,2% 40,0% 6,1% 3,7% 1,3% 1,0% 0,8% 0,9% 4,4% 3,5% 2,1%
Abril 2010[29] 38,0% 39,5% 5,8% 3,6% 1,0% 1,3% 0,7% 0,6% 3,3% 3,7% 2,5%
Juliol 2010[30] 34,9% 41,2% 5,4% 4,1% 1,4% 1,3% 1,1% 0,4% 3,8% 4,0% 2,4%
Octubre 2010[31] 34,3% 42,2% 6,2% 3,5% 0,8% 1,2% 0,8% 0,7% 4,1% 3,2% 1,1%
Gener 2011 34,0% 44,1% 5,7% 3,9% 0,8% 1,2% 0,9% 0,5% 2,9% 3,5% 2,5%
Abril 2011[32] 33,4% 43,8% 5,2% 3,5% 1,3% 1,3% 0,9% 0,5% 0,4% 3,5% 3,8% 2,2%
Juliol 2011[33] 36,0% 43,1% 5,1% 3,1% 1,1% 1,0% 0,5% 0,5% 0,2% 3,0% 4,3% 2,1%
Octubre 2011[34] 29,9% 46,6% 6,1% 3,1% 1,2% 1,2% 0,8% 0,6% 2,9% 3,6%

Resultats

[modifica]

Congrés

[modifica]
  • Electorat: 35.779.491
  • Votants: 24.666.441 (68,94%).
  • Abstenció: 11.113.050 (31,06%).
  • Vots vàlids: 24.348.886 (98,71%).
  • Vots a candidatures: 24.015.425 (98,63%).
  • Vots Blancs: 333.461 (1,37%).
  • Vots nuls: 317.555 (1,29%).
Eleccions generals espanyoles, 20 de novembre de 2011
Partit Vots % Dif. Escons % Esc. Dif.
Partit Popular (PP) 10.866.566 44,63% 186 +32
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 7.003.511 28,76% 110 -59
Esquerra Unida (IU) - Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) - Chunta Aragonesista (CHA) 1.686.040 6,92% 11 +9
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) 1.143.225 4,70% 5 +4
Convergència i Unió (CiU) 1.015.691 4,17% 16 +6
Amaiur (Amaiur) 334.498 1,37% 7 +7
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB) 324.317 1,33% 5 -1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 256.393 1,05% 3 =
Bloc Nacionalista Gallec (BNG) 184.037 0,75% 2 =
Coalició Canària (CC) 143.881 0,59% 2 =
Coalició Compromís (Compromís-Q) 125.306 0,51% 1 +1
Foro Asturias (Foro Asturias) 99.473 0,41% 1 +1
Geroa Bai (G-Bai) 42.415 0,17% 1 +1


Candidats electes per circumscripcions

[modifica]
Comunitat o ciutat autònoma Circumscripció Partit Vots % Diputats +/-
Andalusia
ANDALUSIA
Almeria
6 diputats
PP 179.881 57,73% 4 () +1
PSOE 92.736 29,76% 2 () -1
Cadis
8 diputats
(un menys que a les eleccions de 2008)
PP 291.675 47,06% 5 () +1
PSOE 203.028 32,76% 3 () -2
Còrdova
6 diputats
PP 208.889 44,63% 3 () +1
PSOE 170.033 36,33% 3 () -1
Granada
7 diputats
PP 236.981 46,75% 4 () +1
PSOE 184.895 36,47% 3 () -1
Huelva
5 diputats
PP 115.496 43,88% 3 () +1
PSOE 106.727 40,55% 2 () -1
Jaén
6 diputats
PP 182.523 45,31% 3 () +1
PSOE 165.094 40,99% 3 () -1
Màlaga
10 diputats
PP 357.099 49,70% 6 () +1
PSOE 226.674 31,55% 3 () -2
IULV-CA 64.822 9,02% 1 () +1
Sevilla
12 diputats
PSOE 441.657 41,71% 6 () -2
PP 409.547 38,68% 5 () +1
IULV-CA 91.368 8,62% 1 () +1
Aragó
ARAGÓ
Osca
3 diputats
PP 58.257 48,56% 2 (María Blanca Puyuelo Del Val, Manuel Mora Bernat) +1
PSOE 40.423 33,69% 1 (Víctor Morlán Gracia Teruel) -1
Terol
3 diputats
PP 39.791 51,73% 2 (Carlos Enrique Muñoz Obón, Santiago Lanzuela Marina) +1
PSOE 25.203 32,77% 1 (Vicente Guillen Izquierdo Zaragoza) -1
Saragossa
7 diputats
PP 240.564 46,94% 4 (Eloy Suárez Lamata, Baudilio Tomé Muguruza, Ramón Moreno Bustos, Pilar Cortés Bureta) +1
PSOE 157.616 30,75% 2 (María Pilar Alegría Continente, María Susana Sumelzo Jordán) -2
CHA-IU 58.749 11,46% 1 (Chesús Yuste Cabello) +1
Astúries
ASTÚRIES
Astúries
8 diputats
PP 222.179 35,41% 3 (María Mercedes Fernández González, Ovidio Sánchez Díaz, María Del Carmen Rodríguez Maniega) -1
PSOE 183.170 29,19% 3 (Antonio Ramón María Trevín Lombán, María Luisa Carcedo Roces, María Virtudes Monteserín Rodríguez) -1
FAC 92.549 14,75% 1 (Enrique Álvarez Sostres) +1
IU-IX 83.312 13,27% 1 (Gaspar Llamazares) +1
Illes Balears
BALEARS
Balears
8 diputats
PP 216.808 49,53% 5 (Miquel Ramis, Enrique Fajarnés, Joan Carles Grau Reinés, Isabel Borrego Cortés, substituïda per Rogelio Araújo Gil Mariona Ares) +1
PSIB-PSOE 126.344 28,86% 3 (Pablo Martín Peré, Sofia Hernanz Costa, Guillem Garcia Casulla) -1
Illes Canàries
CANÀRIES
Las Palmas
8 diputats
PP 240.660 51,07% 5 (José Manuel Soria López, Matilde Pastora Asian González, Guillermo Carlos Mariscal Anaya, Celia Alberto Pérez, Francisco Domingo Cabrera García) +1
PSOE 123.158 26,13% 2 (Sebastian Franquis Vera, Pilar Grande Pesquero) -2
CC-PNC-PIL 53.192 11,28% 1 (Pedro Quevedo Iturbe) +1
Santa Cruz de Tenerife
7 diputats
PP 204.977 44,85% 4 (Pablo Matos Mascareño, Águeda Fumero Roque, Ernesto Aguiar Rodríguez, Manuel Luis Torres Herrera) +2
PSOE 107.317 23,48% 2 (José Segura Clavell, Patricia Hernández Gutiérrez) -1
CC-PNC 90.358 19,77% 1 (Ana María Oramas González-Moro) -1
Cantàbria
CANTÀBRIA
Cantàbria
5 diputats
PP 182.653 52,20% 4 (Ana María Madrazo Díaz, José María Lassalle Ruíz, María Jesús Susinos Tarrero, José María Alonso Ruíz) +1
PSOE 88.104 25,18% 1 (María del Puerto Gallego Arriola) -1
Castella-la Manxa
CASTELLA-LA MANXA
Albacete
4 diputats
PP 127.883 55,14% 3 () +1
PSOE 69.762 30,08% 1 () -1
Ciudad Real
5 diputats
PP 164.685 55,25% 3 () =
PSOE 95.236 31,95% 2 () =
Conca
3 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Guadalajara
3 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Toledo
6 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Castella i Lleó
CASTELLA I LLEÓ
Àvila
3 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Burgos
4 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Lleó
5 diputats
PSOE % ' () '
PP % ' () '
Palència
3 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Salamanca
4 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Segòvia
3 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Sòria
2 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Valladolid
5 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Zamora
3 diputats
PP % ' () '
PSOE % ' () '
Catalunya
CATALUNYA
Barcelona
31 diputats
PSC-PSOE 725.669 27,78% 10 (Carmen Chacón, Daniel Fernández, Joan Rangel, Esperança Esteve, José Zaragoza, Isabel López, Albert Soler, Meritxell Batet, Román Ruiz, Juan Carlos Corcuera) -6
CiU 709.223 27,15% 9 (Josep Antoni Duran i Lleida, Pere Macias, Mercè Pigem, Carles Campuzano, Immaculada Riera, Josep Sánchez i Llibre, Antoni Picó, Lourdes Ciuró, Feliu-Joan Guillaumes) +3
PP 547.166 20,95% 7 (Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas, Àngels Esteller, José Luis Ayllón, Dolors Montserrat, Antonio Gallego, Daniel Serrano) +1
ICV-EUiA 236.916 9,07% 3 (Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet) +2
ERC-RI 169.284 6,48% 2 (Alfred Bosch, Joan Tardà) =
Girona
6 diputats
CiU 119.973 39,27% 3 (Jordi Xuclà i Costa, Montserrat Surroca i Comas, Carles Pàramo i Ponsetí) +1
PSC-PSOE 65.471 21,43% 1 (Àlex Sáez i Jubero) -2
PP 49.503 16,20% 1 (Concepció Veray Cama) +1
ERC-RI.cat 32.834 10,74% 1 (Teresa Jordà i Roura) =
Lleida
4 diputats
CiU 79.346 41,35% 2 (Concepció Tarruella i Tomàs, Marc Solsona Aixalà) +1
PSC-PSOE 38.977 20,31% 1 (Teresa Cunillera i Mestres) -1
PP 37.299 19,44% 1 (José Ignacio Llorens Torres) =
Tarragona
6 diputats
CiU 105.721 30,55% 2 (Jordi Jané i Guasch, Martí Barberà i Montserrat) +1
PSC-PSOE 90.206 26,07% 2 (Francesc Vallès Vives, Joan Ruiz i Carbonell) -2
PP 81.834 23,65% 2 (Alejandro Fernández Álvarez, Juan Bertomeu Bertomeu) +1
Ceuta
CEUTA
Ceuta
1 diputat
PP 20.981 66,02% 1 (Francisco Márquez de la Rubia) =
Extremadura
EXTREMADURA
Badajoz
6 diputats
PP 207.099 50,69% 4 (María Teresa Angulo Romero, Alejandro Ramírez del Molino Morán, Bibiano Serrano Calurano, Germán Augusto López Iglesias) +1
PSOE 153.340 37,53% 2 (María Soledad Pérez Domínguez, José Ignacio Sánchez Amor) -1
Càceres
4 diputats
PP 131.983 52,13% 2 (Carlos Javier Floriano Corrales, Rafael Rodríguez-Ponga Salamanca) =
PSOE 92.349 36,47% 2 (Leire Iglesias Santiago, María Pilar Lucio Carrasco) =
Galícia
GALÍCIA
La Corunya
8 diputats
PP 340.206 51,54% 5 (Antonio Erias Rey, Marta González Vázquez, Arsenio Miguel Fernández de Mesa, Tristana María Moraleja Gómez, Juan de Dios Ruano Gómez) +1
PSdeG-PSOE 179.512 27,19% 2 (Francisco Manuel Caamaño Domínguez, Miguel Ángel Cortizo Nieto) -1
BNG 77.664 11,76% 1 (Francisco Xesús Jorquera Caselas) =
Lugo
4 diputats
PP 119.886 56,10% 3 (Joaquín María García Díez, Jaime Eduardo De Olano Vela, María Olga Iglesias Fontal) +1
PSdeG-PSOE 60.162 28,15% 1 (José Blanco López) -1
Ourense
4 diputats
PP 113.972 56,65% 3 (Celso Luis Delgado Arce, Guillermo Collarte Rodríguez, Ana Belén Vázquez Blanco) +1
PSdeG-PSOE 56.205 27,93% 1 (Laura Carmen Seara Sobrado) -1
Pontevedra
7 diputats
PP 281.668 50,81% 4 (Ana María Pastor, Julián Irene Garrido Valenzuela, María Paz Lago Martínez, Telmo Martín González) +1
PSdeG-PSOE 155.354 28,02% 2 (Dona María del Carmen Silva Rego, Guillermo Antonio Meijón Couselo) -1
BNG 66.970 12,08% 1 (María Olaia Fernández Davila) =
La Rioja
LA RIOJA
La Rioja
4 diputats
PP 94.572 54,71% 3 (Conrado Escobar Las Heras, María Concepción Bravo Ibáñez, Juan Antonio Abad Pérez) +1
PSOE 53.697 31,06% 1 (César Luena López) -1
Madrid
MADRID
Madrid
36 diputats
(un més que a les eleccions de 2008)
PP 1.708.572 50,84% 19 (Mariano Rajoy Brey, María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, Ana Mato Adrover, Alberto Ruiz-Gallardón, Miguel Arias Cañete, Santiago Cervera Soto, Juan Carlos Vera Pró, Ignacio Esteban Astarloa Huarte-Mendicoa, Beatriz Rodríguez-Salmones Cabeza, Cayetana Álvarez de Toledo Peralta Ramos, Teófilo De Luis Rodríguez, María Teresa De Lara Carbó, Carlos Aragonés Mendiguchía, Eva Durán Ramos, Gabriel Elorriaga Pisarik, María Carmen Álvarez-Arenas Cisneros, Mario Mingo Zapatero, María Luz Bajo Prieto, Alfonso Alfredo De Senillosa Ramoneda) +1
PSOE 875.044 26,03% 10 (Alfredo Pérez Rubalcaba, Elena Valenciano, Tomás Gómez, Cristina Narbona, Rafael Simancas, Antonio Hernando Vera Rosa, Delia Blanco Terán, José Enrique Serrano Martínez, Diego López Garrido, Ángeles Álvarez Álvarez) -5
UPyD 346.122 10,29% 4 (Rosa Díez, Carlos Martínez Gorriarán, Álvaro Anchuelo Crego, Irene Lozano Domingo) +3
IU 270.223 8,04% 3 (Cayo Lara, Ascensión de las Heras Ladera, María Caridad García Álvarez) +2
Melilla
MELILLA
Melilla
1 diputat
PP 17.791 66,73% 1 (Antonio Gutiérrez Molina) =
Bandera de la Regió de Múrcia
MURCIA
Múrcia
10 diputats
PP 471.354 64,27% 8 (María Pilar Barreiro Alvarez, Vicente Antonio Martínez-Pujalte López, Andrés José Ayala Sánchez, Jaime García-Legaz Ponce, María Ascensión Carreño Fernández, Lourdes Méndez Monasterio, Arsenio Pacheco Atienza, Dolores Bolarín Sánchez) +1
PSOE 153.672 20,95% 2 (María González Veracruz, Pedro Saura García) -1
Navarra
NAVARRA
Navarra
5 diputats
UPN-PP 126.101 38,18% 2 (Carlos Salvador Armendariz, José Cruz Pérez Lapazarán) =
PSOE 72.656 22,00% 1 (Juan Moscoso del Prado) -1
Amaiur 49.100 14,86% 1 (Sabino Cuadra) +1
G-Bai 42.411 12,84% 1 (Uxue Barkos) +1
País Basc
PAÍS BASC
Àlaba
4 diputats
PP 45.891 27,17% 1 (Alfonso Alonso) =
PSE-EE 39.579 23,44% 1 (Ramón Jáuregui) -1
Amaiur 32.267 19,11% 1 (Iker Urbina) +1
EAJ-PNB 31.849 18,86% 1 (Emilio Olabarria Muñoz) =
Guipúscoa
6 diputats
Amaiur 129.655 34,80% 3 (Maite Aristegi, Andrea Larreina, Xabier Errekondo) +3
EAJ-PNB 83.445 22,40% 1 (Arantza Tapia) -1
PSE-EE 78.100 20,96% 1 (Odón Elorza) -2
PP 51.088 13,71% 1 (Jose Eugenio Azpiroz) =
Biscaia
8 diputats
EAJ-PNB 208.223 32,62% 3 (Josu Erkoreka, Aitor Esteban, Pedro Azpiazu) =
PSE-EE 136.426 21,37% 2 (Eduardo Madina, José María Benegas) -2
Amaiur 122.606 19,21% 2 (Iñaki Antigüedad, Jon Iñarritu) +2
PP 113.021 17,70% 1 (Leopoldo Barreda) =
País Valencià
PAÍS VALENCIÀ
Alacant
12 diputats
PP 489.297 55,21% 8 (Federico Trillo (substituït per Julia de Micheo Carrillo-Albornoz), Gerardo Camps Devesa, Macarena Montesinos, Mario Flores, Miriam Blasco, Santiago Martínez Rodríguez, José López Garrido, Amparo Ferrando Sendra) +1
PSPV-PSOE 238.826 26,95% 4 (Leire Pajín (substituïda per Patricia Blanquer Alcaraz), Federico Buyolo García (substituït per Baltasar Ortiz Gutiérrez), Gabriel Echávarri Fernández (substituït per Rufino Selva Guerrero), Herick Manuel Campos) -1
Castelló
5 diputats
PP 156.544 52,87% 3 (Manuel Cervera (substituït per Manuel Ibáñez Gimeno, Andrea Fabra, Ascensió Figueres) =
PSPV-PSOE 87.461 19,54% 2 (Ximo Puig (substituït per Josep Lluís Grau Vallès), Susana Ros) =
València
16 diputats
PP 742.624 52,24% 9 (Esteban González Pons, Belén Juste, Ignacio Gil, Marta Torrado, Rubén Moreno Palanques, substituït per María Martín Revuelta, Belén Hoyo Juliá, Ignacio Uriarte, substituït per Juan Vicente Pérez Aras, Vicente Ferrer, Susana Camarero substituïda per Teresa García Sena) =
PSPV-PSOE 369.404 25,98% 4 (Inmaculada Rodríguez-Piñero, substituïda per Antoni Such Botella, substituït per Talía Roselló Saus; Ciprià Císcar, José Luis Ábalos, Carmen Montón, substituït per Josep Antoni Santamaría i Mateo) -3
EUPV-EV 96.237 6,77% 1 (Ricardo Sixto) +1
Compromís 85.725 6,03% 1 (Joan Baldoví) +1
UPyD 84.277 5,92% 1 (Toni Cantó, substituït per Julio Lleonart Crespo) +1

Senat

[modifica]
  • Electorat:
  • Votants: 24.411.187 (71,17%).
  • Abstenció: 9.889.354 (28,83%).
  • Vots vàlids: (%).
  • Vots nuls: 904.675 (3,71%).
  • Vots Blancs: 1.263.120 (5,37%).
Eleccions generals espanyoles, 20 de novembre de 2011
Partit Senadors Dif.
Partit Popular (PP) 136 +35
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 48 -40
Convergència i Unió (CiU) 9 +5
Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) 4 +2
PSC-ICV-EUiA 7 -5
Amaiur 3 +3
CC-NC-PNC 1 =

Conseqüències

[modifica]

El Partit Popular va guanyar les eleccions amb majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat.[35] Mariano Rajoy Brey va ser proposat pel rei Joan Carles I com a candidat a la presidència del Govern i, el 20 de desembre, el Congrés dels Diputats li va atorgar la confiança amb el suport de 187 membres dels 350 de la cambra baixa, sent investit president del Govern espanyol. L'endemà va prendre possessió com a president del Govern de la X legislatura, davant el cap de l'Estat. Fruit de la Reforma laboral de 2012, aprovada en el Consell de Ministres del 10 de febrer de 2010,[36]

Referències

[modifica]
  1. «20-N, eleccions generals». Avui, 29-07-2011. [Consulta: 29 juliol 2011].
  2. «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de juliol, del Régimen Electoral General» (en castellà). [Consulta: 29 juliol 2011].
  3. «Zapatero anuncia el séptimo adelanto electoral en democracia». elpaís.com, 29-07-2011. [Consulta: 29 juliol].
  4. Juan Carlos Merino. «Rubalcaba dice adiós a las ideas y el estilo de Zapatero». La Vanguardia, 10-07-2011. [Consulta: 30 juliol]. «El candidato del PSOE iza la bandera socialdemócrata para agrupar a la izquierda. Conecta la demanda de los jóvenes con el reclamo a los bancos y patrimonios altos.»
  5. Carmen Morodo. «Rajoy garantiza la recuperación». La Razón, 30-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-04. [Consulta: 30 juliol]. «Rajoy garantiza la recuperación. Promete concordia, diálogo, moderación y que no hará recortes sociales. Pide un mandato «claro»»
  6. «IU propondrá a Cayo Lara como candidato a las generales en medio de la crisis extremeña» (en castellà). Terra NOTICIAS, 08-07-2011. Arxivat de l'original el 2012-07-02. [Consulta: 8 juliol 2011].
  7. «IU propone a Cayo Lara como candidato a las generales» (en castellà). larepublica.es, 11-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 12∕10∕2011].
  8. «Rosa Díez será la candidata de UPyD a la presidencia del Gobierno». Europa Press, 17-09-2011. [Consulta: 7 febrer 2019].
  9. «'Catalunya Sí' serà el nom de la plataforma que acompanyarà ERC el 20-N». Racó Català. [Consulta: 12∕10∕2011].
  10. [enllaç sense format] http://www.directe.cat/noticia/172388/la-militancia-d-erc-aposta-massivament-per-la-renovacio Arxivat 2012-01-03 a Wayback Machine.
  11. «El metge centenari Moisès Broggi encapçalarà la llista d'ERC al Senat». 324. [Consulta: 12∕10∕2011].
  12. «La “nova” Esquerra espera remuntar el vol després de les últimes patacades». El Punt Avui, 11-11-2004. [Consulta: 5 novembre 2011].
  13. «Compromís prepara el salt al Congrés. La formació valenciana tria el nacionalista Baldoví com a cap de llista». El Punt Avui, 25-09-2011. [Consulta: 12∕10∕2011].
  14. Baldoví proposa una reforma de la llei electoral espanyola notícia a Valencianisme.com el 27 d'octubre de 2011
  15. Compromís lanza el «referéndum Baldoví» para cambiar el sistema electoral notícia a Levante-EMV el 28 d'octubre de 2011 (castellà)
  16. Joan Baldoví: el valencianista que quiere ser visible en Madrid anàlisi del candidat a Valenciaplaza.com (castellà)
  17. La esperanza (nacionalista) de Equo article a El Mundo del 16 de novembre de 2011
  18. ´Para crear empleo hay que ayudar a los currantes´ Arxivat 2011-12-19 a Wayback Machine. entrevista a Levante-EMV del 9 de novembre.
  19. Arrarás, Amaia. «Geroa Bai logra un diputado en Navarra». El País, 21-11-2011. [Consulta: 7 febrer 2019].
  20. Los independientes apuestan por NaBai y marcan distancia con Bildu, Diario de Navarra, 2 de septiembre de 2011.
  21. Los independientes de NaBai defienden su continuidad y a Navarra como sujeto político, Diario Vasco, 2 de septiembre de 2011.
  22. Uxue Barkos liderará el 20-N la nueva lista de NaBai que completa Atarrabia Taldea Arxivat 2011-09-26 a Wayback Machine., Deia, 19 de septiembre de 2011.
  23. Uxue Barkos encabeza la lista al Congreso de una nueva coalición: Geroa Bai, ABC, 30 de septiembre de 2011.
  24. Anticapitalistas entregó los avales para concurrir a las elecciones del 20N[Enllaç no actiu], Izquierda Anticapitalista, 17 d'octubre de 2011 (en castellà).
  25. CIS opinion poll, April de 2008
  26. CIS opinion poll, July 2008
  27. CIS poll, October 2008
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 Baròmetro CIS de gener de 2010
  29. CIS poll, April de 2010
  30. CIS poll, July 2010
  31. CIS poll, October 2010
  32. Barómetro CIS de Abril de 2011
  33. «Barómetro CIS de Julio de 2011». Arxivat de l'original el 2011-11-16. [Consulta: 4 novembre 2011].
  34. «CIS opinion poll, Octubre de 2011». Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 15 novembre 2011].
  35. «Rajoy aconsegueix també la majoria absoluta al Senat». El Periódico, 21-03-2012. [Consulta: 29 març 2012].
  36. «El nou marc laboral». El Punt Avui, 29-03-2012. [Consulta: 29 març 2012].