Madonna Medici
_by_shakko_03.jpg)
Madonna Medici és el nom que la historiografia designa tres obres d'art que representen el tema de la Madonna (Mare de Déu amb l'Infant) i que es relacionen amb els Mèdici, la principal família de la Florència del Renaixement.
Van der Weyden
[modifica]La primera, cronològicament, és una pintura de Roger van der Weyden (c. 1450, oli sobre taula), en el gènere denominat sacra conversazione, de la qual aquesta peça és una de les primeres representacions. Es conserva al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main. Apareixen representats, sobre un fons daurat, La Mare de Déu amb l'Infant en un tron baix sota un baldaquí sostinguda per dos àngels; flanquejant les figures centrals, els sants Pere, Joan, Cosme i Damià. La similitud que aquesta obra té amb models florentins han permès als experts suposar una estada de Van der Weyden a Florència, tant si l'obra s'hagués realitzat materialment durant la seva estada a Itàlia (1450) com si l'ho hagués fet posteriorment, de tornada a Flandes.[1] La relació amb els Mèdici es manifesta per l'elecció de sant Cosme i sant Damià, patrons de la medicina i considerats sants tutelars pels Mèdici. L'escut amb la flor de lliri o lis és un símbol heràldic de Florència, i utilitzat per aquesta família.
Lippi
[modifica]La segona és una pintura de Filippo Lippi (1466-1469, tremp sobre taula, de 115 per 71 cm) conservada al Palau Mèdici-Riccardi de Florència. Les dimensions la converteixen en la de mida més gran de les marededéus d'aquest tipus de model que va pintar Lippi. La iconografia de la Mare de Déu del Palau Mèdici s'assembla als models ja àmpliament realitzats en altres obres de Lippi (almenys des de l'any 1436), es mostra la Madonna de mig cos dintre d'un nínxol amb una cúpula imitant una petxina, amb Jesús entre els seus braços i col·locat en una balustrada de marbre. Els efectes de la llum, contorns elegants i la bellesa formal del tema va fer que fos molt admirat i copiat en el passat, en particular pel que fa a la composició de l'Infant de peu en una barana i l'actitud de tendresa que presenten la mare i el fill. L'estil, és semblant al de les seves últimes obres, proper de la pintura al fresc de la catedral de Spoleto. Aquesta pintura s'identifica, per regla general, com una de les últimes obres sobre tela realitzades pel pintor.[2]
Miquel Àngel
[modifica]La tercera és una escultura de Michelangelo (1521-1531), en marbre i de 226 cm d'alçada, que forma part del monument a Llorenç el Magnífic a la capella funerària medicea a la Sagristia Nova de la Basílica de San Lorenzo de Flòrencia. La composició presenta la Mare de Déu asseguda en un bloc de marbre, més o menys cúbic i l'Infant es gira cap a ella amb un caire molt pronunciat, ocultant el seu rostre a l'espectador. Aquest moviment, juntament amb les cames entrellaçades de Maria crea un gran dinamisme amb efecte de remolí, que s'equilibra amb el cap inclinat de la Verge. Els cossos de la Mare de Déu i de l'Infant adopten una composició de formes anomenada «serpentinata» -una espècie de moviment de rotació a les figures-.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Bodart, 2008, p. 70-72.
- ↑ «Filippo Lippi, Madonna and Child» (en anglès). Mediateca di Palazzo Medici Riccardi. [Consulta: 17 novem bre 2014].
- ↑ Nava, Virginio. «Le Donne di Michelangelo» (en italià). Arxivat de l'original el 2009-06-12. [Consulta: 17 novembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- Bodart, Diane. Sterling Publishing Company, Inc. Renaissance & Mannerism (en anglès), 2008 [Consulta: 17 novembre 2014].