Vés al contingut

Magí Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMagí Bosch
Biografia
Naixement13 agost 1760 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mortca. 1828
Activitat
Ocupaciómestre de capella, organista, compositor, sacerdot Modifica el valor a Wikidata


Magí Bosch, (Vilafranca del Penedès, 13 d'agost de 1760 - ca. 1828). Fou un mestre de capella, compositor i organista català.

El 1786, amb vint-i-sis anys d’edat, es coneix la seva presència com a noi cantaire a la catedral de la Seu d’Urgell, on també estudià composició musical i orgue, amb tota probabilitat amb el seu mestre de capella, Bru Pagueras. L'any 1797 concorregué a les oposicions a Castelló d’Empúries, i fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (Barcelona) des de 1801 fins a ca. 1807, en substitució de mossèn Magí Riera. Poc abans de l’any 1828, diposità el seu fons personal a l'Arxiu de Música de Montserrat.[1]

Obres

[modifica]

Se li coneixen diverses obres de música eclesiàstica, conservades al fons Magí Bosch de l'Arxiu de Música de Montserrat (AMM),[1] i a l'Arxiu Musical de VINSEUM (AMV):[2]

  • 1802:
    • Villancico al Ynclito Martir St Felix, Oh Ciudad Santa, a 4 veus i orquestra.
    • Missa â 4º y â 8º amb orquestra. Li manca l’Agnus Dei. Número 46 del primer índex: «sobre la An[tifo]na Gadent in Coelis ab tota Orquesta».
    • Ya la inmortal corona.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 CODINA I GIOL, Daniel. «Petites dades biogràfiques i historiogràfiques de músics catalans dels segles XVIII-XIX». Revista Catalana de Musicologia [Barcelona], vol. 7, 2014, p. 115-129 [Consulta: 13 octubre 2023].
  2. CUSCÓ I CLARASÓ, Joan. «Música simfònica i òpera a Vilafranca. Segle XVIII». Revista Catalana de Musicologia [Barcelona], vol. 10, 2017, p. 149-170 [Consulta: 13 octubre 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 VILAR I TORRENS, Josep Maria. «Bosch, Magí», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 651.