Magí Lladós i Rius
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1829  Barcelona |
| Mort | 5 desembre 1886 (56 anys) Barcelona |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 29 abril 1872 – 28 juny 1872 Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | enginyer, polític |
Magí Lladós i Rius (Barcelona, 26 de desembre de 1829 - Barcelona, 5 de desembre de 1886)[1][a] fou un enginyer, escriptor i polític català.[3]
Biografia
[modifica]Era fill de Magí Lladós i Llanés (1805-1880) i d'Antònia Rius. Treballà com a professor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i fundà a Madrid El Porvenir Industrial i a Barcelona fundà i dirigí el diari El Porvenir de la Industria el 1875. Amic de Víctor Balaguer i Cirera,[4] arran de la revolució de 1868 milità al Partit Progressista, amb el que fou elegit diputat per la circumscripció de Tarragona a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872. El 1878 es va retirar de la política i va escriure diversos tractats científics i alguna sarsuela en castellà.
Es va casar amb Cèlia Haase i Viñals (Barcelona, 1842-1870),[5] filla de l'enginyer barceloní d'origen alemany Llorenç Haase i Droz (†1881),[6] que va ser l'encarregat de fer arribar l'aigua a Esplugues de Llobregat[b] i promotor en aquella vila de la Barriada Pi i Margall, i de Bàrbara Viñals i Sastre.
Obres
[modifica]- Aritmética (1855)
- Nociones de gimnástica (1868)
- Sistemas métrico-decimal y monetario español (1868)
- Cuerdo y sin luna, o Selemonia (sarsuela, 1876)
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions 1886, núm. 7483». AMCB, 05-12-1886.
- ↑ Ossorio i Bernard, Manuel. «Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX» p. 241. Imprenta y Litografía de J. Palacios, 1908.
- ↑ «Magí Lladós i Rius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Garcia Balanyà, 2008, p. 757.
- ↑ «Celia HAASE VIÑALS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 14-6-1881, p. 7131.
Bibliografia
[modifica]- Garcia Balanyà, Albert «Ya no existe Partido Progresista en Barcelona». Hispania. Revista Española de Historia, 230, setembre-octubre 2008, pàg. 735-759.