Magenta (color)

Magenta
Coordenades de color
Triplet hexadecimal	#FF00FF
RGB (r, g, b)	(255, 0, 255)
CMYK (c, m, y, k)	(0, 255, 0, 0)
HSV (h, s, v)	(300°, 100%, 100%)
Més informació
Epònim	batalla de Magenta

El magenta s'obté barrejant pigments de color roig i de color blau. És un to proper al fúcsia, al rosa i al lila. És el color complementari del verd. El magenta és un color primari substractiu.

El color va ser sintetitzat per primera vegada el 1858 pel químic francès François-Emmanuel Verguin (1814 - 64) que va oxidar anilina amb clorur d'estany (IV) al seu laboratori a Saint-Maurice-l'Exil. En honor de la victòria dels aliats francopiemontesos sobre l'exèrcit austríac en la batalla de Magenta del 4 de juny 1859,^[1] Verguin va donar el nom de la ciutat de Magenta al color nou^[2] quan va depositar-ne la patent.^[3] El 1859 Verguin va vendre la patent als tintorers de Lió, els germans Renard, que van rebatejar-lo fucsina «per la seva semblança al color de les flors de fúcsia».^[4] Per la seva inestabilitat, el pigment avui no s'utilitza massa, però el nom de magenta va quedar.

Una mostra del color magenta:

Referències

↑ Tucker, Spencer. Battles That Changed History (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 332. ISBN 1598844296.
↑ Nebbia, Giorgio. «L'anilina e i suoi colori». A: La chimica in Italia (en italià). Brescia: Museo de la instustria i del lavoro, p. 3.
↑ Abelshauser, Werner. Die BASF: eine Unternehmensgeschichte (en alemany). Múnic: Ed. C.H.Beck, 2002, p. 24. ISBN 9783406495267.
↑ «Une fabrique de couleurs à Lyon au 19e siècle. Une Fabrique de l'innovation: la saga des colorants à Lyon au 19e siècle» (en francès). Point d'actu. Biblioteca municipal de Lió. Arxivat de l'original el 2014-10-12. [Consulta: 8 octubre 2014].

Vegeu també

Llista de colors.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magenta

Vegeu magenta en el Viccionari, el diccionari lliure.

[Tucker-1] Tucker, Spencer. Battles That Changed History (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 332. ISBN 1598844296.

[2] Nebbia, Giorgio. «L'anilina e i suoi colori». A: La chimica in Italia (en italià). Brescia: Museo de la instustria i del lavoro, p. 3.

[3] Abelshauser, Werner. Die BASF: eine Unternehmensgeschichte (en alemany). Múnic: Ed. C.H.Beck, 2002, p. 24. ISBN 9783406495267.

[4] «Une fabrique de couleurs à Lyon au 19e siècle. Une Fabrique de l'innovation: la saga des colorants à Lyon au 19e siècle» (en francès). Point d'actu. Biblioteca municipal de Lió. Arxivat de l'original el 2014-10-12. [Consulta: 8 octubre 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

Tonalitats de vermell
Alitzarina	Amarant	Borgonya	Caqui	Cardenal	Carmesí	Carmí	Castany clar	Castany fosc	Castany rogenc

Cirera	Coquelicot	Corall vermell	Cornalina	Escarlata	Flama	Fúcsia	Gerd	Granat	Lava

Magenta	Malva	Maó	Poma de caramel	Robí	Roig	Rosa	Rosa americà	Rosa clar	Rosa fosc

Rovell	Sangria	Sequoia	Siena	Sinòpia	Terracota	Vermell persa	Vermell toscà	Vermell venecià	Vermelló

Els exemples anteriors són només representatius.

Tonalitats de violeta
ametista	cirera	fúcsia	heliotropi	indi	lavanda	lila	magenta	malva	morat

orquídia	porpra	porpra de Tir	pruna	vinca

Els exemples anteriors són només representatius.