Magnanel·liïta

Magnanel·liïta
Fórmula química	K₃Fe3+₂(SO₄)₄(OH)(H₂O)₂
Localitat tipus	mina del Monte Arsiccio, Sant'Anna di Stazzema, Stazzema, província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,5491(3) Å; b = 16,8652(6) Å; c = 12,1574(4) Å; β = 94,064(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	groc a groc-taronja
Exfoliació	distingible/bona
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar
Densitat	s 2,82(3) g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,628(2) nβ = 1,637(2) nγ = 1,665(2)
Birefringència	δ = 0,037
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 60° (2), calculat: 59,9°
Dispersió òptica	forta, r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-006
Any d'aprovació	2019
Símbol	Mgn
Referències

La magnanel·liïta és un mineral de la classe dels sulfats. El nom honora Stefano Magnanelli (n. 1959), químic i col·leccionista de minerals, per les seves contribucions al coneixement de la mineralogia de les venes hidrotermals dels Alps Apuans.

Característiques

La magnanel·liïta és un sulfat de fórmula química K₃Fe³⁺₂(SO₄)₄(OH)(H₂O)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És l'anàleg de Fe³⁺ de l'alcaparrosaïta.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19894; i a les col·leccions del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 67241.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina del Monte Arsiccio, a Sant'Anna di Stazzema, dins la província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es troba en forma de prismes amb terminació pronunciada, de fins a 0,5 mm de longitud, associada a giacovazzoïta, guix, jarosita, krausita, melanterita i scordariïta. Aquesta mina italiana és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.