Krausita
 Krausita | |
|---|---|
| Fórmula química | KFe(SO₄)₂·H₂O |
| Epònim | Edward Henry Kraus  |
| Localitat tipus | Sulphur Hole, Mule Canyon, Yermo, Districte de Calico, Calico Mts (Calico Hills), San Bernardino, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.07 |
| Dana | 29.5.1.1 |
| Heys | 25.11.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,91Å; b = 5,15Å; c = 8,99Å; β = 102,75° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc llimona clar, verd groguenc, gris |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, terrosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,84 g/cm³ (mesurada); 2,839 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,588 nβ = 1,650 nγ = 1,722 |
| Birefringència | δ = 0,134 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 75° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1931 |
| Símbol | Ksi |
| Referències | [1] |
La krausita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el seu nom de William F. Foshag en honor del Dr. Edward Henry Kraus (1875-1973), mineralogista nord-americà de la Universitat de Michigan.
Característiques
[modifica]La krausita és un sulfat de fórmula química KFe(SO₄)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són equants, podent ser tabulars en {001} o prismàtics curts al llarg de [001]. Els cristalls petits poden exhibir prominent {110}, amb {101}, {102}, {112}, {001}, {100}, {210} i {211}. Els cristalls més grans poden arribar a mesurar fins a 5 mil·límetres. Típicament es troba en forma de crostes massives.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la krausita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, nickelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1931 al canyó Mule, a Yermo, Calico, San Bernardino (Califòrnia, Estats Units). Sol trobar-se associada a altres minerals com: alunita, coquimbita, römerita, voltaïta, metavoltina, copiapita o halotriquita.[2]