Mahabhuta
Mahabhuta (mahābhūta, 'gran element' o 'gran natura'[1]) designa en la cultura de l'antiga Índia els elements bàsics que constitueixen el món.
L'hinduisme en contempla cinc, els bajamahabhuta ('cinc grans elements'):[2]
- Terra - pritiví (pṛthvī) o bhumi (bhūmi)
- Aigua - apa (āpa) o jalas
- Foc - agní (agni) o tejas
- Aire - vayú (vāyu) o pàvana
- Èter - akaixà (ākāśa)
En el budisme primerenc eren quatre (txatu dhatu, 'quatre elements'):[3]
- Terra - paṭhavī
- Aigua (o líquid) - āpo
- Foc - tejo
- Aire (o vent) - vāyo
Algunes escoles afegeixen un sisè element, la consciència (viññāṇa-dhātu).
Referències
[modifica]- ↑ Davids & Stede (1921–25), p. 507, entrada "Bhūta."[Enllaç no actiu]
- ↑ Sanskrit Dictionary" Monier-Williams (1899), p. 798,
- ↑ El mot dhātu té diversos significats en pali. Vegeu Bodhi (2000), pp. 527–8
