Mallerenga del pare David
Poecile davidi  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 11,2 g |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22711745 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Poecile |
| Espècie | Poecile davidi Berezowski i Bianchi, 1891 |
.svg){kind=icon}
La mallerenga del pare David[1] mallerenga de David[2] (Poecile davidi) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids. És endèmica de la Xina central. No està en perill d'extinció.
Taxonomia
[modifica]L'espècie va ser descrita per primera vegada per dos ornitòlegs russos: Mikhail M. Berezovsky i Valentin Bianchi. La descripció es va publicar l'any 1891 "Els ocells de l'expedició a Gansu de G. N. Potanin 1884–1887". L'holotip prové de la província meridional de Gansu (Xina).[3] La mallerenga del pare David va ser classificada en el gènere Parus abans d'integrar-la en el Poecile. a estat considerat com una espècie amb la mallerenga lúgubre (Poecile lugubris); també es pensava que estava estretament relacionat amb la mallerenga cellablanca (Poecile superciliosus), però l'anàlisi molecular va mostrar la seva estreta relació amb la mallerenga d'aigua (Poecile palustris).[4] L'espècie és monotípica.[5]
El nom específic "davidi" commemora Armand David, també conegut com el Pare David (Père David), una autoritat en ornitologia xinesa,[6] missioner, botànic i zoòleg.
Descripció i hàbitat
[modifica]Fa 12-13 centímetres de llarg amb un pes de 10-12,5 grams i és semblant a la mallerenga lúgubre (P. lugubris), amb un cap negre i blanc, galtes, dors, ales i cua de color gris fosc i parts inferiors de color marró rovellat.
L'hàbitat de reproducció natural són boscos subalpins a 2.135-3.400 m d'altitud, majoritàriament són ocells residents però poden baixar d'altitud una mica a l'hivern fins a menys de 3.050 metres.[7]
Ecologia i comportament
[modifica]La mallerenga del pare David viu en boscos mixts madurs, per exemple, amb una barreja d'avets, avets, pins, bedolls, àlbers, salzes, verns i roures, amb un sotabosc de bambús. Els agraden especialment els grans bedolls d'escorça vermella (Betula albosinensis). S'han observat exemplars a cotes d'uns 2.135-3.350 m sobre el nivell del mar. No hi ha informació sobre possibles incursions a gran altitud. Fora de l'època de reproducció, es queden en grups de 5 a 10 individus. Són molt àgils i actives. Normalment s'alimenten a les copes dels arbres més alts, però també a les capes mitjanes del bosc i entre els arbustos[8] Probablement s'alimenten de petits invertebrats, larves i llavors; aliments poc coneguts.[4] Tenen un repertori de sons relativament estret, se'n poden distingir uns 12; probablement són els menys variats del gènere Poecile.[8]
Cria
[modifica]La reproducció no està prou investigada. L'època de cria és al maig. El niu el fa en un forat d'un arbre o d'un tronc mort i en tre altres materials, utilitza la molsa. El niu es troba entre 4 i 10 m sobre el terra.[6]
Estat de conservació
[modifica]La UICN considera que la mallerenga del pare David és una espècie en "Risc mínim" des de 1988 (a partir del 2020).[9] BirdLife International estima el rang d'ocurrència en 56,8 mil. km², s'avalua que la tendència de la població disminueix a causa de la destrucció ambiental.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Mallerenga del pare David». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 4/03/2023(català)
- ↑ «Master Lists – IOC World Bird List v13.1» (en anglès americà). [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Berezovskiĭ, M.; Bīanki, V. L.; Potanin, G. N.. Ptitsy gansuiskago puteshestviia G. N. Potanina 1884-1887 (The birds of Gansu expedition of G.N. Potanin 1884–1887). (en rus). Sanktpeterburg: Tip. I. Akademii nauk.
- ↑ 4,0 4,1 Gosler, Andrew; Clement, Peter «Pere David's Tit (Poecile davidi), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Lynx Edicions, Barcelona, 2020, del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (red.). Handbook of the Birds of the World Alive [on-line], 2020. DOI: 10.2173/bow.pedtit1.01.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Waxwings and allies, tits, penduline tits» (en anglès). IOC World Bird List v13.1. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Harrap, Simon. Tits, nuthatches & treecreepers. Londres: Christopher Helm, 1996. ISBN 978-1-4081-3518-1.
- ↑ Bangs, Outram. Birds of western China obtained by the Kelley-Roosevelts expedition. Chicago: [s.n.], 1932. DOI 10.5962/bhl.title.3192.
- ↑ 8,0 8,1 Harrap, Simon. Tits, nuthatches & treecreepers (en anglès). Londres: Christopher Helm, 1996. ISBN 978-1-4081-3518-1.
- ↑ «Poecile davidi: BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2016: e.T22711745A94307729» (en anglès). IUCN, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22711745a94307729.en.
- ↑ «Rusty-breasted Tit (Poecile davidi) - BirdLife species factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 4 març 2023].
