Malmercat (llinatge)
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia |
Els Malmercat (segle xi-segle xiv) van ser una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobirà.
La primera documentació amb dates sobre els Malmercat és de finals del segle xi (1097) i fa referència a la propietat del castell de Cuberes, prop del Monestir de Gerri de la Sal, per part de Mir Arnau de Malmercat. Formaven part del seguici comtal juntament amb altre nissagues pallareses com la dels Vallferrera i els Montardit[n. 1])
Arnau Pere de Malmercat, (1115-1158) fill de Pere Mir, signà el conveni que els monjos de Gerri feren amb Alegret de Claverol sobre el castell de Baén i figurà en el seguici comtal d'Artau III de Pallars. Forma part del tribunal comtal a Salàs al qual recorre l'abat de Gerri contra Alegret de Claverol. És present a la consagració de l'església de Santa Maria de Gerri i fa donació d'"unam, optimam terram in castro de Cuberas"
La primera data històrica sobre el castell de Malmercat i l'església del poble és de 1122.[n. 2] L'església és d'una sola nau (segurament originalment era la capella del castell) amb entrada lateral. Està ben conservada. Posteriorment s'hi va afegir un absis. D'acord amb una visita pastoral realitzada entre 1314 i 1315, el deganat de Montenartró agrupava unes 34 parròquies; una d'elles era la de Malmercat.
Arnau de Malmercat el 21 de gener de 1174 signa amb els seus germans com a testimonis, l'acta de protecció dels comtes Artal i Guillerma, del mercat de Verneda creat pels vescomtes de Vilamur Pere i Stranea.[1] El mercat estaria situat sota el poble de Malmercat, en un lloc que avui encara s'anomena Saverneda i on es comercialitzava, entre altres productes, la sal de Gerri.[2]
La guerra entre els Malmercat i els Comtes de Pallars
[modifica]El 16 d'agost de 1319 Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, va requerir a Pericó de Malmercat, fill i hereu d'Arnau Pere de Malmercat, perquè comparegui davant seu i li presti homenatge pel feu de Llavorsí. Li retreia que s'havia aliat amb els de l'altra banda del Pirineu. Pere de Malmercat, pare de Pericó, hauria canviat de bàndol a favor del pretendent al comtat de Comenge, Arnau d'Espanya i hauria posat a disposició d'aquest a més del castell i el lloc de Llavorsí, els castells de Tavascan i Boldís (edificats segurament pel seu pare Arnau Pere de Malmercat) per tal de facilitar el control de la Vall de Cardós als Comenge-Cosserans, amb els quals s'emparentà[3]
El 8 de setembre de 1346 es signà un Concòrdia entre Pere de Vilamur, Vescomte de Vilamur i Pere de Malmercat on, entre altres coses, Pere de Malmercat cedia el mixt imperi sobre Malmercat, pel que fa a penes de mort i mutilació de membres, al Vescomte Pere de Vilamur. Els 1373 va significar el començament de la fi dels Malmercat. Un fill bord dels comtes de Pallars va comandar les tropes que atacaren i saquejaren el Castell.
Així doncs, el 1373, Arnau Roger, dit el Bord de Pallars, té la possessió del patrimoni dels Malmercat (Els castells de Malmercat, Boldís i Tavascan). Considerava que els castells li corresponien "cum suis plenis iuribus et pertinenciis racione fideicomissi"[4]
De fet el que va passar és que el 1373 el castell de Malmercat va ser atacat, robats els béns mobles i ocupat per Roger, germà bord del comte Hug Roger II.[5]
El 1374 té lloc una concòrdia entre el comte Hug Roger II i Arnau Roger, el Bord de Pallars, dit també Bord d'Escaló, sobre la compra (acte documentat en cèdula reial) que el comte li ha de fer dels castells i llocs de Boldís i Tavascan per valor de 40.000 sous. La compra es farà per compensar l'ocupació "pro occupacione facta" que el germà bord del comte, Roger de Pallars, havia fet prèviament del castell de Malmercat, per robatori dels seus béns mobles "aprehensione et asportacione quorundem bobnorum mobilium que dicuntur per dictum nobilem a dicto castro abstracta fuisse" i per les despeses que aquesta ocupació havia causat, valorades en 25.000 sous més.[6]
El 1375 Sivil·la de Vilamur, vídua de Pere de Vilamur, recriminà Roger de Pallars per l'ocupació violenta ("manu armata")del castell de Malmercat i demanà que el tornés al batlle de la Vall de Vilamur, Pere.[7]
Referències
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ En 1106 Ponce, Abad de Gerri, hizo una concordia con Pere Ramon de Sellui sobre cierto alodio de Siarb y Estaron en presencia de los condes Artal y Eslonza y de sus príncipes Teobaldo Guitardo, Pedro Mir de Malmercat y otros. De A.Coy i Cotononat. pàg. 318
- ↑ "in castro quod vocatur Malmercad dimisit ecclesie que sita est ante predictum castrum in honore Sancti Andree". Puig i Ferreté, doc 118
Bibliografia
[modifica]- Puig i Ferreté, Ignasi M. Institut d'Estudis Catalans. "El monestir de Santa Maria de Gerri: (segles XI-XV)", 1991. ISBN 8472831868 (o. c.),8472831876 (v. 1),8472831930 (v. 2). Segle XI:Docs 29,57; Segle XII: Docs 101,108,118,119,126,138; S.XIII: Docs 194,199; S.XIV: 295
- Miquel Rosell, Francisco. CSIC. Liber feodorum Maior, I, 1945.
- Miret i Sans, Joaquim. Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya, 2006. ISBN 9788497792097., pàg. 161.
- de Bofarull, P. Fogatjement de vers el 1381 (Documents Inèdits XII)., pàg. 74.
- Coy i Cotonat, Agustin. Barcelona : José Cunill. Sort y comarca Noguera Pallaresa (en castellà), 1906. ISBN 8450065267., pàg. 318
- Ostos Salcedo, Pilar. Documentación del Vizcondado de Vilamur en el Archivo Ducal de Medinaceli (1126-1301) (en castellà), 1982 (Historia. Instituciones. Documentos, 8). ISBN 8450065267., pp. 267-384
- Bringué, J. Mª. Lleida,. Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628), 2001.
Referències arxivístiques
[modifica]- ADM (Arxiu Ducal de Medinaceli): Pallars: "Reconeixement de senyoria d'Arnau Pere de Malmercat al comte Hug I (Mataplana) pel feu de Llavorsí i Vall d'Àneu" R.150; Ll:19; Doc:1990 Any:1297
- ADM :Pallars: "Carta del Compte Hug I de Mataplana al sr. de Malmercat sobre el castell de Llavorsí" R.147;Ll.16;Doc.968; any 1319
- ADM: Vilamur:"Reconeixement de senyoria de Pere de Malmercat al vescomte de Vilamur per Malmercat, Tornafort i Montardit" R.1;Lli.2; Doc.115; any 1339
- ADM: Vilamur: "Conveniència entre el vescomte Pere i Pere de Malmercat sobre la jurisdicció civil i criminal de Malmercat" R.1; Ll.2;Doc.116; any 1346
- ADM: Vilamur: "Donació de 2000 lliures de Pere de Malmercat a Bernat de Malmercat" R.1;Ll.2;Doc.117;any 1355
- ADM: Vilamur:"Carta de feu del Castell de Malmercat (trasllat de 1569)";R.1;Ll.2;Doc.119;any 1364
- ADM: Vilamur: "Requeriment del batlle de Vilamur per tal que es retorni el castell de Malmercat que ha estat pres per les armes per Roger de Pallars":R.1;Ll.2;Doc.121;any 1373
- ADM: Vilamur: "Ordre a Ramón Guill, procurador de Bord de Pallars, que solucioni el retorn del Castell de Malmercat"; R.1;Ll.2;Doc. 122;Any 1373
- ADM: Vilamur: "Sentència de la vescomtessa Sibil·la sobre el lloc de Malmercat, en disputa entre el comte Hug de Pallars i Romia de Malmercat"; R.1;Ll.2;Doc.123;any 1377
- ADM: Vilamur: "Acta de possessió de Romia de Malmercat del lloc de Malmercat"; R.1;Ll.2;Doc.124; any 1377
- ADM: Pallars: "Concòrdia entre el comte de Pallars i Bord d'Escaló sobre els castells de Boldís, Tavascan i Malmercat";R.137;Ll.12;Doc.560; any 1374
- ADM: Pallars: "Procés sobre Malmercat, Boldís i Tavascan"; R.137;Ll.12;Doc.559;any 1373
- ADM: Pallars: "Execució del Testament de Pere de Malmercat"; R.163; Ll.26;Doc.1586; any 1375
- ADM: Pallars: "Procés sobre Malmercat, Boldís i Tavascan";R.137;Ll.12;Doc.562;any 1376
- ADM: Pallars: "Interlocutòria donada entre el comte de Pallars i Joan de Galliners sobre Boldís i Tavascan"; R.137;Ll.12;Doc.564;any 1376
- ADM: Pallars: "Sentència sobre Boldís i Tavascan";R.137;Ll.12;Doc.565;any 1377
- ADM: Pallars: "Apel·lació del comte de Pallars a la sentència de 1377";R.137;Ll.12;Doc.566;any 1377
Enllaços externs
[modifica]- Història dels Malmercat i arbre genealògic Arxivat 2016-02-19 a Wayback Machine.