Manchuria Motion Picture Corporation
 Estudis de la Man'ei.  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | negoci |
| Història | |
| Creació | 21 agost 1937 |
| Reemplaçat per | Dongbei Dianying Zhipianchang |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| | |
La Manchuria Motion Picture Corporation (japonés: 満洲映画協会, transliterat: Manshu Eiga Kyokai, literalment: Associació Cinematogràfica del Manchukuo; xinès tradicional: 株式會社滿洲映畫協會), també coneguda com a Man'ei (japonés:満映, xinès simplificat: 滿映, literalment Manying)[1] Fou una societat dedicada a la producció de noticiaris, documentals i pel·lícules, fundada pels japonesos l'agost de 1937 com estudi de cinema oficial de l'estat titella de Manxúria.[2] Tot i que l'estudi naixia amb l'objectiu de promoure la cultura de Manxúria,[3][4] per a les forces que resistien la invasió japonesa i per als historiadors posteriors,[5] no era res més que un instrument de propaganda de l'imperialisme nipó.[6] Al seu voltant s'ajuntaren persones de diferents nacionalitats i contextos, inclosos esquerrans japonesos que a Manxúria trobaven més llibertat,[7] o treballadors xinesos que treballarien com a espies del Guomindang o el Partit Comunista.[8]
La filmografia es pot classificar en diverses categories: entreteniment o pel·lícules,amb 108 produccions;[9] culturals o documentals, amb 189,[9] o noticiaris en japonès (307), entre d'altres.[10] El 1940 hi treballaven 900 persones i el 1944 eren 1800.[10] A més, entre els idiomes de producció, a banda del xinès mandarí i el japonès, es troba el rus i l'anglès.[11] Eren el major estudi de cinema en Àsia oriental, fet que els permetia rodar fins a sis pel·lícules simultàniament.[12]
Història
[modifica]
El mes d'agost de 1937 neix la Manchuria Motion Picture Corporation per acord del govern de Manxúria i la Societat de Ferrocarrils del Sud de Manxúria, Mantetsu, que disposava d'una divisió dedicada a la producció de documentals des del 1923.[13] Fou la companyia ferroviària la que aportà material del seu departament de fotografia per a la producció de pel·lícules de llargmetratges i directors japonesos experimentats.[12] Els estudis estaven ubicats en una antiga fàbrica tèxtil de llana i les oficines i la direcció estaven situades a l'antic institut d'arquitectura de Jilin. Entre el govern i la Mantetsu, aportaven 5 milions de yuans a la companyia.[12] A partir del 1939, fou dirigida pel militar Masahiko Amakasu, que va estar implicat en l'assassinat de l'anarquista Sakae Ōsugi,[14] i que va viatjar a Europa per conèixer i inspirar-se de la indústria cinematogràfica de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista.[15] En comparació a la filmografia de Taiwan o Corea, la Manchuria Motion gaudia d'una relativa independència del Japó malgrat ésser el Manxukuo un estat titella.[16] A més, Amakasu va apostar per incrementar la presència de treballadors xinesos en les produccions i per igualar les condicions laborals amb la dels japonesos,[17] a més de realitzar pel·lícules adaptades als gustos del públic local.[17] Per aquestos motius, la companyia tingué una producció important i fou considerada el Hollywood d'Orient.[18][2]
Va existir una competència entre el cinema realitzat a Manxúria i la producció cinematogràfica de Xangai, que era la preferida del gran públic.[10] Tot i això, i les crítiques de pel·lícules de mala qualitat o l'alt cost de l'estudi, les obres de la Man'ei tingueren bona acollida en tota la Xina i altres territoris controlats pels japonesos.[19] La majoria d'autors eren amateurs formats a l'escola de la companyia.[20] Entre les artistes de les pel·lícules, cal destacar a la japonesa Ri Kouran, el pare de la qual treballava als Ferrocarrils del Sud de Manxúria. I entre les representants xineses, figura Li Ming,[21] qui fou acusada de traïció al final de la Segona Guerra Mundial. Els treballadors de l'estudi publicaven la revista especialitzada Manzhou yinghua, on apareixien totes estes estreles.[22]
Arran de l'entrada de tropes soviètiques a Manxúria el 1945, les activitats de l'estudi varen cessar completament, arribant a desaparèixer pel·lícules.[8] Amb la imminent entrada aliada a Xinjing, Masahiko Amakasu es va suïcidar.[23] La filmografia de la Man'ei va ser abundant i les pel·lícules que s'han pogut recuperar provenen d'arxius soviètics, que van confiscar material divers en el moment de la captura,[8] disputant-se els nacionalistes i comunistes xinesos el control del material restant.[24] Finalment, el partit comunista va aconseguir el seu control,[25] creant-se l'estudi de cinema del Nord-est,[26][27] que es considera generalment com el predecessor de l'actual Changchun Film Studio.[28][8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Oxford, 2013, p. 79.
- ↑ 2,0 2,1 Baskett, Michael. The Attractive Empire: Transnational Film Culture in Imperial Japan. University of Hawaii Press, 2008, p. 29. ISBN 9780824831639.
- ↑ Guo, 2018, p. 16-18.
- ↑ Guo, 2018, p. 32.
- ↑ Guo, 2018, p. 4.
- ↑ Standish, Isolde. A New History of Japanese Cinema: A Century of Narrative Film. A&C Black, 2005, p. 121-122. ISBN 9780826417091.
- ↑ Guo, 2018, p. 2-3.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Guo, 2018, p. 3.
- ↑ 9,0 9,1 Guo, 2018, p. 2.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Zhang, Yingjin. Chinese National Cinema. Psychology Press, 2004, p. 84-85. ISBN 9780415172899.
- ↑ Guo, 2018, p. 14.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Guo, 2018, p. 15.
- ↑ Guo, 2018, p. 18-19.
- ↑ Guo, 2018, p. 23.
- ↑ Baskett, 2008, p. 115.
- ↑ Baskett, 2008, p. 29.
- ↑ 17,0 17,1 Guo, 2018, p. 23-25.
- ↑ Sookyeong Hong,(abstract)
- ↑ Guo, 2018, p. 1.
- ↑ Guo, 2018, p. 19.
- ↑ Kahn, Michèle. El amante de Shangai. DEBOLSILLO, 2009-01-09, p. 123. ISBN 978-84-8346-738-1.
- ↑ Guo, 2018, p. 16.
- ↑ Guo, 2018, p. 63.
- ↑ Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752.
- ↑ Yau, Shuk-ting, Kinnia. Japanese and Hong Kong Film Industries: Understanding the Origins of East Asian Film Networks. Routledge, 2009-09-11, p. 116 (nota 3). ISBN 978-1-135-21946-8.
- ↑ Semsel, 1987, p. 18.
- ↑ Guo, 2018, p. 7.
- ↑ Zhang, 1998, p. 226.
Bibliografia
[modifica]
- Rojas, Carlos; Chow, Eileen. The Oxford Handbook of Chinese Cinemas. Oxford University Press, 2013-03-13, p. 79-83, 85-86, 90-92, 549 i 552. ISBN 9780199988440.
- Baskett, Michael. The Attractive Empire: Transnational Film Culture in Imperial Japan. University of Hawaii Press, 2008. ISBN 9780824831639.
- Zhang, Yingjin. Encyclopedia of Chinese film. Londres: Routledge, 1998. ISBN 9780203195550.
- Semsel, George Stephen. Chinese Film: The State of the Art in the People's Republic. ABC-CLIO, 1987. ISBN 9780275926441.
- Guo, Ying. Making films with the enemy : Chinese collaborationist filmmakers in Manchukuo, 1937-1945 (tesi). University of British Columbia, 2018.