Manganostibita

Manganostibita
Fórmula química	(Mn,Fe)₇SbAsO₁₂
Epònim	composició química, manganès i antimoni
Localitat tipus	mina Brattfors, Nordmark Odal Field, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BA.10
Dana	44.3.2.1
Heys	24.4.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	negre; marró vermellós fosc amb llum transmesa
Fractura	irregular, desigual
Lluïssor	grassa
Color de la ratlla	marró xocolata
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,920 nβ = 1,950 nγ = 1,960
Birefringència	δ = 0,040
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1884
Símbol	Mnsb
Referències

La manganostibita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de la seva composició química, la qual conté manganès i antimoni (stibium en llatí).

Característiques

La manganostibita és un òxid de fórmula química (Mn,Fe)₇SbAsO₁₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de grans prismàtics subèdrics.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganostibita pertany a «04.BA: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja» juntament amb el crisoberil.

Formació i jaciments

Es troba en la fase tardana dels filons hidrotermals de dipòsits de manganès en pedra calcària. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hausmannita, sonolita, katoptrita, humita o granat. Va ser descoberta l'any 1884 a la mina Brattfors, a Nordmark Odal Field (Filipstad, Värmland, Suècia), tot i que també ha estat descrita a altres mines i zones mineres de Suècia, com Långban, les mines de Lahäll, la mina Jakobsberg, la mina Kitteln o la Moss.