Mansour Kamardine
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1959  (65 anys)Sada (França) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 22 juny 2022 – Circumscripció electoral: Mayotte's 2nd constituency (en)  Electe a: élections législatives de 2022 à Mayotte (fr) | |
| Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 21 juny 2017 – 21 juny 2022 Circumscripció electoral: Mayotte's 2nd constituency (en) | |
| Alcalde de Sada | |
| 1r març 1983 – 1r març 2001 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, professions liberals i similars |
| Partit | Unió per a un Moviment Popular |
| Família | |
| Parents | Elad Chakrina |
| Lloc web | mansour-kamardine.net |
 
| |
Mansour Kamardine (Sada, 23 de març de 1959) és un advocat i polític francès.
Biografia
[modifica]Començà treballant com a inspector de policia els anys 1977-1978, i posteriorment exercí de secretari de l'ajuntament d'Acoua (1979-1980) i del de Tsingoni (1980-1986). Havia entrat a la política el 1976, amb el RPCS, "Rassemblement Progressiste pour la Commune de Sada", i a les eleccions municipals del 1983 va ser elegit alcalde de la població; amb 23 anys, era l'alcalde més jove de França. Estudià Dret a l'illa de la Reunió [1] i el 1994 es registrà com a advocat al tribunal de Mayotte. Entre els anys 1998 i 2002 va ser bâtonnier (equivalent a degà) dels advocats de Mayotte.[2]
Es presentà a les eleccions legislatives franceses de 1993 i a les del 1997, i en ambdués el derrotà Henry Jean-Baptiste. No fou fins que aquest es retirà, el 2002, que obtingué a la fi l'escó a l'Assemblea Nacional,[3] i per fer-ho, tingué el suport del president del Consell General, Younoussa Bamana, organisme del qual Kamardine n'era membre en representació del cantó de Sada, i vicepresident.
A les noves eleccions legislatives, del 2007, s'emportà l'escó Abdoulatifou Aly, candidat del Mouvement départementaliste mahorais. Finalment, a les eleccions cantonals del 2008, Kamardine va ser novament batut, ara per Ibrahim Aboubacar. En l'actualitat (2015) Mansour Kamardine té un despatx d'advocats [4] a Mamoudzou.
Obres
[modifica]- Kamardine, Rouhania; Kamardine, Mansour. La départementalisation de Mayotte expliquée à la jeunesse mahoraise. L'ultime étape. Chevagny-sur-Guye: Éditions Orphie, 2009. ISBN 9782877634762.
- République et libertés au féminin, chatouilleuse en droit local. Mamoutzou, Mayotte: Éd. du Baobab, 2009. ISBN 9782908301748. («fragment». Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 3 desembre 2015].)
- J'assume. Chevagny-sur-Guye: Éditions Orphie, 2008. ISBN 9782877634687.
- Kamardine, Mansour (recopilador). Discours de la République pour Mayotte. Chevagny-sur-Guye: Éditions Orphie, 2007. ISBN 9782877633802.
- Mayotte. Fin de la "Guerre de la Salive". Mamoudzou: (Imprimah), 2006. ISBN 9782849450093.
- Rapport d'information déposeé en application de l'article 145 du Règlement par la Commission des affaires culturelles, familiales et sociales sur les minima sociaux à Mayotte. París: Assemblée nationale, 2006. ISBN 9782111213883.
- Promesses tenues! d'une collectivité d'Outre-Mer à un département de la République.... Kawéni, Mayotte: Éditions du Baobab, 2005. ISBN 9782908301595. («fragment». Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 3 desembre 2015].)
Referències
[modifica]- ↑ «Resum de l'entrevista que Alexandre Rosada li feu el març del 2003 per al programa radiofònic "Regards" de la RFO Mayotte» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-02-07. [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «Portrait public de Mansour Kamardine, al web habarizacomores» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «Fitxa, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «Le Cabinet de Mansour Kamardine cambriolé». L'InfoKwezi, 22-03-2015.
Bibliografia
[modifica]- Watelet, Thierry. Mansour Kamardine, hussard noir de la République. Chevagny-sur-Guye: Éditions Orphie, 2007. ISBN 9782877633864.