Manuel Duran i Gili

Manuel Duran i Gili

Biografia
Naixement	28 març 1925 Barcelona
Mort	17 abril 2020 (95 anys) New Haven (Connecticut)
Formació	Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Universitat de Princeton
Activitat
Ocupació	poeta, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Yale
Premis
(1963)  Beca Guggenheim

Manuel Duran i Gili (Barcelona, 28 de març de 1925 - New Haven, 17 d'abril de 2020) va ser un poeta i professor català.

Fill del fiscal general de Catalunya en temps de la Segona República Espanyola, el 1939 va exiliar-se a França i el 1942 a Mèxic, on va llicenciar-se en lletres i dret a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i va treballar com a intèrpret per a les Nacions Unides. Posteriorment va viure a París i va doctorar-se a la Universitat de Princeton amb una tesi sobre Américo Castro. Des del 1953 va viure als Estats Units i va ser catedràtic de la Universitat Yale. Va ser un gran especialista en literatura llatinoamericana, particularment de Mèxic. Va publicar diversos estudis sobre Lorca, el Quixot, el surrealisme i la literatura catalana, particularment sobre l'obra de Ramon Llull i de Pere Calders.

Va ser membre fundador de la North American Catalan Society i va presidir-la entre 1984 i 1987. També va ser codirector de la “Catalan Review” (1986-2000) i va publicar diversos poemes i assajos tant en català com en castellà. El 1984 va rebre el grau de comandant de l'Orde d'Isabel la Catòlica i el 2015 el premi de l'Acadèmia Nord-Americana de la Llengua Espanyola.

Obres destacades

• Genio y figura de Amado Nervo (1971)
• Tríptico mexicano: Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo (1973)
• Puente (1946)
• Ciutat i figures (1952)
• La paloma azul (1959)
• El lugar del hombre (1965)
• La piedra en la mano (1970)
• Cámara oscura (1972)
• El mundo del más allá (1976)
• Reason in Exile. Essays on catalan Philosophers (1994).
• Breu diari d'estiu (2001)