Manuel Pomares Monleón

Manuel Pomares Monleón

Biografia
Naixement	1904 Alacant
Mort	28 novembre 1972 (67/68 anys) Ciutat de Mèxic
Governador civil de Terol
23 d'agost de 1931 – 6 de novembre de 1932
← Jaime Minet Villomat Ceferino Palencia y Álvarez Tubau →
22 de febrer de 1936 – 12 de març de 1936
← Federico Ausina Pi Domingo Martínez Moreno →
Governador civil de Huelva
28 de febrer de 1936 – 3 de juny de 1936
← Miguel de Luelmo Asensio Ceferino Maestú Novoa →
Governador civil d'Osca
abril de 1936 – 14 de juny de 1936
← Rafael Bosque Albiac Agustín Carrascosa Carbonell →
Governador civil d'Albacete
14 de juny de 1936 – 7 d'agost de 1936
← Manuel María González López José Papí Albert →
Dades personals
Formació	Universitat Central
Activitat
Ocupació	escriptor
Partit	Partit Republicà Radical Izquierda Republicana
Llista Governador civil de la província de Huelva 1936 – Governador civil de la província de Terol 1936 – Governador civil de la província d'Albacete 1936 – Governador civil de la província d'Osca 1936 –

Manuel Pomares Monleón (Alacant, 1904 - ciutat de Mèxic, 28 de novembre de 1972) fou un escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola i exiliat pel franquisme.

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat Central de Madrid i va militar inicialment en el Partit Republicà Radical, amb el que va ser regidor a l'ajuntament d'Alacant i redactor del Diario de Alicante. Poc després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou nomenat Governador civil de Terol, càrrec que va mantenir fins a novembre de 1932. També fou magistrat de l'Audiència Provincial d'Alacant.

Després es va afiliar a Izquierda Republicana, i després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou nomenat governador civil de Terol, Osca, Huelva i Albacete. Ocupant aquest càrrec el va sorprendre l'esclat de la guerra civil espanyola. Inicialment fou detingut pels rebels, però immediatament fou rescatat i reposat al seu càrrec. L'agost de 1936, però, deixà el càrrec.

En acabar la guerra civil s'exilià cap a Mèxic. Establert a Veracruz, hi va fundar el grup de teatre experimental La farándula. Va obtenir la càtedra de literatura espanyola a la Universitat de Veracruz i es va dedicar a la literatura. El 1946 va obtenir el premi Internacional de Novel·la per Ya no existe luz en esa estrella. També va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va escriure crítica i guions per a televisió.

Obres

• El eterno sendero
• Voces y voceros
• Pensamientos de secano (1943)
• Cuentos de la buena pipa (1947)
• El casino de los millonarios aburridos (1950)
• Los que no quisieron ir a la capital (1950)
• Un fantasma en mi sábana (1951)
• Arañas en la cabeza (1952)
• El preclaro ingenio y el ingenioso hidalgo: Cervantes y el Quijote (1955)
• Una mosca no hace verano (1965)