Manuel Tarancón Fandos

Manuel Tarancón Fandos

Placa ceràmica del carrer dedicat a Manuel Tarancón a Càrcer
Biografia
Naixement	4 desembre 1954 Borriana (la Plana Baixa)
Mort	10 febrer 2004 (49 anys) València
11è Conseller de Cultura, Educació i Esport
23 juliol 1999 – 21 juny 2003 ← Francisco Camps Ortiz – Esteban González Pons →
Diputat a les Corts Valencianes
28 juny 1999 – 12 juny 2003 Circumscripció electoral: València
5è President de la Diputació de València
17 juliol 1995 – 25 gener 1999 ← Clementina Ródenas i Villena – José Rafael Díez Cuquerella →
Regidor de l'Ajuntament de València
5 juliol 1991 – 25 gener 1999
4t Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació
1r desembre 1982 – 28 juny 1983 ← Josep Antoni Bordils Ferrer – Lluís Font de Mora Montesinos →
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Popular (1989–2004) Alianza Popular (1985–1989) Unió de Centre Democràtic (1977–1983) Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià (1976–1977)

Manuel Tarancón Fandos (Borriana, 4 de desembre de 1954 - València, 10 de febrer de 2004) fou un polític valencià. Llicenciat en Filosofia i Lletres i amb la carrera de funcionari al Ministeri de Treball i Seguretat Social des de 1985.

Començà en política, el 1976, al Partit Demòcrata Liberal que després s'integrà a l'UCD, sent Secretari provincial de Castelló d'aquest darrer partit. Participà en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana com a membre de la direcció regional d'UCD. Fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Borriana entre 1979 i 1982, any que ingressà al Consell preautonòmic d'Enric Monsonís com a Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació, fins a 1983.

El 1985 passa a militar al partit Aliança Popular, que després passaria a ser nomenat Partit Popular. D'aquesta manera aconsegueix ser regidor a l'Ajuntament de València, ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde al govern municipal de Rita Barberà, entre 1991 i 1995. Entre juliol del 1995 i gener del 1999, ocuparia la presidència de la Diputació Provincial de València, destacant com a importants llegats culturals a la institució la inauguració del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MUVIM) o la rehabilitació del monestir de Sant Miquel dels Reis (València) per a convertir-lo en seu de la Biblioteca Valenciana.

El 1999 és cridat pel president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. A les eleccions de juny de 1999 aconsegueix l'acta de diputat a les Corts Valencianes pel PP, i continua la seua tasca a la conselleria fins a juny de 2003. En aquesta etapa se'l reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa del País Valencià, mitjançant la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També participà en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o la Direcció General del Llibre. Per contra, fou l'artífex de l'extinció de la prestigiosa Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI).

Tarancón Fandos morí el 10 de febrer de 2004 a l'edat de 49 anys, després d'una llarga malaltia, sent diputat a les Corts Valencianes. Era nebot del cardenal Vicent Enrique i Tarancón.

Referències

• Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.540. ISBN 9788495484802. 
• Manuel Tarancón recibe un cálido homenaje en el Club de Encuentro, El País, 6 d'abril de 2004
• Manuel Tarancón, en la memoria, Levante EMV, 12 de febrer de 2014
• Obituary by Michael Mullan