Manuela Martelli

Manuela Martelli
Biografia
Naixement	16 abril 1983 (41 anys); Santiago de Xile (Xile)
Formació	Pontifícia Universitat Catòlica de Xile
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, directora de cinema, guionista de cinema, guionista
Activitat	2003 -
Participà en
2022	75è Festival Internacional de Cinema de Canes
Premis
	(22 abril 2023) Premi Platino a la millor opera prima de ficció iberoamericana, per l'obra 1976 ;

Manuela Abril Martelli Salamovich (Santiago, 16 d'abril de 1983)^[1] és una actriu i directora de cinema xilena que s'ha destacat pels seus papers en pel·lícules com Machuca, així com en pel·lícules d'internacionals com ara Il futuro.

Biografia

Infància i joventut

Filla de Nicolás Martelli, d'origen italià^[2] i Marian Salamovich, d'origen croat,^[3] a realitzar els seus estudis secundaris en el Saint George's College de la comuna de Vitacura. Durant el seu últim any d'estudis, va decidir presentar-se al càsting de la pel·lícula B-Happy,^[2]^[4] dirigida per Gonzalo Justinià i en la qual va aconseguir obtenir el paper principal. Per la seva actuació en aquesta pel·lícula va obtenir el reconeixement a la millor actriu al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana.

Després de diplomar-se al col·legi, va entrar en 2002 a l'Escola d'Art de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile,^[1] ingressant en 2004 a estudiar paral·lelament a l'Escola de Teatre de la mateixa universitat,^[2] d'on va diplomar en 2007.

El 2004 va actuar en la pel·lícula Matxuca de Andrés Wood, obtenint per ella el Premis Altazor 2004 a Millor Actriu. Després es va unir a la segona temporada de la sèrie Huaiquimán y Tolosa.

El 2007 va participar en la realització de Radio Corazón, la segona versió del Chacotero Sentimental.

Més tard va debutar en televisió, participant en la teleSèrie Feroz de 2010 transmesa per Canal 13.

Internacionalització

En 2013 va protagonitzar la pel·lícula Il futuro, dirigida per la directora i guionista xilena Alicia Scherson. La pel·lícula està basada en la novel·la Una novelita lumpen del famós escriptor Roberto Bolaño, sent seleccionada per al Festival de Cinema de Sundance del mateix any, així com guanyadora en la categoria de millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam. Martelli interpreta el paper de Bianca.^[5]^[6]

El seu pas a la direcció

A mitjan 2010, l'actriu es va mudar als Estats Units per a realitzar un Magíster en Direcció Cinematogràfica en la Universitat del Temple. En ella va dirigir el seu primer curtmetratge, Apnea, el qual va debutar en la 21a versió del Festival Internacional de Cinema de Valdivia.^[7]

En 2013 va començar a treballar en un llargmetratge anomenat Coraje, amb la productora Dominga Sotomayor, gràcies al finançament de Corfo Cine.^[8] La pel·lícula, el títol de la qual va ser canviat posteriorment a 1976, un drama sobre la dictadura protagonitzada per Aline Kuppenheim, va ser estrenada al Festival de Canes de 2022, en la Quinzena dels Realitzadors.^[9] L'obra representa a Xile en els Premis Goya i va aconseguir el guardó en la secció de Llargmetratge Xilè del Festival Internacional de Cinema de Valdivia.^[10]

Des de 2016 és directora de càsting de la sèrie Bala loca (sèrie de televisió , de Chilevisión.^[11]^[12]

Vida personal

Martelli va mantenir una llarga relació sentimental amb el director de cinema xilè Matías Bize.^[13]

Filmografia

Com a actriu

largmetratges

Any	Títol	Paper	Director
2003	B-Happy	Katty	Gonzalo Justiniano
2004	Machuca	Silvana	Andrés Wood
2005	Como un avión estrellado	Luchi	Ezequiel Acuña
2005	Monógamo sucesivo	anónimo	Pablo Basulto
2007	Radio Corazón	Nice Riquelme	Roberto Artiagoitía
	¡Pega Martín pega!	anónimo	León Errázuriz
	Malta con huevo	Fedora	Cristóbal Valderrama
2008	La buena vida	Paula	Andrés Wood
2008	Sonetàula	Maddalena	Salvatore Mereu
2009	Navidad	Aurora	Sebastián Campos
2011	Mi último round	Jennifer	Julio Jorquera Arriagada
2013	Il futuro	Bianca	Alicia Scherson
	El árbol magnético	Marianela	Isabel de Ayguavives
	Il mondo fino in fondo	Ana	Alessandro Lunardelli
2014	Olvidados	Ximena	Carlos Bolado
2014	Dos disparos	Lucía	Martín Rejtman
2020	Detrás de la lluvia		Valeria Sarmiento

Curtmetratges

Any	Títol	Paper	Director
2005	Baño de mujeres	Soledad	Alicia Scherson
2008	Vestido	Carola	Jairo Boisier
2009	The Bridge	Lucía	Nicolás Ureta
2010	Avevamo vent'anni	Mejor amiga de Sara	Ivan Silvestrini
2010	Queso pimentón	anónimo	Fernando Lavanderos Montero
2016	Valparaíso	Rocío	Carlo Sironi

Com a directora i guionista

Any	Títol	Directora	Guionista
2014	Mar	Dominga Sotomayor	Martelli i altres
2015	Apnea (curtmetratge)	Martelli	Martelli
2016	Marea de tierra (curtmetratge)	Martelli i Amirah M. Tajdin	Martelli i Amirah M. Tajdin
2022	1976	Martelli	Martelli i Alejandra Moffat

Televisió

Any	Títol	Paper	Tipus	Episodis
2008	Huaiquimán y Tolosa	Sofía Santos	Sèrie	11 episodis
2010	Feroz	Amanda Carrera	telenovel·la	Completa (120 episodis)
2010	Cartas de mujer	Leontina	Sèrie	«Carta de Leontina»
2011	Karma	Margarita	Sèrie	«Mi primera vez»
2014	La canción de tu vida	Isa	Sèrie	«Un año más»
2016	Citizen	Isabel	Sèrie	Episodi 1.1

Premis

Martelli ha estat guanyadora i nominada a diversos premis durant la seva carrera:^[14]

Any	Esdeveniment	Pel·lícula	Rol	Resultat
2022	Premis Goya (Millor Pel·lícula Iberoamericana)	1976	Directora	Nominat
2022	Festival de Cinema de Londres (Millor Opera Prima)	1976	Directora	Guanyador
2016	Festival de Cinema de Sundance (Gran premi del jurat en curtmetratge)	Marea de tierra	Directora (amb Amirah M. Tajdin)	Nominat
2016	Festival Internacional de Cinema de Hong Kong (Ocell de foc d’or)	Marea de tierra	Directora (amb Amirah M. Tajdin)	Nominat
2014	Premis Altazor 2014	Il futuro	Actriu	Nominat
2013	Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva (Colón de plata)	Il futuro	Actriu	Guanyador
2005	Premis Altazor 2005	Machuca	Actriu	Guanyador
2003	Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana	B-Happy	Actriu	Guanyador

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Natalia Núñez. «Manuela Martelli: "No me imagino yendo por la calle y que me pidan autógrafos"». El Mercurio, 26 diciembre 2003. [Consulta: 13 agost 2009].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Natalia Núñez. «Manuela Martelli ahora está en la mira para actuar en un western local». El Mercurio, 22-08-2004. [Consulta: 13 agost 2009]. «(...) dice su papá, Nicolás Martelli.»
↑ Charlote. «Cerro Los Placeres». La Nación, 14 enero 2007. [Consulta: 13 agost 2009]. «La mamá de la actriz Manuela Martelli, Marian Salamovich, es orfebre (...)»
↑ Sebastián Santillán. «En el cine latinoamericano hay poca comunidad». Velvet Rockmine, 01-09-2005. Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 13 agost 2009].
↑ Cine Chile. «El futuro». [Consulta: 15 abril 2013].
↑ International Film Festival Rotterdam. «KNF Award» (en inglés). Arxivat de l'original el 7 de marzo de 2013. [Consulta: 15 abril 2013].
↑ Morales Lastra, Enrique. «Manuela Martelli y su debut detrás de las cámaras: "Siempre he querido ser directora de cine"», 09-10-2014. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 5 setembre 2016].
↑ González M., Rodrigo. «Corfo apoya filme de Manuela Martelli y cintas sobre el FPMR», 13-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 5 setembre 2016].
↑ «Chile comienza a aterrizar en Cannes: "1976" de Manuela Martelli y "Pamfir" estarán en la Quincena de Realizadores». El Mostrador, 21-04-2022. [Consulta: 27 abril 2022].
↑ ««1976», el drama de Manuela Martelli sobre la dictadura, ganó el Festival de Cine de Valdivia» (en castellà), 16-10-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
↑ «Mario Horton regresa a la TV con "Bala loca": "Fue muy tentador hacer esta serie"». Showbiz Publimetro. Publimetro, 26-06-2016 [Consulta: 9 agost 2016]. Arxivat 2016-09-16 a Wayback Machine.
↑ «Los 10 motivos por los que "Bala Loca" la lleva». Caras. Editorial Televisa Chile, 15-07-2016 [Consulta: 9 agost 2016].
↑ Natalia Núñez. «Manuela Martelli: "Llegó el momento de asumir mi vida"». Revista Ya, 07-08-2007. [Consulta: 13 agost 2009].
↑ «Manuela Martelli - Awards». [Consulta: 5 setembre 2016].

[elmercurio-1-1] 1,0 ^1,1 Natalia Núñez. «Manuela Martelli: "No me imagino yendo por la calle y que me pidan autógrafos"». El Mercurio, 26 diciembre 2003. [Consulta: 13 agost 2009].

[elmercurio-2-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Natalia Núñez. «Manuela Martelli ahora está en la mira para actuar en un western local». El Mercurio, 22-08-2004. [Consulta: 13 agost 2009]. «(...) dice su papá, Nicolás Martelli.»

[0-3] Charlote. «Cerro Los Placeres». La Nación, 14 enero 2007. [Consulta: 13 agost 2009]. «La mamá de la actriz Manuela Martelli, Marian Salamovich, es orfebre (...)»

[velvetrockmine-4] Sebastián Santillán. «En el cine latinoamericano hay poca comunidad». Velvet Rockmine, 01-09-2005. Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 13 agost 2009].

[5] Cine Chile. «El futuro». [Consulta: 15 abril 2013].

[6] International Film Festival Rotterdam. «KNF Award» (en inglés). Arxivat de l'original el 7 de marzo de 2013. [Consulta: 15 abril 2013].

[7] Morales Lastra, Enrique. «Manuela Martelli y su debut detrás de las cámaras: "Siempre he querido ser directora de cine"», 09-10-2014. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 5 setembre 2016].

[8] González M., Rodrigo. «Corfo apoya filme de Manuela Martelli y cintas sobre el FPMR», 13-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 5 setembre 2016].

[9] «Chile comienza a aterrizar en Cannes: "1976" de Manuela Martelli y "Pamfir" estarán en la Quincena de Realizadores». El Mostrador, 21-04-2022. [Consulta: 27 abril 2022].

[10] ««1976», el drama de Manuela Martelli sobre la dictadura, ganó el Festival de Cine de Valdivia» (en castellà), 16-10-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].

[pub01-11] «Mario Horton regresa a la TV con "Bala loca": "Fue muy tentador hacer esta serie"». Showbiz Publimetro. Publimetro, 26-06-2016 [Consulta: 9 agost 2016]. Arxivat 2016-09-16 a Wayback Machine.

[cr01-12] «Los 10 motivos por los que "Bala Loca" la lleva». Caras. Editorial Televisa Chile, 15-07-2016 [Consulta: 9 agost 2016].

[elmercurio-3-13] Natalia Núñez. «Manuela Martelli: "Llegó el momento de asumir mi vida"». Revista Ya, 07-08-2007. [Consulta: 13 agost 2009].

[14] «Manuela Martelli - Awards». [Consulta: 5 setembre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Premi del Festival de l'Havana a la millor actriu
1980s	Graciela Dufau (1982) Mirtha Ibarra / Tânia Alves (1983) China Zorrilla / Susú Pecoraro (1984) Ofelia Medina (1985) Julie Christie (1986) Isabel Santos (1987) Betty Faria (1988) Noemí Frenkel (1989)
1990s	Laura de la Uz (1990) Ana Ofelia Murguía / Vicky Hernández (1991) María Rojo (1992) Luisina Brando (1993) Lucía Muñoz / Lillian Vega (1994) Glória Pires (1995) Norma Aleandro (1996) Cecilia Roth (1997) Fernanda Montenegro (1998) Denise Fraga (1999)
2000s	Ariadna Gil (2000) Graciela Borges (2001) Tatiana Saphir / Carla Crespo / Veronica Hassan / Beatriz Thibaudin / María Merlino (2002) Manuela Martelli (2003) Susú Pecoraro (2004) Luisa María Jiménez / Antonella Costa (2005) Hermila Guedes (2006) Roxana Blanco (2007) Sandra Corveloni (2008) Catalina Saavedra (2009) Antonia Zegers (2010)
2010s	Alessandra Negrini (2011) Laura de la Uz (2012) Vanessa Alvario (2013) Geraldine Chaplin (2014) Jana Raluy (2015) Sônia Braga (2016) Sofía Gala Castiglione / Daniela Vega (2017) Ilse Salas (2018) Érica Rivas (2019) Cassia Gil (2021)