El Vossianus lat. fº96 A té la particularitat d'incloure bretó antic no en les gloses, sinó en el text principal: és un dels pocs documents en la llengua vernacla no es limita a una activitat secundària. No obstant això, el bretó antic només es troba en una pàgina d'aquest bifoli i, per tant, segueix sent subordinat al llatí en la mesura que són simplement paraules tècniques (noms de plantes i preparats) que substituiran les paraules llatines corresponents."
»
Des del punt de vista literari, afegeix:
«
"En el fragment mèdic de Leiden no es tracta d'una matèria típicament bretona: es tracta de receptes llatines antigues o medievals copiades un cop i un altre als monestirs."
Whitley Stokes, A Celtic Leechbook, Zeitschrift für celtische Philologie, t. 1, 1894, p. 17-25.
Pierre-Yves Lambert, Le fragment médical latin et vieux-breton du manuscrit de Leyde, Vossianus lat. f°96 A, 1986, Bulletin de la Société archéologique de Finistère 65, pp. 315-327.
