María Dolores Bargues Castelló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 abril 1958  (66 anys)València |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Professora de parasitologia i catedràtica |
| Ocupador | Universitat de València |
María Dolores Bargues Castelló (València, 22 d'abril de 1958) és una professora de parasitologia i catedràtica (des de 2012) al departament de biologia cel·lular i parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València. És, a més, directora de la Unitat de Biologia Molecular de la Universitat de València i esposa del professor Santiago Mas Coma, cap del departament de Parasitologia i Biologia Animal de la Universitat de València i recentment nomenat assessor de l'Organització Mundial de la Salut.[1]
Formació i carrera científica
[modifica]María Dolores Bargues Castelló és llicenciada (1980), graduada (1982) i doctora (1986) en farmàcia, per la Universitat de València. Va acabar la seva especialització en microbiologia i parasitologia l'any 1989.[2]
Ha treballat com a docent des de 1980. Va començar treballant com a col·laboradora de càtedra fins a l'any 1983. Llavors va passar a ser professora ajudant, i va aconseguir ser professora titular en 1987. En 2011 va ser nomenada ser catedràtica de parasitologia del Departament de Biologia Cel·lular i Parasitologia de la Universitat de València.[2][3]
És responsable de dos acords marc de col·laboració internacionals amb Brasil i Colòmbia.[2] Ha estat coorganitzadora i secretària del Master Internacional en Malalties Parasitàries Tropicals durant 19 anys (1988-2006) i actualment membre de la CCA del mateix Master Oficial de Postgrau des de 2006 fins a l'actualitat.[2][4]
Recerca
[modifica]Bargues Castelló participa en més de cinquanta projectes i grups de recerca a escala internacional, dins d'ells es troba el “Centre Col·laborador de l'OMS en fasciolosi i els seus mol·luscs vectors".[5] També és membre de dues xarxes de recerca internacionals, l’European Community - Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae i la Xarxa de Recerca Col·laborativa en Malalties Tropicals.[6][7]
És membre del centre de referència de la FAO i membre experta en biologia molecular i transmissió de la fasciolosi del Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Ha dedicat gran part de la seva carrera (més de vint anys) a recerques sobre malalties parasitàries transmeses per vectors com fasciolosi, malària, leishmaniosi o la malaltia de Chagas.[2]
Publicacions
[modifica]Cal subratllar el seu impacte internacional: ha aconseguit un índex h de 36 i 3440 citacions, amb una mitjana de 38,01 cites/article (Web_of_Science). Destaquen grans assoliments científics aconseguits especialment en fasciolosi i en vectors de la malaltia de Chagas i una producció d'entre 2 i 9 articles per any (mitjana 6,94) des de 1997, amb una ràtio de 0,41 en (36 sobre 87), que és un dels més alts entre els parasitòlegs espanyols.[8]
Ha participat en la publicació dels següents articles:
- Bargues (M.D.), Artigas (P.), Khoubbane (M.), Ortiz (P.), Naquira (C.) & Mes-Coma (S.), 2012. Molecular characterisation of Galba truncatula, Lymnaea neotropica and L. schirazensis from Cajamarca, Peru and their potential role in transmission of human and animal fascioliasis. Parasites & Vectors, 5: 174 (16 pàg.)[9]
- Bargues (M.D.), Mera I Sierra (R.L.), Artigas (P.) & Mes-Coma (S.), 2012. DNA multigene sequencing of topotypic specimens of the fascioliasis vector Lymnaea diaphana and phylogenetic analysis of the genus Pectinidens (Gastropoda). Memorias do Instituto Oswaldo Cruz, 107 (1): 111-124 (+ 2 Suppl. Tables).[9]
Premis i reconeixement al seu treball de recerca
[modifica]Com a autora citada en treballs sobre parasitologia, l'agost de 2015 presentava un índex h de Hisch de 32 amb un total de 82 publicacions.[8]
Impartí més de setanta-cinc ponències en trenta-dos països diferents i presentà més de tres-centes comunicacions en congressos.[2]
És també presidenta, coordinadora i organitzadora de nombroses sessions, simposis i taules rodones en congressos nacionals i internacionals.[2]
El seu treball li ha permès obtenir diversos premis entre ells el premi “Crotalus Scholaris” de la Universitat Mesoamericana de Puebla (en Puebla, Mèxic); així com el premi al millor projecte europeu del País Valencià.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Levante.emv.com. Santiago Mas Coma: "No estamos acostumbrados a que se reconozca nuestra labor". (en castellà)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Jóvenes Investigadores en Parasitología. Miembros de la Sociedad Española de Parasitología. Entrevista a la Prof. Lola Bargues. (en castellà) Consulta 10 de maig de 2016
- ↑ Universitat de València. Departament de Biologia Celular i Parasitologia. Docents i Investigadors de la Unitat Docent de Parasitologia.
- ↑ MÁSTER UNIVERSITARIO EN ENFERMEDADES PARASITARIAS TROPICALES. Universitat de València y World Health Organization[Enllaç no actiu]
- ↑ Organización Mundial de la Salud. OMS.(en castellà)
- ↑ European Community - Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae. Participantes.
- ↑ .de Investigación Colaborativa en Enfermedades Tropicales[Enllaç no actiu]
- ↑ 8,0 8,1 Grupo para la Difusión del Índice h. «h.webcindario.com» (en castellà), 01-08-2015. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ 9,0 9,1 National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine. «US National Library of Medicine» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2016].