María de León Bello y Delgado

María de León Bello y Delgado

Retrat de la monja
Biografia
Naixement	23 març 1643 El Sauzal (Santa Cruz de Tenerife)
Mort	15 febrer 1731 (87 anys) San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife)
Sepultura	Convent de Santa Caterina de Siena (San Cristóbal de La Laguna)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	religiosa cristiana
Orde religiós	Monges Dominiques
verge, religiosa
Serventa de Déu
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	La Laguna
Festivitat	15 de febrer
Iconografia	Hàbit dominic, Rosari, amb la imatge del Nen Jesús i llorer

María de León Bello y Delgado (El Sauzal, Tenerife, 23 de març de 1643 — San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 15 de febrer de 1731) va ésser una religiosa canària i mística, monja de l'Orde dels Predicadors. També és anomenada Sor Maria de Jesús i La Siervita. Està en procés de beatificació, havent estat proclamada serventa de Déu.

Biografia

Va néixer el 23 març 1643 al municipi canari d'El Sauzal en el si d'una família molt humil. En realitat la seva família era d'origen noble, encara que vinguda a menys. La seva vida sempre va estar envoltada de miracles i ja des de petita tenia sinceres inclinacions místiques. No es descarta tampoc una possible una ascendència guanxe, possiblement per via materna.

La seva família era tan pobra que la seva mare la va donar en adopció perquè tingués una vida millor a un matrimoni adinerat procedent de l'Espanya peninsular. No obstant això dos anys després aquest matrimoni estava a l'espera d'obtenir passatges per traslladar-se a Amèrica amb la intenció de dur-se a la nena amb si. Tanmateix, abans que això pogués succeir la seva mare biològica recupera la seva filla i més tard la nena és adoptada pels seus oncles.

Els oncles la feren hereva de les seves possessions i el seu patrimoni, però ella volia ser monja i portar una vida d'oració i abstinència. Va ser al febrer de 1668 quan va entrar al Convent de Santa Caterina de Siena de monges dominiques, a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna, en aquesta època van haver al voltant de la monja molts miracles, entre ells levitacions, bilocaciones i estigmes entre d'altres. La monja va tenir una gran amistat amb el frare franciscà Fra Juan de Jesús, i especialment amb el corsari Amaro Rodríguez Felipe (més conegut com a Amaro Pargo), aquest corsari presenciar molts miracles de la monja.

El 15 febrer 1731 Sor Maria de Jesús mor al convent. No obstant això abans de morir va caure en èxtasi i va morir conservant el pols i les pupil les clares durant més de 24 hores. Al costat del cor tenia la ferida del costat de Crist.

Als tres anys de la seva mort el seu cos és exhumat i va ser trobat sencer i incorrupte.

Veneració

Actualment, el seu cos incorrupte es conserva en el Convent de Santa Caterina de Siena. Cada 15 de febrer (aniversari de la seva mort) el seu cos és exposat al públic en un sarcòfag vidre, el fèretre només pot ser vist després d'unes reixes de metall i és costum que els fidels tirin papers amb missatges escrits perquè la beata els ajudi en els seus problemes. Aquest dia milers de fidels procedents de totes les Illes Canàries i des d'altres parts d'Espanya arriben al convent per pregar davant seu.

Actualment aquesta monja està en procés de beatificació i de ser declarada santa. El procés diocesà per a la seva beatificació es va crear el 1992 i va ser enviat a Roma per la seva consideració.

Tot i no haver estat encara oficialment canonitzada, el culte a Sor Maria de Jesús s'ha convertit en l'equivalent canari del culte a Santa Teresa de Jesús a la resta d'Espanya, Santa Caterina de Siena a Itàlia i Santa Rosa de Lima a Perú i Llatinoamèrica.

Enllaços externs

• Una casa museo para La Siervita. EL DIA.
• El convento de Santa Catalina expone hoy el cuerpo de la Siervita. El Día.
• La Siervita congrega a miles de devotos en el Monasterio de Santa Catalina. Odisur. Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine.