Vés al contingut

Mar de Java

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretMar de Java
Imatge
Tipusmar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Map
 5° S, 110° E / 5°S,110°E / -5; 110
Afluents
Característiques
Profunditat67 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície320.000 km² Modifica el valor a Wikidata

La mar de Java (en indonesi Laut Jawa) és una mar plana i extensa (310.000 km²) de la plataforma continental de la Sonda.

Particularitats

[modifica]

Es va formar quan va pujar el nivell del mar al final de la darrera glaciació.

Està limitada per les illes indonèsies de Borneo al nord, Java al sud, Sumatra a l'oest i Cèlebes a l'est. L'estret de Karimata entre Sumatra i Borneo, al nord-oest, la connecta amb la mar de la Xina Meridional; l'estret de la Sonda entre Sumatra i Java, al sud-est, la connecta amb l'oceà Índic; l'estret de Macassar entre Borneo i Cèlebes, al nord-oest, la connecta amb la mar de Cèlebes; a l'oest comunica amb la mar de Flores, i al sud-oest amb la mar de Bali.[1][2]

Economia

[modifica]

La pesca és una activitat econòmica important de la mar de Java: en aquesta àrea hi ha més de 3.000 espècies de vida marina. A la regió hi ha diversos parcs nacionals, com el de l'arxipèlag de Karimunjawa.

Les Mil Illes se situen al nord de Jakarta. Popular destinació turística, la pràctica del submarinisme permet d'explorar i fotografiar coves subaquàtiques i restes de naufragis, a més de corall, esponges i altres formes de vida marina.

La secció sud del fons marí s'ha reconegut des de fa temps com geològicament similar al nord de Java, on hi ha jaciments de petroli i s'estenen sota el mar. Les perspectives també són favorables per als camps de petroli a les aigües del sud-est de Kalimantan. Com a lloc d'exploració reeixida de petroli i gas natural, el mar de Java s'ha convertit en la base del programa d'exportació d'Indonèsia.

La pesca és una activitat econòmica important al mar de Java. A la zona es troben més de 3.000 espècies de vida marina. Hi ha una sèrie de parcs nacionals a la zona, com ara Karimunjawa. Les Mil Illes es troben al nord de la capital nacional Jakarta, i depenen de la ciutat.

La zona al voltant del mar de Java també és una destinació turística popular. El busseig ofereix l'oportunitat d'explorar i fotografiar cavernes submarines, restes, coralls, esponges i altra vida marina.[3]

Geografia

[modifica]

El mar de Java cobreix la secció sud dels 1.790.000 km² de la Plataforma de Sonda. És un mar poc profund, té una profunditat mitjana de 46 m. Mesura uns 1600 km est-oest per 380 km nord-sud[4] i ocupa una superfície total de 320.000 km².

Es va formar a mesura que el nivell del mar va augmentar al final de l'última època glacial.[5] El seu fons gairebé uniformement pla, i la presència de canals de drenatge (traçables a les desembocadures dels rius de les illes), indiquen que la plataforma de la Sonda va ser una vegada una zona de terra estable, seca i de baix relleu (peneplà) per sobre de la qual es van quedar uns quants inselbergs (turons de granit que, per la seva resistència a l'erosió, formen les illes actuals).

Extensió

[modifica]

L’Organització Hidrogràfica Internacional (OHI) defineix el mar de Java com un dels mars de l’arxipèlag de les Índies orientals, amb els criteris següents:[6]

«

Al nord. Pel límit meridional del mar de la Xina Meridional [Punt Lucipara (3° 14′ S, 106° 05′ E / 3.233°S,106.083°E / -3.233; 106.083) des d'allí fins a Tanjong Nanka, l'extrem sud-oest de l'illa de Bangka, a través d'aquesta illa fins a Tanjong Berikat el punt oriental (2° 34′ S, 106° 51′ E / 2.567°S,106.850°E / -2.567; 106.850), cap a Tanjong Djemang (2° 36′ S, 107° 37′ E / 2.600°S,107.617°E / -2.600; 107.617) a Belitung, al llarg de la costa nord d'aquesta illa fins a Tanjong Boeroeng Mandi (2° 46′ S, 108° 16′ E / 2.767°S,108.267°E / -2.767; 108.267) i des d'allí una línia fins a Tanjong Sambar (3° 00′ S, 110° 19′ E / 3.000°S,110.317°E / -3.000; 110.317) l'extrem sud-oest de Borneo, la costa sud de Borneo i el límit sud de l’estret de Macassar. Per una línia des de l'extrem sud-oest de Cèlebes (5° 37′ S, 119° 27′ E / 5.617°S,119.450°E / -5.617; 119.450), a través del punt sud de Tana Keke, fins a l'extrem sud de Laoet (4° 06′ S, 116° 06′ E / 4.100°S,116.100°E / -4.100; 116.100) des d'allí per la costa oest d'aquesta illa fins a Tanjong Kiwi i d'allí a través de Tanjong Ptang, Borneo (3° 37′ S, 115° 57′ E / 3.617°S,115.950°E / -3.617; 115.950) a l'extrem sud de l'estret de Laoet.

A l'est. Pel límit occidental del mar de Flores, una línia de Tg Sarokaja (8° 22′ S, 117° 10′ E / 8.367°S,117.167°E / -8.367; 117.167) fins a l'illa Western Paternoster (7° 26′ S, 117° 08′ E / 7.433°S,117.133°E / -7.433; 117.133) des d'allí fins a l'illa de Postiljon del nord-est (6° 33′ S, 118° 49′ E / 6.550°S,118.817°E / -6.550; 118.817) i al punt oest de la badia de Laikang, Célebes.

Al sud. Pels límits nord i nord-oest del mar de Bali [Una línia des de l'illa occidental de Paternoster fins al punt est de Sepandjang i des d'allà a través d'aquesta illa fins al punt oest de la badia de Gedeh a la costa sud de Kangean (7° 01′ S, 115° 18′ E / 7.017°S,115.300°E / -7.017; 115.300). Una línia des del punt oest de la badia de Gedeh, l'illa de Kangean, fins a Tg Sedano, l'extrem nord-est de Java i per la costa est fins a Tg Bantenan, l'extrem sud-est de l'illa, les costes nord i oest de Java fins a Java Hoofd (6° 46′ S, 105° 12′ E / 6.767°S,105.200°E / -6.767; 105.200) el seu punt occidental, i des d'allí una línia fins a Vlakke Hoek (5° 55′ S, 104° 35′ E / 5.917°S,104.583°E / -5.917; 104.583) l'extrem sud de Sumatra.

A l'oest. La costa est de Sumatra entre Vlakke Hoek i Lucipara Point (3° 14′ S, 106° 05′ E / 3.233°S,106.083°E / -3.233; 106.083).

»

Posició geogràfica

[modifica]

El mar de Java està vorejat per diverses illes grans i moltes petites. Situat al nord de l'illa de Java, d'on va rebre el seu nom. La frontera nord del mar passa pel cap Kait a l'illa. Sumatra, al llarg de les illes de Bangka, Belitung, Cap Sambar fins a l'illa Kalimantan, Myrtle Island, una línia convencional al sud-oest de l'illa. Sula, sobre Sambalena. La frontera sud és des de les illes esmentades fins a les illes Kanur, després al llarg de les costes de Java, i la frontera occidental és al llarg de les costes de Sumatra

Els estrets principals són els estrets de Sonda i Macassar, amb una profunditat inferior als 200 m (per tant, l'intercanvi d'aigua a la seva zona només és possible a les capes superficials)

Àrea - 552 mil km², volum - 61 mil km cúbics. La profunditat mitjana és de 111 m, la màxima és de 1272 m.

Topografia del fons marí

[modifica]

La topografia del fons del mar de Java no és molt accidentada; al fons hi ha depressions semblants a les antigues valls fluvials. Al centre la profunditat predominant és de 60–61 m.

Clima

[modifica]

El mar es troba a les latituds equatorials de l'hemisferi sud, principalment a la zona de clima equatorial, una petita part (al sud) es troba a la zona de clima subequatorial. L'hivern de l'hemisferi nord (desembre - febrer) es caracteritza pel treball de l'anticicló siberià, la influència del qual està molt estesa aquí. A l'estiu de l'hemisferi nord (juny - agost) funciona el mínim australià.

A l'hivern, el mar està dominat pels vents monsònics de ponent i nord-oest amb una velocitat de 4 m/s. A la part sud són freqüents les borrascades de curta durada, de 10-15 a 20–25 m/s. Les tempestes es produeixen, però amb menys freqüència.

La temperatura mitjana de l'aire al gener és de 28 °C, a la costa - 29-30 °C. Alta humitat.

A l'estiu hi ha una zona de baixa pressió sobre Àsia, i un màxim bàric opera sobre Austràlia. Predominen els monsons del sud-est, fins a 5–6 m/s. durant les tempestes - 12–15 m/s. L'aigua té una temperatura a les capes superficials de fins a 29-30 °C. Salinitat - 30-33 . A les capes mitjanes, 50–200 m, la temperatura de l'aigua baixa a 15-25 °C. Salinitat - 34-34,5 ‰. A una profunditat de 200–300 m - 4-11 °C. Salinitat - 34,5 ‰.

Corrents

[modifica]

Els corrents al mar de Java estan excitats pels vents dominants. Durant els monsons del nord-oest i l'oest, l'aigua es mou cap a l'est i el sud-est. És especialment estable al gener i al febrer. Durant els mesos de transició, els corrents es tornen inestables en direcció.

També s'observen fenòmens de marea, irregulars, diürns i semidiürns. A la costa nord de Java, la marea arriba als 1,0 m, al sud de Kalimantan - 1,4 m.

Història

[modifica]
Costa del mar de Java davant d’Anyer

La batalla del mar de Java, esdevinguda entre febrer i març del 1942, va ser una de les batalles navals més cruentes de la Segona Guerra Mundial. Les forces navals dels Països Baixos, la Gran Bretanya, Austràlia i els Estats Units hi foren gairebé completament destruïdes en el seu intent de defensar Java de l'atac japonès.[7][8]

El 28 de desembre de 2014, el vol 8501 d'Indonèsia AirAsia es va estavellar al mar de Java mentre anava a Singapur des de Surabaya, Java oriental. Els 162 passatgers i la tripulació van morir.[9]

El 29 d'octubre de 2018, el vol 610 de Lion Air es va estavellar al mar de Java poc després de l'enlairament de l'aeroport internacional Soekarno-Hatta a Jakarta en direcció a l’aeroport de Depati Amir a Pangkal Pinang. Els 189 passatgers i tripulants a bord es presumeixen morts.[10]

El 9 de gener de 2021, un Boeing 737-500 (PK-CLC) que operava com a vol Sriwijaya Air 182, es va estavellar, prop de l'illa de Laki, poc després d'enlairar-se de l'aeroport internacional de Soekarno-Hatta, en ruta cap a l'aeroport internacional de Supadio, amb 50 passatgers i 12 tripulants a bord.[11]

Fauna

[modifica]

La fauna del mar de Java és rica i variada, sobretot a les aigües poc profundes i prop dels esculls de corall. Peixos comercials: arengada, salmó, Caràngids, Congre, anguiles, morenes, taurons, ratlles.

Referències

[modifica]
  1. Migration. «AirAsia flight QZ8501: 5 things about Java Sea, where search for plane is taking place | The Straits Times» (en anglès), 28-12-2014. [Consulta: 10 novembre 2022].
  2. «Java Sea» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003. [Consulta: 23 desembre 2022].
  3. Epton, Nina. The Islands of Indonesia (en anglès). Londres: Pitman, 1955. 
  4. GoogleEarth
  5. «Pleistocene Sea Level Maps» (en anglès). Field Museum.
  6. «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
  7. Oosten, F. C. van The Battle of the Java Sea Publisher: London: I. Allen, 1976. ISBN 0-7110-0615-6
  8. Thomas, David A. Battle of the Java Sea (en anglès). Londres: Pan Books, 1971. ISBN 0-330-02608-9. 
  9. «AirAsia flight: teams retrieve bodies from Java Sea» (en anglès). The Guardian, 30-12-2014. [Consulta: 18 desembre 2022].
  10. Massola, James; Rompies, Karuni. «Lion Air flight crashes in Indonesia» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 29-10-2018. [Consulta: 29 octubre 2018].
  11. Calder, Simon. «Dozens feared dead after Boeing 737 drops 10,000ft into sea off Indonesia» (en anglès). Independent, 10-01-2021.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]