Vés al contingut

Estret de la Sonda

Plantilla:Infotaula indretEstret de la Sonda
(id) Selat Sunda
(jv) Selat Sundha
(bew) Selat Sunda
(su) Selat Sunda Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusestret Modifica el valor a Wikidata
Part demar de Java Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLampung (Indonèsia) i Banten (Indonèsia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 5° 58′ 13″ S, 105° 46′ 11″ E / 5.9703°S,105.7697°E / -5.9703; 105.7697
Característiques
Profunditat20 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió100 (amplada) km
Història
Cronologia
Batalha de l'Estrech de la Sonda (oc) Tradueix
1883 erupció del Krakatau de 1883
22 desembre 2018 tsunami de l'estret de la Sonda de 2018 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de l'Estret de la Sonda

L'estret de la Sonda (o Selat Sunda en indonesi) és l'estret entre les illes de Java i Sumatra, a Indonèsia.[1] Connecta la mar de Java amb el mar de la xina meridional i l'oceà Índic.[2]

Etimologia

[modifica]

L'estret pren el seu nom del Regne de Sonda,[3] que va governar la part occidental de Java (una àrea que cobreix l'actual Java Occidental, Jakarta, Banten i part de l'oest de Java Central) des del 669 fins al voltant de 1579.[4]

El nom també fa al·lusió al poble sundanès originari de Java Occidental i Banten.[4]

Geografia

[modifica]

Té una amplada de 24 km en el seu punt més estret, a l'extrem oriental, entre els caps Tua (a Sumatra) i Pujat (a Java);[5] aquesta és una secció curta d'uns 30 km de llarg, encara que més avall, en direcció oest, s'obre a uns 100 km d'amplària per uns altres 100 km de llarg. És molt fondo a l'extrem occidental, però tal com es va estretint es torna molt més pla, de manera que a l'extrem oriental només arriba als 20 m de fondària. Això el fa de difícil navegació, a causa també dels bancs de sorra, els forts corrents provocats per les marees i les obstruccions causades per l'home, com ara les plataformes petrolieres prop de la costa de Java.

Ha estat de sempre una ruta marítima important, especialment durant el període en què la Companyia Holandesa de les Índies Orientals feia servir l'estret de porta d'entrada a les illes de les Espècies.[6] Avui dia, però, a causa de l'estretor del pas, la seva poca fondària i la manca d'unes cartes nàutiques prou acurades, els grans vaixells tracten d'evitar-lo i la major part utilitzen l'estret de Malaca.[7]

Hi ha un bon nombre de petites illes a l'estret, que són Sangiang, Sebesi, Sebuku, Panaitan i, sobretot, l'arxipèlag de Krakatau o Krakatoa: Panjang, Sertung, Krakatau i Anak Krakatau. Les illes de l'estret i les regions limítrofes de Java i Sumatra foren devastades per l'erupció del volcà Krakatoa el 1883,[8] primer per la intensa pluja de pumicita que van rebre i pels enormes tsunamis causats per l'esfondrament del volcà.[9] L'erupció va alterar dràsticament la topografia de l'estret, ja que en una àrea d'1,1 milions de km² entorn del volcà es van dipositar entre 18 i 21 km³ d'ignimbrita. Algunes àrees no se n'han recuperat més (com, per exemple, la regió costanera de Java que avui dia forma part del Parc Nacional d'Ujung Kulon),[10][11] però la major part de la línia de la costa avui dia està molt densament poblada.

Batalla de l'estret de la Sonda

[modifica]

L'1 de març del 1942, va tenir lloc la batalla de l'estret de la Sonda, un dels episodis bèl·lics de la batalla de la mar de Java. Es va esdevenir quan els creuers aliats HMAS Perth i USS Houston es van trobar amb la força amfíbia japonesa que volia envair Java prop de Batàvia (l'actual Jakarta), comandada pel vicealmirall Kenzaburo Hara, formada per portaavions, cuirassats, tres creuers i deu destructors.[12] Aquesta força incloïa un creuer lleuger i onze destructors, quatre creuers pesats i un portaavions lleuger.[13] Els dos creuers aliats foren enfonsats per un dragamines japonès, i de resultes del foc amic creuat va resultar tocat també un vaixell de transport.[14][15]

Pont previst

[modifica]

A la Dècada del 1960 es van fer propostes per a un pont a través de l'estret de la Sonda, i a la Dècada del 1990 van sorgir altres suggeriments. L'octubre de 2007 es va anunciar un nou pla. Utilitzaria les illes d'Ular, Sangiang i Prajurit per crear un pont penjant de quatre parts que arribava 70 m sobre el nivell del mar. Aquest pont tindria una llum màxima de 3 quilòmetres, al voltant d'un 50% més llarg que l'actual posseïdor del rècord, el pont de Çanakkale de 1915. Es preveia que la construcció comencés el 2014 si es pogués assegurar un finançament d'almenys 10.000 milions de dòlars.[16]

L'abril de 2012 es va signar un acord amb China Railway Construction Corporation per a un pont de carretera i ferrocarril de doble via d'11.000 milions de dòlars.[17] No obstant això, el novembre de 2014 el govern entrant del president Joko Widodo va suspendre els plans per construir el pont.[18]

Illes a l'estret

[modifica]

Badies

[modifica]

Galeria de canals importants propers

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «estret de Sonda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 novembre 2023].
  2. U.S. Energy Administration; C. Michael Hogan. «South China Sea». The Encyclopedia of Earth, 2013. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. Zaman kuno. Cet. 2., ed. pemutakhiran. Jakarta: Balai Pustaka, 2008. ISBN 978-979-407-408-4. 
  4. 4,0 4,1 "Sunda Islands". Concise Dictionary of World Place-Names. John Everett-Heath. Oxford University Press 2005. Oxford Reference Online. Oxford University Press.
  5. Goud, Sidda. China in the Indian Ocean Region—India’s Security Challenges (en anglès). Allied Publishers, 2023-03-21, p. 19. ISBN 978-93-90951-52-9. 
  6. «VOC-Kenniscentrum - Oprichting, organisatie en ondergang van de VOC», 01-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-01. [Consulta: 10 desembre 2023].
  7. Orchiston, Wayne; Vahia, Mayank N. Exploring the History of Southeast Asian Astronomy: A Review of Current Projects and Future Prospects and Possibilities (en anglès). Springer Nature, 2021-06-30, p. 427. ISBN 978-3-030-62777-5. 
  8. Verbeek, Rogier Diederik Marius «The Krakatoa Eruption 1» (en anglès). Nature, 30, 757, 01-05-1884, pàg. 10–15. DOI: 10.1038/030010a0. ISSN: 1476-4687.
  9. Verbeek, R. D. M. «The Krakatoa Eruption 1» (en anglès). Nature, 30, 757, 01-05-1884, pàg. 10–15. DOI: 10.1038/030010a0. ISSN: 1476-4687.
  10. «Ujung Kulon National Park» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 8 maig 2023].
  11. Ismu, Sutanto Suwelo; Kuncoro, D. M.; Saribi, A. F. N.. Pustaka Jaya. Taman Nasional Ujung Kulon, Sorga Badak Jawa (en indonesian), 1982, p. 26–27. 
  12. L, Klemen. «Rear-Admiral Kenzaburo Hara». Forgotten Campaign: The Dutch East Indies Campaign 1941-1942, 1999–2000. Arxivat de l'original el 2020-09-06. [Consulta: 9 desembre 2023].
  13. Visser, Jan. «The Sunda Strait Battle». Forgotten Campaign: The Dutch East Indies Campaign 1941-1942, 1999–2000. Arxivat de l'original el 2014-12-03.
  14. Robertson, Andrew. «The Battle of the Sunda Strait» (en anglès americà). Journal of Military and Veterans’ Health, 2016. [Consulta: 5 novembre 2023].
  15. Freeman, Donald B. [[[:Plantilla:GBurl]] Straits of Malacca: Gateway Or Gauntlet?]. Montreal: McGill-Queen's University Press, 2003. ISBN 0773525157. 
  16. «Bridge plan to link Java and Sumatra». , 05-10-2007.
  17. Railway Gazette International juny 2012 p25
  18. Satria Sambijantoro, 'No more Sunda Strait Bridge plan', The Jakarta Post, 3 novembre 2014. See also 'New Government Will Not Prioritize Sunda Strait Bridge Project' Arxivat 2019-06-20 a Wayback Machine., Global Indonesian Voices, 2 novembre 2014.

Bibliogrаfia addicional

[modifica]