Vés al contingut

Marc Granell i Rodríguez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarc Granell i Rodríguez

El poeta Marc Granell (2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsAdrià Granell Artal, fill del germà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marc Granell (València, 19 d'abril de 1953) és un poeta i traductor valencià.

Biografia

[modifica]

Nascut a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar les carreres de filosofia i filologia a la Universitat de València, però no les va acabar.[1] Va treballar de traductor i editor en la Diputació Provincial de València fins al 2018 en què es va jubilar. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conéixer tota una nova generació de poetes valencians. Participà en la col·lecció de poesia «Papers Erosius», fou director, entre altres, de la col·lecció «Gregal Poesia», de «Tàndem Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979).[2]

Als anys 90 va publicar diversos poemaris com Fira desolada (1991), Versos per a Anna (1998), Corrent de fons (1999) i Matèria d'ombra (1999). L'any 2000 va reunir tota la seua poesia en Poesia reunida. 1976-1999. El 2015 publicà a Bromera una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica; i l'any 2017 apareix la seua poesia reunida en el volum Poesia completa 1976-2016.

És traductor d'Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l'espanyol, entre altres; és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN Català. El crític literari Josep Iborra[3] afirmà que en el seu primer poemari, Llarg camí llarg, Granell hi cercava «la temptativa d'una poesia metafísica que canta l'exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Ha sovintejat també la poesia de caràcter polític (per exemple, a Refugi absent), amorós (a Versos per a Anna) i infantil (L'illa amb llunes).

És un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors, motiu pel qual ha rebut diversos homenatges i reconeixements.[4][5] L'octubre de 2020 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes, guardonat per la Generalitat Valenciana amb motiu del Nou d'Octubre.[6]

Un nebot seu és el dissenyador Marc Granell, i un altre és el futbolista Adrià Granell.

Obres

[modifica]
  • Llarg camí llarg. València: Eliseu Climent, 1977 (Premi Vicent Andrés Estellés 1976).
  • Notícia de la tribu. València: Septimomiau, 1978.
  • Refugi absent. Barcelona: Llibres del Mall, 1979.
  • Materials per a una mort meditada. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1980 (Premi Ausiàs March 1979).
  • Exercici per a una veu. València: Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, 1983; Barcelona: Llibres del Mall, 1984.
  • Fira desolada. Barcelona: Columna, 1991 (Premi dels Escriptors Valencians 1992).
  • Versos per a Anna. Alzira: Bromera, 1998.
  • Corrent de fons. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 1999.
  • Poesia reunida. 1976-1999. Pròleg de Vicent Alonso. Paiporta: Denes, 2000. Col. «Edicions de la Guerra».
  • L'horta nostra. València: Per l'Horta, 2002.
  • Poemes del caminant. Altea: Lanuza, 2002. Il·lustracions de Rosa Torres.
  • Mentre el camí. València. Rosalía Sender, 2002. Serigrafies de Rosa Torres.
  • Tard o d'hora. Paiporta: Denes, 2006. Col. «Edicions de la Guerra».
  • Poesia completa 1976-2016. Pròleg de Francesc Calafat. València: Institució Alfons el Magnànim, 2017. Vinyeta i dibuix de Manuel Granell. 1a ed., setembre 2017; 1a reimp., desembre 2017; 2a reimp., maig 2018; 3a reimp., maig 2019.
  • Cel de fang. Alzira: Bromera, 2020.

Antologies

[modifica]
  • Selecció de poemes. Palma: Sa Nostra-Universitat Illes Balears, 1999.
  • Els camins i la mirada. València: La Imprenta, 2001. Gravats de Maria Jesús Soler. No venal.
  • Mentre el camí. València: Rosalia Sender, 2002. Col. «Galeria» 1, serigrafies de Rosa Torres. Inclòs en Tard o d'hora, 2006.
  • Tria personal, 1976-2005. Proleg de Vicent Alonso. Paiporta: Denes, 2006. Col. «Edicions de la Guerra».
  • Jazz. València: Rosalia Sender, 2006. Col·lecció «Galeria» 5, gravats d'Andreu Alfaro.
  • Notícia de la tribu. Antologia, Alzira: Bromera, 2015.
  • Marc Granell recitable. Edició de Vicent Camps. Carcaixent: Edicions 96, 2015.
  • La vida que creix. Algemesí: Andana, 2015. Selecció de J. V. Garcia Raffi. Il·lustració de Paulapé (Premi dels Escriptors Valencians 2016).
  • Marc Granell. Presentació: «Oda als peus adolorits de Marc Granell» de Maria Josep Escrivà. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes-Pen Català-AELC, 2016 (Dilluns de Poesia a l'Arts Santa Mònica).
  • Vesprada d'amor i única. Selecció i proleg de Maria Josep Escriva. Barcelona: Amsterdam, 2022.

Poesia infantil i juvenil

[modifica]
  • L'illa amb llunes, València: Tabarca, 1993. Il·lustració de Manuel Granell.
  • La lluna que riu i altres poemes. Madrid: Anaya, 1999. Il·lustració de Paco Giménez.
  • El ball de la lluna. València: Tàndem, 2003. Il·lustració de Manuel Granell.
  • El planeta que era blau/El planeta que era azul. Màlaga: Diputación de Málaga, 2004. Il·lustració de David Guirao.
  • Oda als peus. Alzira: Bromera, 2008. Il·lustració de Manuel Granell.
  • La dansa dels versos. València: Diálogo, 2009. Il·lustració de Xan López Domínguez.
  • El domador de línies. Catarroja: Perifèric, 2009. Il·lustració de Paco Giménez.
  • Poemes romancers i altres versos xafarders. Alzira: Bromera, 2021. Dibuixos de Manuel Granell.

Traduccions fetes per l'autor

[modifica]
  • Giulio Einaudi. Fragmentos de memoria. València: Institució Alfons el Magnànim, 1990.
  • Erich Fried. Exercicis preparatoris per a un miracle. Amb Gustau Muñoz. València: Institució Alfons el Magnànim, 1991.
  • Bertolt Brecht. Històries del senyor Keuner. Amb Anacleto Ferrer. València: Eliseu Climent, 1993.
  • Alberto Cavallari. La fuga de Tolstoi. Barcelona: Península, 1997.
  • Claes Andersson. Allò que es feu paraula en mi. Tria personal 1962-1993. Amb F. J. Uriz. Paiporta: Denes-La Guerra, 1996.
  • Vitto A. D'Armento. Equipatge lleuger. Paterna: Germinal, 2001.
  • Pedro Villar. El bosc del meu abecedari. València: Brosquil, 2003.
  • Vicent Andrés Estellés. Ciudad susurrada al oído. Pròleg d'Enric Sòria. Paiporta: Denes, 2003, col. «Calabria» 50.
  • Antonio Ventura. L'ós i la nena. València: EdiD004.
  • Camillo Sbarbaro. Nou poemes de pianíssimo. Carcaixent: Edicions 96, 2007.
  • Josep Piera. La sonrisa de la hierba y otros poemas. Paiporta: Denes-La Guerra, 2008, col. «Calabria» 75.

Discografia

[modifica]
  • Javier Busto, «La gran fira», XX Certamen Coral Fira de Tots Sants, Cocentaina, 2000.
  • Doctor Dropo, «La guerra», Ningú no vol ser poeta, 2001.
  • Lucho Roa, «Dentro de tus ojos», «Te has alzado dentro de mí», Al Margen-Ateneo Libertario, València, 2002.
  • Urbàlia Rurana, «Esbós de xiquet eixint d'escola», Fora son, Temps Record, 2004.
  • Nelo Sorribes, «Cançó de bressol per a despertar consciències», Somnis insomnis, 2004.
  • Skamot, «L'arbre vell», Nyenya, porlan i albornós, 2004.
  • Obrint Pas, «Esperant», La flama, 2004.
  • J. Domínguez, «Temps» i «Cançó» (Dos poemes de Marc Granell), Un camí de cançons. XXV Certamen Coral Fira de Tots Sants, Cocentaina, 2005.
  • Rafa Xambó, «Madinat at-Turab», Cançons de la memòria trista, 2006.
  • Feliu Ventura, «George Grosz» (amb el títol: «D'acord, d'acord»), Alfabets de futur, 2006.
  • A Manta, «València sota la lluna» i «Terra lliure» (aquest amb el títol: «L'oncle Ton»), Deixeu parlar la terra, 2008.
  • Carraixet, «El meu país», Guspira, 2008.
  • Doctor Dropo, «Passejada», Psicòtrops, 2009.
  • Mi Sostingut, «Els expulsats», Anartisme, 2010.
  • Amansalva, «Cançó de bressol per a despertar consciències» (amb el títol: «La meua xiqueta»), M’han dit que diuen…, 2010.
  • Orfeó Valencià Infantil Navarro Reverter, «Gatapata el pirata, lector», «Pluja a París», «La marxa del temps-Final d'estiu», «El melic del món», «El ball de la lluna», «Cançó de dormir», «La girafa», «Cançó de la lluna famolenca», «Eclipsi» i «Tot passa», música de Josep Lluís Valldecabres, il·lustracions de Manuel Boix. Cantovicòrum Iubilo, València: Orfeó Navarro Reverter, 2011, llibre-disc.
  • Rafael Estrada, «Metamorfosi», Poesons (amb el llibre Ombres de memòria incerta, Alzira: Germania, 2013.
  • Toni Xuclà, «La pluja», De poetes, cançonetes, 2016.

Estudis

[modifica]
  • «L'obra poètica de Marc Granell», per Josep Ballester, dins Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, vol. I. Barcelona: PAM, 1986, pàgs. 81-100.
  • La poesia de Marc Granell. Ramon Córdoba Caro. Proemi: «Marc Granell: poesia i ciència» de Lluís Meseguer. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2015, 342 pàg.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Marc Granell». AELC.
  2. ↑ «Els premis literaris Ciutat de Gandia reconeixen la trajectòria de Marc Granell» (en castellà), 24-11-2017. [Consulta: 6 octubre 2020].
  3. ↑ http://books.google.cat/books?id=354SPtgaIHwC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA6#v=onepage&q=&f=false La trinxera literària, 1974-1990: estudis sobre literatura catalana al País Valencià
  4. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-05-23. [Consulta: 2 agost 2009].
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.tandemedicions.com/val/novetats_edit.php?id=240 Arxivat 2018-11-17 a Wayback Machine.
  6. ↑ «El poeta Marc Granell rep el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana». Diari Ara, 06-10-2020.

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Francesc López Barrio
Àfrica 		Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1976 		Succeït per:
Josep Fèlix Escudero i Pitarch
Paraula de Miquel
Precedit per:
Vicente Muñoz Puelles 		Premi de les Lletres Valencianes
2020 		Succeït per:
Juan José Millás
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marc_Granell_i_Rodríguez&oldid=34187989»