Marc Parrot Rufias
(2024) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 maig 1967 (57 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Músic, cantant, compositor i productor |
Estil | Rock |
Instrument | Veu i guitarra |
Company professional | El Chaval de la Peca |
Família | |
Cònjuge | Eva Armisen |
Lloc web | https://marcparrot.com |
Marc Parrot (Barcelona, 14 de maig del 1967) és un compositor, productor i cantant català.[1][2]
Carrera
[modifica]Marc Parrot va començar cantant en castellà amb el grup Regreso a las minas, amb qui va publicar un disc. Ben aviat, però, va començar la seva carrera en solitari, i va començar a editar discos, en castellà, per la Warner Music.[3] Encara que va publicar-hi dos àlbums, la fama li va arribar primer al seu àlter ego, el personatge musical d'El Chaval de la Peca, un cantant recuperador d'èxits antics que participava en els programes d'Andreu Buenafuente. L'èxit del Chaval va fer que no veiés la llum el seu tercer àlbum en solitari (Cocinero), i no va tornar a publicar res fins al 2001.
El 2005 va decidir donar un nou rumb a la seva carrera i va començar a cantar professionalment en català. Mentider i Interferència van tenir un cert èxit, i es va centrar en actuacions i gires per Catalunya. Va col·laborar amb TV3 en diversos aspectes musicals i n'ha compost diverses sintonies.[4] Durant la temporada 2008-2009 va ser l'encarregat del programa Casal Rock, i també ha compost la gran majoria de cançons del Club Super3, del qual va ser director de 2006 fins al juny 2021.[5]
Marc Parrot, que ha estat productor de molts grups, té el seu propi estudi de gravació a Sant Quirze Safaja, anomenat Grabaciones Silvestres. El seu disc d'estudi 50 anys de la nova cançó és un treball en què fa un homenatge a la nova cançó catalana. Amb aquest ha realitzat una gira per Catalunya i les Illes Balears durant la segona meitat de 2009 i el primer trimestre de 2010.
Obres
[modifica]- Regreso a las minas (1990)
- Sólo para locos (Warner Music, 1993)
- Sólo para niños (Warner Music, 1995)
- Cocinero (previst pel 1998, però no es va publicar)
- Rompecabezas (Warner Music, 2001)
- Dos maletas (PIAS, 2004)
- Mentider (Música Global, 2005)
- Interferència (Música Global, 2007)
- Avions (Música Global, 2009. CD i DVD, amb cançons en les dues llengües)
- 50 Anys de la Nova Cançó, 2009[7]
- Començar pel final, 2011[8]
- Sortir per la finestra, 2014
- Refugi, 2018
- Els fets i l'atzar (2022)
- Artista Internacional (Warner Music, 1999)
- Grandes éxitos (Warner Music, 1999)
- In person (Warner Music, 1999)
Poesia
[modifica]- Cançons impossibles (2020),[9] il·lustrat per Oihane Inchaustegui[10]
Referències
[modifica]- ↑ Carod, Elisenda. «La tarda de Catalunya Ràdio - Marc Parrot: "Vaig fer una caseta de fusta al jardí, i es va convertir en el meu estudi de música"». La tarda de Catalunya Ràdio. Ràdio Catalunya, 11-08-2022. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ Castillón, Xavier «Marc Parro músic: ‘No crec en una vida recta’». El Punt Avui (ed. Girona), 11-05-2022, pàg. 30.
- ↑ «Marc Parrot». Regió 7.
- ↑ «Marc Parrot». Editorial Flamboyant. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ Núñez, Sergi «Marc Parrot: «Les cançons del Super3 eren eines per transmetre valors i anar més enllà de la pantalla»». Enderrock, 15-12-2021.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Marc Parrot Discs i lletres». Viasona.
- ↑ «Marc Parrot preestrena "50 anys de la Nova Canço"». TV3 Notícies. CCMA, 25-08-2009. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ Bianciotto, Jordi «Marc Parrot: «La inspiració em ve quan estic inconscient»». El Periódico, 10-11-2011.
- ↑ Cançons impossibles. Barcelona: Rosa dels Vents, 2020, p. 80. ISBN 978-84-17909-43-7.
- ↑ Castillón, Xavier «Clara Peya i Marc Parrot, per escrit». El Punt Avui (ed. Girona), 09-11-2020, pàg. 34.