Marcassita
 Marcassita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeS₂ |
| Epònim | pirita |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.10a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.10a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.07 |
| Dana | 2.12.2.1 |
| Heys | 3.9.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls típicament tabulars en {010}; les cares corves són cimunes; estalactític, reniforme, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.436 Å, b = 5.414 Å, c = 3.381 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | ortoròmbica 2/m 2/m 2/m |
| Grup espacial | pnnm |
| Massa molar | 119,98 |
| Color | groc llautó clar, blanc estany en superfícies fresques |
| Macles | macles de contacte del tipus 'cua d'oreneta' comunes en {101}; menys comunes en {011} |
| Exfoliació | {101} |
| Fractura | desigual, irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica intensa, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negra verdosa, gris fosc a negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,887 g/cm3 (mesurada); 4,875 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotropic |
| Pleocroisme | fort |
| Impureses comunes | Cu, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mrc |
| Referències | [1] |
La marcassita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup de la marcassita.[2]
Característiques
[modifica]La marcassita és un sulfur de ferro. És un mineral isostructural amb la safflorita, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic i es presenta habitualment en forma de cristalls tabulars o prismàtics. De fet el seu nom prové de l'àrab marcaxita i del persa marcaxixa, els noms que es feien servir en aquestes llengües per anomenar a la pirita. És menys estable que la pirita i es pot descompondre en àcid sulfúric i sulfat de ferro. Dura, pesada, fràgil, d'exfoliació difícil, opaca amb lluïssor metàl·lica intensa en les superfícies recents. Fàcilment oxidable a l'aire, es cobreix fàcilment de taques blanques de melanterita. S'empra en la síntesi d'àcid sulfúric.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marcassita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Història
[modifica]La marcassita es coneix des del Paleolític superior i, pot ser també en el Mesolític i el neolític, on servia, com la pirita per produir foc per percussió. De fet, la baixa energia d'activació deguda a l'impacte d'una pedra dura sobre la marcassita és suficient per desencadenar la reacció exotèrmica d'oxidació (combustió) de les partícules de sofre i ferro arrencades. Aquestes partícules incandescents (espurna calenta) són immediatament captades sobre una matèria vegetal molt fina i ben airejada, de tipus esca, per formar una brasa.
Formació i jaciments
[modifica]
La marcassita es forma a baixa temperatura i es troba en filons hidrotermals i sediments, sovint amb sulfurs de plom i de zinc; és freqüent també en ambients sedimentaris com a precipitat químic en aigües àcides en ambient reductor.
Grup de la marcassita
[modifica]El grup de la marcassita està format per cinc espècies minerals.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ferroselita | FeSe₂ |
| Frohbergita | FeTe₂ |
| Kullerudita | NiSe₂ |
| Marcassita | FeS₂ |
| Mattagamita | CoTe₂ |
| Petřičekita | CuSe₂ |
Bibliografia
[modifica]
- Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
- Guia d'identificació de minerals (dels països catalans i d'altres). Editorial Parcir.
Referències
[modifica]- ↑ «Marcassite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Marcassite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2015].