Villamaninita
 Villamaninita | |
|---|---|
 Cristalls de villamaninita de la mina Providencia, Cármenes, Lleó, Castella i Lleó, Espanya | |
| Fórmula química | (Cu,Ni,Co,Fe)S₂ |
| Epònim | Villamanín  |
| Localitat tipus | mina Providencia, Villanueva de Pontedo, Cármenes (Villamanín), Lleó (Castella i Lleó), Castella i Lleó, Espanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.05 |
| Dana | 2.12.1.6 |
| Heys | 3.11.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls euèdrics, radial |
| Estructura cristal·lina | a = 5.701 |
| Color | negre ferro a negre verdós |
| Macles | comunes |
| Exfoliació | perfecta en {001}, {010} i {100} |
| Fractura | molt fràgil, produint fragments irregulars |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre sutge |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,523 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Any d'aprovació | 1919 |
| Símbol | Vil |
| Referències | [1][2] |
La villamaninita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita.[3] Va ser descoberta en 1919 a la mina Providència, al districte miner de Cármenes-Villamanín (Lleó). Pren el nom d'aquesta última localitat, ja que des d'allí s'exportava per via ferroviària, tot i que la mina on es va trobar està realment en el terme municipal de Cármenes.
Característiques
[modifica]La villamaninita és un sulfur que cristal·litza en el sistema cúbic, trobant-se en forma de cristalls euèdrics o bé radials. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4,5. La seva fórmula és (Cu,Ni,Co,Fe)S₂, i es considera una espècie molt propera, probablement similar, a la fukuchilita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la villamaninita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Formació i jaciments
[modifica]La villamaninita s'ha trobat en forma de grans disseminada en dolomies bituminoses negres, en dolomita cristal·lina i com agregats nodulars en petits filons de dolomites. La seva localitat tipus és la mina Providència (Cármenes, Província de Lleó), on s'ha trobat en dos hàbits típics: com a cristalls toscos, cúbics, cuboctaèdrics o octaèdrics, normalment de menys d'1 mm, o bé com nòduls fibrosorradiats de fins a 1 cm. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bravoita, linneïta, bornita, tetraedrita i pirita.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Villamaninite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ «Villamaninite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ «Pyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ «Villamanínite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 30 març 2015].