Vés al contingut

Marcelino García Toral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcelino García Toral

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Villaviciosa (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Alçada168 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1994), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1983–1986 Sporting de Gijón B 59(9)
1985–1989 Sporting de Gijón 74(2)
1989–1990 Racing de Santander 32(4)
1990–1992 Llevant UE 48(1)
1992–1994 Elx CF 49(1)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1983–1984   Espanya sub-18 6(0)
1985–1985   Espanya sub-19 1(0)
1985–1985   Espanya sub-20 6(1)
1985–1987   Espanya sub-21 7(0)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1997–1998 Club Deportivo Lealtad
2001–2003 Sporting de Gijón B
2003–2005 Sporting de Gijón
2005–2007 Recreativo de Huelva
2007–2008 Racing de Santander
2008–2009 Real Zaragoza
2011–2011 Racing de Santander
2011–2012 Sevilla FC
2013–2016 Vila-real CF
2017–2019 València CF
2021–2022 Athletic Club
2023–2023 Olympique de Marsella
2023– Vila-real CF Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmarcelinogarciatoral.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Marcelino-García-Toral-101001605392906 X: Marcelino Instagram: marcelinogarciatoral FIFA: 193076 BDFutbol: 2974 Modifica el valor a Wikidata

Marcelino García Toral (Villaviciosa, 14 d'agost de 1965) és un exfutbolista i entrenador de futbol asturià. Com a jugador, feia de centrecampista i el seu primer equip fou el Real Sporting de Gijón.

Trajectòria

[modifica]

Com a jugador

[modifica]

Format al planter del Real Sporting de Gijón, debutà en la primera divisió el 22 de desembre del 1985 contra el XX, amb un resultat d'1-1. Disputà un total de setanta-quatre partits en la màxima categoria, fins al 1989. En la segona divisió jugà una temporada amb el Real Racing Club de Santander, amb qui va baixar a segona B, i dues al Llevant Unió Esportiva. El 1992 fitxà per l'Elx Club de Futbol, d'on es retirà dos anys després a causa d'una lesió de genoll.

Fou internacional amb la selecció espanyola sub-20, amb la qual aconseguí el subcampionat del Mundial Juvenil del 1985 contra la Unió Soviètica.

Com a entrenador

[modifica]

Debutà amb el Club Deportivo Lealtad la temporada 1997/98, aconseguint pujar l'equip a segona B. El 2001 fitxà pel Real Sporting de Gijón B i passà al primer equip el 2003. Romangué amb aquest equip dues temporades, i va estar a punt d'aconseguir l'ascens a primera divisió durant la temporada 2003/04.

Durant la temporada 2005/06 fitxà pel Real Club Recreativo de Huelva, aconseguint l'ascens a primera divisió aquella mateixa temporada i, en la següent, un 8è lloc en la màxima categoria. Gràcies a aquesta fita, fou premiat amb el Trofeu Miguel Muñoz que atorga el diari Marca. El 26 de juny del 2007 signà amb el Real Racing Club de Santander, amb qui aconseguí la classificació per a la Lliga Europa de la UEFA per primer cop en la història del club, a més d'aconseguir arribar a les semifinals de la Copa del Rei de futbol també per primer cop.

El 2008 es va comprometre amb el Reial Saragossa, que havia baixat a segona durant la temporada anterior. Durant aquella etapa, amb 2,4 milions d'euros anuals, esdevingué el tècnic més ben pagat del futbol espanyol, després d'anar-se'n Bernd Schuster del Reial Madrid. Amb l'equip aragonès, Marcelino aconseguí un segon ascens com a entrenador a la màxima categoria del futbol espanyol el 13 de juny del 2009, després d'una victòria de 3-1 contra el Córdoba Club de Fútbol a l'estadi de La Romareda. A més a més, el diari Marca va concedir-li el seu segon Trofeu Miguel Muñoz. Amb l'equip ja en primera divisió, el 12 de desembre del 2009, després de la derrota del Zaragoza contra l'Athletic Club per 1-2, i una trajectòria fluixa que feu baixar l'equip dos llocs, la directiva del club decidí rescindir-li el contracte.

El 9 de febrer del 2011, Marcelino tornà al Racing de Santander després de l'arribada de l'empresari Ahsan Ali Syed i la destitució de Miguel Ángel Portugal, aconseguint salvar l'equip del descens a segona divisió. Tanmateix, un cop acabada la temporada, decidí abandonar el Racing després de diverses discrepàncies amb el nou amo del club. El 7 de juny del 2011 fou presentat com a nou entrenador del Sevilla Fútbol Club. El 6 de febrer del 2012 fou destituït com a entrenador del Sevilla a causa dels mals resultats, després de jugar set jornades consecutives sense cap victòria.

El 14 de gener del 2013 es feu oficial el seu contracte amb el Vila-real CF fins al final de la temporada 2012/13.[1] L'equip acabà la competició en segona posició i Marcelino aconseguí el seu tercer ascens a primera divisió com a entrenador.[2][3] Posteriorment, va assolir mantenir l'equip entre els sis primers de la primera divisió durant tres anys seguits,[4] inclosa una quarta posició i una semifinal a la Lliga Europa de la UEFA la temporada 2015–16.[5]

El 10 d'agost de 2016, pocs dies abans del primer partit oficial de la temporada 2016-17, Marcelino fou destituït sorprenentment per diferències amb la directiva del club.[6] L'11 de maig de 2017 fou nomenat entrenador del València CF per a la temporada 2017-2018 després de signar un contracte per dos anys.[7]

Marcelino va entrenar al València en unes condicions socials adverses, però amb ell a la banqueta l'equip es va classificar per a la Lliga de Campions en les dos temporades que va estar a l'equip, i va guanyar la Copa del Rei 2018-19 posant fi a onze anys de sequera en l'equip merengot.[8] L'11 de setembre de 2019, amb la lliga començada, la directiva del València va destituir-lo com a conseqüència de diverses picabaralles entre l'entrenador i Peter Lim. El seu substitut va ser Albert Celades.[9]

El 4 de gener de 2021, Marcelino fou nomenat entrenador de l'Athletic Club amb contracte fins al 30 de juny de 2022.[10] En els seus primers tres partits en el càrrec, va perdre contra el FC Barcelona a la lliga,[11] però va vèncer el mateix adversari i també el Reial Madrid per guanyar la Supercopa d'Espanya.[12][13] També va estar a la banqueta en dues finals de Copa disputades en dues setmanes: la primera (Copa del Rei de futbol 2019-20) havia estat posposada a causa de la pandèmia de COVID-19),[14] tot i que les va perdre les dues.

Clubs

[modifica]

Com a jugador

[modifica]
Club País Any
Real Sporting de Gijón Espanya 1985-1989
Real Racing Club de Santander Espanya 1989-1990
Llevant UE País Valencià 1990-1992
Elx Club de Futbol País Valencià 1992-1994

Com a entrenador

[modifica]
Club País Any
CD Lealtad Espanya 1997-1998
Real Sporting de Gijón "B" Espanya 2001-2003
Real Sporting de Gijón Espanya 2003-2005
RC Recreativo de Huelva Espanya 2005-2007
Real Racing Club de Santander Espanya 2007-2008
Reial Saragossa Espanya 2008-2009
Real Racing Club de Santander Espanya 2011
Sevilla FC Espanya 2011-2012
Vila-real CF País Valencià 2013-2016
València CF País Valencià 2017-2019
Athletic Club País Basc 2021-

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Marcelino, nuevo técnico del Villarreal» (en castellà). Marca, 14-01-2013. [Consulta: 11 agost 2016].
  2. ↑ «Fitxa de Marcelino». Vila-real Club de Futbol, 14-06-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-27. [Consulta: 29 agost 2013].
  3. ↑ «¡El 'submarino' vuelve a Primera!» (en castellà). Marca, 08-06-2013. [Consulta: 11 agost 2016].
  4. ↑ «El Villarreal se gana un descanso» (en castellà). Marca, 18-05-2014. [Consulta: 11 agost 2016].
  5. ↑ «Los dos caminos que llevan al Villarreal a la fase de grupos de la Champions» (en castellà). Sport, 02-05-2016. [Consulta: 11 agost 2016].
  6. ↑ «El Villarreal echa a Marcelino por enfrentarse a sus jugadores» (en castellà). Diario AS, 10-08-2016. [Consulta: 10 agost 2016].
  7. ↑ «Official statement». Valencia CF, 11-05-2017. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2022. [Consulta: 15 maig 2017].
  8. ↑ «Marcelino y Alemany, pendientes de la decisión de Lim: su futuro, en el aire». Marca, 11-09-2019.
  9. ↑ «Albert Celades es el sustituto de Marcelino en el Valencia CF». Superdeporte, 11-09-2019.
  10. ↑ «Marcelino García Toral: Athletic Club's new head coach». Athletic Club, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
  11. ↑ «2–3. Leo Messi, descomunal, amarga el debut de Marcelino» (en castellà). EFE, 07-01-2021. [Consulta: 17 gener 2021].
  12. ↑ Feehely, Alan. «Marcelino: "Winning against Real Madrid always leaves you satisfied"». Football España, 14-01-2021. [Consulta: 17 gener 2021].
  13. ↑ Carnerero, Fernando «La Supercopa de Williams» (en castellà). Marca, 17-01-2021 [Consulta: 17 gener 2021].
  14. ↑ «Marcelino: "We were patient and consistent"». Athletic Club, 05-03-2021. [Consulta: 6 març 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcelino_García_Toral&oldid=33935882»