Marco Marazzoli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1602  Parma (Itàlia) |
| Mort | 26 gener 1662 (59/60 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, arpista, cantant |
| Gènere | Òpera, música religiosa i oratori |
| Moviment | Música barroca |
| Instrument | Arpa i veu |
    
| |
Marco Marazzoli també anomenat Marco dall'Arpa'[1] (Parma. 1602? – 26 de gener de 1662) fou un compositor italià.[2]
Fou chantre de la capella pontifical, beneficiat de Santa Maria la Major i director de cerimonies de l'església. Al Vaticà, junt a Loreto Vittori, Filippo Vitali i Marc'Antonio Pasqualini, formà un grup que cantava en les òperes pel cardenal Barberini (més tard Papa Urbà VIII).[3] Va pertànyer a la música de la reina Cristina de Suècia, i, a més de nombrosos madrigals, cantates i oratoris, deixa les obres següents:
- Amori di Giasane e d'Isifile, (1642),
- L'arme e gli amori,
- Del male il bene,
- La vita umana, (Venècia, 1658).
Referències
[modifica]- ↑ Morelli, 2007.
- ↑ «Marazzoli, Marco». A: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 32, Mae-Marh.. (reedició de 1974). Espasa-Calpe, 1916, p. 1297. ISBN 84-239-4532-4.
- ↑ Gran enciclopedia de la música clásica. vol. III. Sarpe, D.L. 1980, p. 1053. ISBN 84-7291-226-4.
Bibliografia
[modifica]- Morelli, Arnaldo. «Marazzoli, Marco». A: Dizionario Biografico (en italià). 69. Trecani, 2007 [Consulta: 30 desembre 2019].