Marcos Carnevale
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1963  (61 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, director de televisió, guionista | ||
| Activitat | 1997 - | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Lily Ann Martin | ||
   
| |||
Marcos Carnevale (Inriville, Córdoba 4 de setembre de 1963) és un guionista, director de cinema i televisió argentí. És gerent de continguts de Pol-ka Producciones.
Biografia
[modifica]Va començar en el camp de la publicitat en 1983 fins a fundar en 1991 la seva pròpia productora: Millecento Cinema. Des de llavors, ha realitzat més de tres-cents treballs publicitaris amb els quals ha aconseguit diversos premis internacionals.
La seva extensa carrera com a autor per a sèries de televisió s'ha vist recompensada amb nombrosos premis a títols com Ilusiones, 22, el loco, 099 Central (guanyadora de 8 Premis Martín Fierro), Soy Gitano (nominada a 13 Premis Martín Fierro), Padre Coraje (guanyadora del Premi Martín Fierro d'Or i de 3 Premis Clarín), Hombres de honor, Botines, Mujeres asesinas (guanyadora del Premi Martín Fierro d'Or i de 5 Premio Clarín) o Amas de casa desesperadas. El 2004 va fer la seva primera incursió en el teatre com a autor i director artístic de l'espectacle La profecía.
Marcos Carnevale va debutar en cinema en 1996 com a guionista, director i productor de Noche de ronda. Fins el seu segon llargmetratge, Almejas y mejillones (2000), va continuar escrivint guions com Esa maldita costilla, Papá es un Ídolo o el guió del llargmetratge d'animació Los Pintín al rescate. En 2003 va filmar el guió d' El día que me amen, i el 2004 va escriure i dirigir la seva tercera pel·lícula: Elsa y Fred, protagonitzada per Manuel Alexandre i China Zorrilla.
En 2007 va assumir com a director de continguts de Pol-ka Producciones, càrrec que segueix fins a l'actualitat.
En 2011 va rebre el Premi Konex - Diploma al Mèrit en la disciplina Guió de Televisió, atorgat per Fundació Konex.
Separat de Lily Ann Martin [1] des de 2011, actualment és parella de l'actor Javier De Nevares, segons va expressar en el programa de televisió Almorzando con Mirtha Legrand, el 8 de març de 2020.[2]
Televisió
[modifica]Guionista
[modifica]- Los Pintin (2000)
- Ilusiones (2000)
- 22, el loco (2001)
- 099 Central (2002)
- Soy gitano (2003)
- Padre Coraje (2004)
- Hombres de honor (2005)
- Sin código (2005)
- Botines (2005)
- Mujeres asesinas
- Episodis "Lisa, la soñadora" (2005)/"Yiya Murano, envenenadora" (2006)
- Amas de casa desesperadas (2006)
- Mujeres de nadie (2007)
- Valientes (2009)
- Tratame bien (2009)
- Malparida (2010)
- Los únicos (2011)
- Lobo (2012)
- Condicionados (2012)
- Los ricos no piden permiso (2016)
Director
[modifica]- Mujeres asesinas - Episodis "Irma, la de los peces"/"Sofía, nena de papá" (2006)
Filmografia
[modifica]Guionista
[modifica]- Noche de ronda (1997)
- Esa maldita costilla (1999)
- Papá es un ídolo (2000)
- Los Pintín al rescate (2000)
- Almejas y mejillones (2000)
- El día que me amen (2003)
- Elsa y Fred (2005)
- Tocar el cielo (2007)
- Anita (2009)
- Inseparables (2016).
Director
[modifica]- Noche de ronda (1997).
- Almejas y mejillones (2000).
- Elsa y Fred (2005).
- Tocar el cielo (2007).
- Anita (2009).
- Viudas (2011).
- Corazón de león (2013).
- El espejo de los otros (2015).
- Inseparables (2016).
- Somos childfree (2016). (Com a director de teatre).
- El fútbol o yo (2017).
- No soy tu mami (2019).
- Corazón loco (2020).
- Granizo (2022).
- Más respeto que soy tu madre (2022).
Referències
[modifica]- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-10-29. [Consulta: 31 gener 2022].
- ↑ Mirtha Legrand le hizo una pregunta íntima a Marcos Carnevale y su respuesta sorprendió a la conductora: “No sabía nada”, infobae, 8 de març de 2008