Mare de Déu de la Roca
Per al santuari de Mont-roig del Camp, vegeu Ermita de la Mare de Déu de la Roca. |
Mare de Déu de la Roca | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Característiques | ||||
Altitud | 1.202,5 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) | |||
Localització | Escart | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 25524 | |||
Activitat | ||||
Categoria | Santuari de Sant Martí d'Escart | |||
Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
Festivitat | Santa Maria, Mare de Déu | |||
La Mare de Déu de la Roca és un santuari romànic del poble d'Escart, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Escaló. Està situat a uns 850 metres en línia recta a l'est-nord-est del poble d'Escart, al paratge de Siselledo, a l'esquerra del Riu d'Escart. Està situada en un penyal que forma una petita cinglera, al mig de la qual es troba el santuari.
Descripció
[modifica]Construcció penjada a mitja paret rocosa, a la que aprofita com a paret en un costat. S'aixeca sobre unes grans arcades i contraforts de dimensions molt superiors a les de l'ermita. La nau és llarga i estreta; un petit presbiteri comunica amb l'absis poligonal, de costats irregulars i desplaçat respecte a l'eix de la nau, que es cobreix amb volta d'arestes.[1]
Un gran cor de fusta ocupa gran part de la nau a fi de donar més capacitat a aquesta. La porta d'arc de mig punt es troba a ponent, per damunt d'aquesta s'obre una espitllera i a un costat d'aquesta façana hi ha una petita espadanya.[1]
Antigament la coberta devia ser a dues aigües, però avui només en té una.[1]
Història
[modifica]Existeixen els Goigs de la Mare de Déu de la roca, en els que es recorda la guerra que sostingueren l'any 1079 els comtes d'Urgell i de Pallars per la possessió del castell de Sant Just d'Escart.[1]
L'ermita ha estat objecte de nombroses reformes i reconstruccions, així per exemple sobre la porta d'entrada hi ha gravades les dates de dues d'elles.: 1707 i 1748.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Santa Maria de la Roca». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.