Margarida Francesca d'Àustria
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 maig 1610  Lerma (província de Burgos) | ||
| Mort | 11 març 1617 (6 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Panteó d'Infants | ||
| Altres | |||
| Títol | Infanta d'Espanya | ||
| Família | Casa d'Àustria | ||
| Pares | Felip III de Castella i Margarida d'Àustria | ||
| Germans | Anna d'Àustria Felip IV de Castella Carles d'Àustria Ferran d'Àustria Alfons d'Àustria Maria Anna d'Àustria Maria d'Àustria | ||
.jpg)
Margarida Francesca d'Àustria (Lerma, 24 de maig de 1610 - Madrid, 11 de març de 1617) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III i Margarida d'Àustria, morta prematurament.
Va néixer el 24 de maig de 1610 a Lerma, on estaven els reis temporalment després d'haver estat a Valladolid.[1] Era la setena i penúltima filla de Felip III de Castella i de la seva muller, Margarida d'Àustria.[2] Va ser batejada el 10 de juny, dia de Corpus, a la mateixa localitat pel cardenal Bernardo de Sandoval y Rojas, arquebisbe de Toledo,[1] al monestir de clarisses descalces, en una cerimònia de molta pompa i amb la presència d'importants prelats, com l'arquebisbe de Burgos o el bisbe de Tui, així com del duc de Lerma, privat del monarca, que va ser el padrí, mentre la padrina va ser la seva germana, la infanta Anna.[3] La infanta va morir de forma prematura després de traslladar-se a la cort de Madrid, l'11 de març de 1617. Les seves despulles van ser traslladades al monestir de San Lorenzo de El Escorial, dipositades al Panteó d'Infants.[2]
De la infanta es conserva un retrat pintat per Santiago Morán cap a 1610, actualment part de la col·lecció del Museu del Prado i dipositat al Museu de Pontevedra. Sobre la seva indumentària, destaquen tota mena de guarniments i amulets de caràcter supersticiós per guardar-la del mal d'ull i dels mals esperits, supersticions d'origen popular molt habituals, i que van ser representats al quadre per petició expressa de la reina.[4] No obstant això, la cort espanyola no va ser lloc de superstició, sinó que, malgrat la seva mort prematura, i la d'altres infants, els fills dels monarques sempre van estar atesos pels millors metges del moment.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). vol. 2. Madrid: Antonio Marín, 1761, p. 914-915.
- ↑ 2,0 2,1 Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo... del Escorial... (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 367.
- ↑ Guzmán, Diego de. Reyna Catolica. Vida y muerte de D. Margarita de Austria Reyna de Espanna... (en castellà). Madrid: Luis Sánchez, 1617, p. 199-201.
- ↑ «La infanta Margarita Francisca, hija de Felipe III» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Álvarez, Gonzalo; Ceballos, Francisco C. «El hechizo genético de los Austrias». Nova Acta Científica Compostelana, vol. 23, núm. 1-8, 2016, pàg. 5-6.