Vés al contingut

Margarida Francesca d'Àustria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarida Francesca d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1610 Modifica el valor a Wikidata
Lerma (província de Burgos) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1617 Modifica el valor a Wikidata (6 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip III de Castella Modifica el valor a Wikidata  i Margarida d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna d'Àustria
Felip IV de Castella
Carles d'Àustria
Ferran d'Àustria
Alfons d'Àustria
Maria Anna d'Àustria
Maria d'Àustria Modifica el valor a Wikidata


Margarida Francesca d'Àustria (Lerma, 24 de maig de 1610 - Madrid, 11 de març de 1617) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III i Margarida d'Àustria, morta prematurament.

Va néixer el 24 de maig de 1610 a Lerma, on estaven els reis temporalment després d'haver estat a Valladolid.[1] Era la setena i penúltima filla de Felip III de Castella i de la seva muller, Margarida d'Àustria.[2] Va ser batejada el 10 de juny, dia de Corpus, a la mateixa localitat pel cardenal Bernardo de Sandoval y Rojas, arquebisbe de Toledo,[1] al monestir de clarisses descalces, en una cerimònia de molta pompa i amb la presència d'importants prelats, com l'arquebisbe de Burgos o el bisbe de Tui, així com del duc de Lerma, privat del monarca, que va ser el padrí, mentre la padrina va ser la seva germana, la infanta Anna.[3] La infanta va morir de forma prematura després de traslladar-se a la cort de Madrid, l'11 de març de 1617. Les seves despulles van ser traslladades al monestir de San Lorenzo de El Escorial, dipositades al Panteó d'Infants.[2]

De la infanta es conserva un retrat pintat per Santiago Morán cap a 1610, actualment part de la col·lecció del Museu del Prado i dipositat al Museu de Pontevedra. Sobre la seva indumentària, destaquen tota mena de guarniments i amulets de caràcter supersticiós per guardar-la del mal d'ull i dels mals esperits, supersticions d'origen popular molt habituals, i que van ser representats al quadre per petició expressa de la reina.[4] No obstant això, la cort espanyola no va ser lloc de superstició, sinó que, malgrat la seva mort prematura, i la d'altres infants, els fills dels monarques sempre van estar atesos pels millors metges del moment.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). vol. 2. Madrid: Antonio Marín, 1761, p. 914-915. 
  2. 2,0 2,1 Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo... del Escorial... (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 367. 
  3. Guzmán, Diego de. Reyna Catolica. Vida y muerte de D. Margarita de Austria Reyna de Espanna... (en castellà). Madrid: Luis Sánchez, 1617, p. 199-201. 
  4. «La infanta Margarita Francisca, hija de Felipe III» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 7 juliol 2021].
  5. Álvarez, Gonzalo; Ceballos, Francisco C. «El hechizo genético de los Austrias». Nova Acta Científica Compostelana, vol. 23, núm. 1-8, 2016, pàg. 5-6.