Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
|
Aquest article tracta sobre la infanta d'Espanya. Si cerqueu la reina d'Espanya, vegeu «Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)». |
| |||
| Nom original | (es) María Ana de España  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 18 agost 1606 Monestir de l'Escorial (Comunitat de Madrid) | ||
| Mort | 13 maig 1646 (39 anys) Linz (Àustria) | ||
| Causa de mort | trastorn puerperal | ||
| Sepultura | Cripta Imperial de Viena | ||
| Regent | |||
| Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | reina regnant | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic | ||
| Família | Dinastia dels Habsburg | ||
| Cònjuge | Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic (1631–) | ||
| Fills | Ferran IV d'Hongria, Maria Anna d'Àustria, Felip August d'Àustria, Maximilià Tomàs d'Àustria, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maria d'Àustria | ||
| Pares | Felip III de Castella i Margarida d'Àustria | ||
| Germans | Anna d'Àustria Felip IV de Castella Ferran d'Àustria Carles d'Àustria Alfons d'Àustria Margarida Francesca d'Àustria Maria d'Àustria | ||
| Premis | |||
 | |||
 | |||
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646)[1] va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Orígens familiars
[modifica]Nascuda al Monestir de l'Escorial l'any 1606 essent filla del rei Felip III d'Espanya i de l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. Marianna era neta per via paterna del rei Felip II d'Espanya i de l'arxiduquessa Anna d'Àustria i d'Habsburg i per via materna de l'arxiduc Carles II d'Àustria i de la princesa Maria Anna de Baviera.
Estratègies matrimonials
[modifica]El 1614, quan encara era una nena, es va negociar el seu matrimoni amb Carles I d'Anglaterra, aleshores príncep de Gal·les, un casament que no es va arribar a celebrar.[2] El matrimoni es frustrà per les pressions del Papat que no veia amb bons ulls el casament d'una infanta espanyola amb l'hereu d'una Corona protestant. Davant la negativa, Carles I d'Anglaterra es casà amb la princesa Enriqueta Maria de França.
Matrimoni i descendència
[modifica]El 20 de febrer de l'any 1631 es casà amb el futur emperador Ferran III, aleshores rei d'Hongria i de Bohèmia, fill de l'emperador Ferran II i de la princesa Maria Anna de Baviera.[1] La parella tingué sis fills:
- Ferran IV d'Hongria (Viena, 1633-1654).[1]
- Maria Anna d'Àustria (Neustad, 1634-Madrid, 1696), casada amb Felip IV d'Espanya.[1]
- Felip August d'Àustria (Viena, 1636-1639).
- Maximilià Tomàs d'Àustria (Viena, 1637-1639).
- Leopold I, emperador romanogermànic (Viena, 1640-1705), casat amb la infanta Margarida d'Espanya i en segones núpcies amb l'arxiduquessa Clàudia Felicitat d'Àustria; i, en terceres núpcies amb la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg.[1]
- Maria d'Àustria (Viena, 1646-1646), morta pocs dies després de néixer.
Mort
[modifica]Marianna morí el 1646 a conseqüència de les afeccions creades arran del seu últim part, el de l'arxiduquessa Maria que també morí.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España (en castellà). vol. IV. Barcelona: Ediciones Océano-Instituto Gallach, 1983, p. 192. ISBN 84-7505-724-1.
- ↑ Segura Graiño, Cristina. «María de Austria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 febrer 2021].