Margarida d'Oingt

Margarida d'Oingt

Biografia
Naixement	c. 1240 Oingt (França)
Mort	11 febrer 1310 (69/70 anys)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	monja, escriptora, mística
Orde religiós	Orde de la Cartoixa

Margarida d'Oingt, (probablement 1240 – 11 de febrer de 1310) és una religiosa cartoixana, mística i escriptora que va deixar diferents obres en llatí i francoprovençal. Va ser venerada localment fins a la Revolució Francesa (1789), tot i que Margarida, mai no ha estat canonitzada ni beatificada.

Biografia

Provenia de la família noble d'Oingt de Beaujolais, que es va extingir en 1382 per falta d'un hereu home. La data de naixement de Margarida és desconeguda; només se sap que va començar a escriure en 1286 i es va convertir en priora en 1288. El seu pare, Guichard de Oingt, l'esmentà en el seu testament en 1297. Va morir l'11 de febrer de 1310

Margarida d'Oingt va professar a l'orde de la Cartoixa. Des 1288, es va convertir en la quarta priora del monestir de Poleteins (situat prop de Mionnay, al Dombes). Aquesta casa havia estat fundada el 1238 per Margarida de Bagé, muller des del 1218 d'Humbert V de Beaujeu per a les monges que viuen d'acord amb els costums dels cartoixans. Avui dia només resta un sol edifici.

Amb Maria de França (1160-1210) i Christine de Pisan (1364-1430), Margarida d'Oingt és un de les primeres escriptores de les que tenim rastre de França. Monja cultivada, escriví en llatí una Pagina meditationum (Meditacions) en 1286. També és l'autora de dos textos característics particularment notables en francoprovençal. Es tracta de "Li Via seiti Biatrix, virgina de Ornaciu" (una hagiografia de Beatriu d'Ornacieux, una monja de Parmènia) i del "Speculum" ("Mirall"). Aquest últim va tenir l'aprovació del capítol general de l'orde dels cartoixans.

Iconografia

El cor de l'església d'Oingt inclou vuit talles de cares, que s'identifiquen amb els dels membres de la família de Guichard IV d'Oingt, el pare de Marguerite, de composició coneguda per la voluntat de Guichard IV conservat a l'Arxiu Nacional (P 1360 n ° 888). D'acord amb la interpretació tradicional, la setena cara començant des del nord podria ser la de Margarida; altres representen Guichard IV, la seva esposa Margarida, i els seus altres fills Guichard, Louis, Catherine, Agnes i Isabella. Aquest seria un exemple rar de retrat gòtic de l'escultura religiosa.

Bibliografia

• Marguerite d'Oingt : Expériences mystiques et récits édifiants Textes rédigés en francoprovençal et en latin par une moniale du XIIIe siècle, Edition bilingue (francoprovençal/latin - français) Edition EMCC, Lyon, 2012
• Œuvres de Marguerite d'Oyngt, prieure de Poleteins, publiées d'après le manuscrit unique de la Bibliothèque municipale de Grenoble, par E. Philipon, élève de l'École des chartes, avec une introduction de M.-C. Guigue, Lyon, N. Scheuring, 1877. BNF : notice no FRBNF31047406
• Les Œuvres de Marguerite d'Oingt, publiées par Antonin Duraffour, Pierre Gardette et Paulette Durdilly, Paris, Les Belles Lettres, 1965. BNF : notice n° FRBNF33090080
• Essai sur les causes de la dépopulation de la Dombes et l'origine de ses étangs. Guigue M.-C., 1908 – Lyon, H. Georg
• La Bienheureuse Béatrix d'Ornacieux, religieuse de Parménie, abbé C. Bouvier, Montsûrs, Résiac, 1982, Plantilla:2e.
• The writings of Margaret of Oingt, Medieval Prioress and Mystic. Renate Blumenfeld-Kosinski, 1990. Rochester, NY: Boydell & Brewer.
• Rochet Q., Les filles de Saint Bruno au Moyen Âge, Les moniales cartusiennes et l'exemple de la chartreuse de Prémol (xii^e-xv^e siècle), Rennes, Presses universitaires de Rennes, 2013, coll. « Mnémosyne », 188 p.
• Sancho Fibla, Sergi, Escribir y meditar. La obra de Marguerite d'Oingt, cartuja del siglo XIII. Madrid, Siruela, 2018.

Enllaços externs

• Camille Chabaneau, Biographies des troubadours en langue provençale, page 159
• Catequesi de Benet XVI del 3 de novembre de 2010