Margarita
|
Per a altres significats, vegeu «Margarita (desambiguació)». |
 Margarita | |
|---|---|
 Margarita provinent de les mines de Chester Emery, Chester, Comtat de Hampden, Massachusetts, EUA | |
| Fórmula química | CaAl₂[(OH)₂ Al₂Si₂O10] |
| Epònim | perla  |
| Localitat tipus | Grosser Greiner (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.06 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | blanc, gris, gris rosat, vermellós |
| Exfoliació | {001} molt bona |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3 |
| Altres característiques | trencadissa |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998 s.p. i IMA1962 s.p. |
| Símbol | Mrg |
La margarita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec margaron (perla). Aquest mineral és del grup de les miques.
Pertany al grup dels fil·losilicats amb la fórmula: CaAl₂(Al₂Si₂)O10(OH)₂. Forma masses de làmines fines de colors blanc, rosat o groguenc. Cristal·litza de forma monoclínica. És traslúcida.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la margarita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.[2][3]
Normalment es troba com un producte de l'alteració de corindó, andalusita i altres minerals aluminosos.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]