Paragonita
 Paragonita | |
|---|---|
 Paragonita amb granats | |
| Fórmula química | NaAl₂(AlSi₃O10)(OH)₂ |
| Epònim | engany  |
| Localitat tipus | Sponda Alp - Pizzo Forno, vall Chironico, Leventina, Ticino, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.05a |
| Dana | 71.2.2a.2 |
| Heys | 16.2.4 |
| Propietats | |
| Color | incolor, groc clar |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,564 a 1,580 nβ = 1,594 a 1,609 nγ = 1,600 a 1,609 |
| Birefringència | δ = 0,036 |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998 s.p. |
| Símbol | Pg |
| Referències | [1] |
La paragonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Va ser descrita l'any 1843, trobada a la muntanya Campione, Tessino, Suïssa.[2] El nom deriva del grec, paragon, que vol dir confusió, per la seva semblança amb el talc.[3]
Característiques
[modifica]La paragonita és un silicat de fórmula química NaAl₂(AlSi₃O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És incolora, groc pàl·lida, grisenca, blanc grisenca o verdosa.[2][3] La paragonita és un mineral comú en roques metamòrfiques.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paragonita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita al coll de la Boquera, a Mont-ras (Baix Empordà).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Paragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Webmineral
- ↑ 3,0 3,1 Handbook of Mineralgy
- ↑ «Paragonite from Coll de la Boquera, Mont-ras, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].