Nontronita

Nontronita
Nontronita de Sils (Selva, Girona)
Fórmula química	(CaO0.5,Na)0.3Fe3+₂(Si,Al)₄O10(OH)₂·nH₂O
Epònim	Districte de Nontronh
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.08a
Dana	71.3.1a.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	groc verdós, marró verdós, verd oliva
Exfoliació	{001} perfecta
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	mat, cèria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	semiopaca
Densitat	2,3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.530 - 1.580 nβ = 1.555 - 1.612 nγ = 1.560 - 1.615
Birefringència	δ = 0.030 - 0.035
Angle 2V	Mesurat: 5° a 66° Calculat: 32° a 46°
Fluorescència	no fluorescent
Varietats més comunes
crom-nontronita	amb alt contingut de crom
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Non
Referències

La nontronita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), concretament del grup de l'esmectita, que rep el seu nom de la localitat francesa de Nontron, on va ser descoberta l'any 1827. També se la coneix com a cloropal o hidroferripirofilita.

Característiques

La nontronita és un silicat, del tipus alumini-fil·losilicat amb làmines de mica, sodi i ferro, hidroxilat i hidratat. L'estructura molecular és en làmines amb tetraedres i octaedres. El grup de l'esmectita a què pertany són tots minerals similars a l'argila que cristal·litzen en el sistema monoclínic. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, magnesi i calci, els quals li donen les diferents tonalitats de color que presenta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nontronita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Acostuma a aparèixer com a mineral secundari, producte de l'alteració a la intempèrie de roques ígnies de tipus basalt, kimberlites i altres roques ultramàfiques. També pot formar-se en sòls amb cendra volcànica pobrament drenats, així com en alguns dipòsits de minerals sotmesos a alteració hidrotermal de tipus basalt o calcàries amb metamorfisme de contacte. És un mineral autigènic en els sediments marins recents.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, òpal, hornblenda, piroxens, olivina, mica o caolinita.