Margherita Piazzola Beloch
| Nom original | (it) Margherita Beloch Piazzolla  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 juliol 1879 Frascati (Itàlia) |
| Mort | 28 setembre 1976 (97 anys) Roma |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Director de tesi | Guido Castelnuovo |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria algebraica, topologia algebraica i fotogrametria |
| Lloc de treball | Ferrara |
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Ferrara |
| Família | |
| Pare | Karl Julius Beloch |
Margherita Piazzolla Beloch (Frascati, 12 de juliol de 1879 - Roma, 28 de setembre de 1976) [1] va ser una matemàtica italiana que va treballar en geometria algebraica, topologia algebraica i fotogrametria.
Trajectòria
[modifica]Beloch va estudiar matemàtiques a la Universitat Sapienza de Roma i va escriure la seva tesi doctoral sota la direcció de Guido Castelnuovo. Es va llicenciar l'any 1908 [1] amb Laude i "dignita 'di stampa", el que va significar que el seu treball era digne de publicació i, de fet, la seva tesi Sulle trasformazioni birazionali nello spazio (Sobre transformacions biracionals a l'espai) es va publicar en l'Annali di Matematica Pura ed Applicata.
Guido Castelnuovo va quedar molt impressionat amb el seu talent i li va oferir un lloc d'assistent que Margherita Beloch va acceptar i va ocupar fins a l'any 1919. Aquest any es va traslladar a la Universitat de Pavia i l'any següent a la Universitat d'Estudis de Palerm per treballar amb Michele De Franchis, una figura important de l'escola italiana de geometria algebraica en aquell moment.[1]
L'any 1924, Beloch va completar la seva "libera docenza" (un títol que en aquell moment havia d'obtenir-se abans de convertir-se en docent) i tres anys després es va convertir en professora titular a la Universitat de Ferrara, on va impartir classes fins a la seva jubilació (1955).[1]
Treball científic
[modifica]Els seus principals interessos científics van ser la geometria algebraica, la topologia algebraica i la fotogrametria.
Després de la seva tesi, va treballar a la classificació de superfícies algebraiques estudiant les configuracions de línies que podrien estar en superfícies. El següent pas va ser estudiar les corbes racionals que es troben a les superfícies i en aquest marc Beloch va obtenir un important resultat: les superfícies hiperel·líptiques de rang 2 es caracteritzen per tenir 16 corbes racionals.[2]
Beloch també va fer algunes contribucions a la teoria de corbes algebraiques esbiaixades.[3] Continuà treballant en les propietats topològiques de les corbes algebraiques, siguin planes o recolzades sobre superfícies reglades o cúbiques, durant la major part de la seva vida, escrivint una dotzena d'articles sobre aquests temes.[4]
També va ser coneguda per la seva contribució a les matemàtiques del plegat de paper.[5] En particular, el 1936, va observar com resoldre equacions de tercer grau únicament plegant paper. Va ser la primera a formalitzar un moviment d'origami que permet traçar mitjançant el doblegat del paper la recta tangent comuna en dues paràboles determinades.[6] Com a conseqüència, va mostrar com resoldre amb origami problemes clàssics -impossibles de fer amb regla i compàs - com la trisecció de l'angle o la duplicació d'un cub. El moviment que va utilitzar es va anomenar el plec Beloch.[7][8]
Al voltant de 1940 Beloch es va interessar cada cop més per la fotogrametria i l'aplicació de les matemàtiques, i en particular de la geometria algebraica.
Vida personal
[modifica]Margherita Piazzola Beloch va néixer al si d'una família multicultural i internacional. Filla de l'historiador alemany Karl Julius Beloch, qui va ensenyar història antiga durant 50 anys a la Universitat Sapienza de Roma, i la nord-americana Bella Bailey originària de Washington. Va tenir una germana, Dorothy Beloch, que es va dedicar al món de l'òpera.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Margherita Beloch Piazzolla» (en italià). https://www.enciclopediadelledonne.it/.+[Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ E. Strickland, Scienziate d'Italia: diciannove vite per la ricerca.
- ↑ M. Beloch Piazzolla, "Sur le nombre des plurisecantes et sur la classification des courbes gauches algebriques", Comptes Rendus de l'Ac. des Sciences, 1940
- ↑ "Beloch Margherita"[Enllaç no actiu], at Dept. of Mathematics and Information Science, University of Palermo.
- ↑ Thomas C. Hull, "Solving cubics with creases: the work of Beloch and Lill", Amer. Math. Monthly 118 (2011), no. 4, 307–15.
- ↑ «Dossier Exposición Matemáticas Origami Afundación A Coruña».
- ↑ M. Beloch Piazzolla, "Sul metodo del ripiegamento della carta per la risoluzione dei problemi geometrici", Periodico di Mathematiche Ser. 4, 16 (1936) 104–108.
- ↑ Ken Liu, "The Magic and Mathematics of Paper-Folding", Tor.com, June 29, 2017.