Vés al contingut

Mari Llum Quiñonero Hernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMari Llum Quiñonero Hernández
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Luz Quiñonero Hernández Modifica el valor a Wikidata
7 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Diputada a les Corts Valencianes
13 juny 2015 – 5 març 2019
Circumscripció electoral: Alacant

Dades personals
FormacióUniversitat d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPodem
Moviment Comunista del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Mari Llum Quiñonero Hernández (Alacant, 7 de novembre de 1954)[1] és una periodista, activista i política valenciana.

Biografia

[modifica]

Des de joveneta participà en el moviment estudiantil, i el 1973 fou detinguda i jutjada per associació il·lícita pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP).

El 1974 ingressà al Moviment Comunista del País Valencià, fou membre del consell d'Alacant i destacada dirigent de plataformes feministes. Va ser una de les impulsores del Grup de Dones d'Alacant, que empenyé la lluita feminista durant la transició espanyola a la ciutat d'Alacant.[2]

Es llicencià en filosofia i lletres al CEU (Centre d'Estudis Universitaris) d'Alacant, organisme que després donà lloc a la Universitat d'Alacant, però ha treballat com a periodista a les revistes Cambio 16, National Geographic i Marie Claire.[2]

El 6 d'octubre de 1977 participà en l'enganxada de cartells en la qual fou mort Miquel Grau, i encapçalà l'acusació particular en el judici al responsable de la seva mort.[3]

Fou candidata per la província d'Alacant amb el MCPV en tres ocasions: la primera, per les eleccions generals espanyoles de 1977 a les llistes del PSPV, partit nacionalista d'esquerres que després de patir una escissió es presentà a les eleccions en coalició amb el MCPV.

A les eleccions generals espanyoles de 1979 es va presentar a la llista MCOIC i a les de 1982 figurà a les d'Esquerra Unida del País Valencià, formació hereva del MCPV.

El 1980 fou empresonada sota l'acusació d'agressió a l'autoritat quan la policia enretirà una paradeta amb propaganda i banderes republicanes, i més tard ho fou per tancar-se en el consolat de Xile en protesta contra la dictadura d'Augusto Pinochet.

Tornà a la política activa de cara a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2015, com a cap de llista per Alacant de Podem. I fou escollida diputada per Alacant entre 2015 i 2019.[4][2]

Posteriorment s'ha dedicat a fer reportatges i a escriure llibres i guions de documentals, com Mujeres del 36 i Dones de la República. I a formar part de pltaformes i associacions com Salvem El Nostre Patrimoni, del qual és presidenta.[5]

Obres

[modifica]
  • Las luces del mar (2003)
  • La soldado Quiñoa (2004)
  • Nosotras, que perdimos la paz (2005)
  • Miquel Grau 53/1977 (2019)[6][7]

Referències

[modifica]
  1. «Fitxa Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 18 juny 2015. [Consulta: 26 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Llum Quiñonero» (en valencià). Arxiu de la Democràcia Universitat d'Alacant. [Consulta: 21 setembre 2024].
  3. «Llum Quiñonero: «La historia de Miquel Grau es la historia de todo un país» | NR | Periodismo alternativo» (en castellà), 17-07-2023. [Consulta: 21 setembre 2024].
  4. «Montiel abre la mano a pactar con el PSOE si es con su programa» (en castellà). El Mundo, 17-03-2015.
  5. Rodríguez Sánchez, Daniel. «Salvem El Nostre Patrimoni pide para 2024 proteger el escaso patrimonio artístico y urbano de Alicante» (en castellà). Cadena Ser, 06-01-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
  6. «Miquel Grau 53/1977». PrunaLlibres.com. Arxivat de l'original el 2020-03-20. [Consulta: 20 març 2020].
  7. «La escritora Llum Quiñonero, premio Miquel Grau 2023» (en castellà). Alicante Plaza, 20-10-2023. [Consulta: 21 setembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]