Mari Llum Quiñonero Hernández
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Luz Quiñonero Hernández 7 novembre 1954 (70 anys) Alacant |
Diputada a les Corts Valencianes | |
13 juny 2015 – 5 març 2019 Circumscripció electoral: Alacant | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Alacant |
Activitat | |
Ocupació | política, periodista |
Partit | Podem Moviment Comunista del País Valencià |
Mari Llum Quiñonero Hernández (Alacant, 7 de novembre de 1954)[1] és una periodista, activista i política valenciana.
Biografia
[modifica]Des de joveneta participà en el moviment estudiantil, i el 1973 fou detinguda i jutjada per associació il·lícita pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP).
El 1974 ingressà al Moviment Comunista del País Valencià, fou membre del consell d'Alacant i destacada dirigent de plataformes feministes. Va ser una de les impulsores del Grup de Dones d'Alacant, que empenyé la lluita feminista durant la transició espanyola a la ciutat d'Alacant.[2]
Es llicencià en filosofia i lletres al CEU (Centre d'Estudis Universitaris) d'Alacant, organisme que després donà lloc a la Universitat d'Alacant, però ha treballat com a periodista a les revistes Cambio 16, National Geographic i Marie Claire.[2]
El 6 d'octubre de 1977 participà en l'enganxada de cartells en la qual fou mort Miquel Grau, i encapçalà l'acusació particular en el judici al responsable de la seva mort.[3]
Fou candidata per la província d'Alacant amb el MCPV en tres ocasions: la primera, per les eleccions generals espanyoles de 1977 a les llistes del PSPV, partit nacionalista d'esquerres que després de patir una escissió es presentà a les eleccions en coalició amb el MCPV.
A les eleccions generals espanyoles de 1979 es va presentar a la llista MC – OIC i a les de 1982 figurà a les d'Esquerra Unida del País Valencià, formació hereva del MCPV.
El 1980 fou empresonada sota l'acusació d'agressió a l'autoritat quan la policia enretirà una paradeta amb propaganda i banderes republicanes, i més tard ho fou per tancar-se en el consolat de Xile en protesta contra la dictadura d'Augusto Pinochet.
Tornà a la política activa de cara a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2015, com a cap de llista per Alacant de Podem. I fou escollida diputada per Alacant entre 2015 i 2019.[4][2]
Posteriorment s'ha dedicat a fer reportatges i a escriure llibres i guions de documentals, com Mujeres del 36 i Dones de la República. I a formar part de pltaformes i associacions com Salvem El Nostre Patrimoni, del qual és presidenta.[5]
Obres
[modifica]- Las luces del mar (2003)
- La soldado Quiñoa (2004)
- Nosotras, que perdimos la paz (2005)
- Miquel Grau 53/1977 (2019)[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 18 juny 2015. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Llum Quiñonero» (en valencià). Arxiu de la Democràcia Universitat d'Alacant. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «Llum Quiñonero: «La historia de Miquel Grau es la historia de todo un país» | NR | Periodismo alternativo» (en castellà), 17-07-2023. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «Montiel abre la mano a pactar con el PSOE si es con su programa» (en castellà). El Mundo, 17-03-2015.
- ↑ Rodríguez Sánchez, Daniel. «Salvem El Nostre Patrimoni pide para 2024 proteger el escaso patrimonio artístico y urbano de Alicante» (en castellà). Cadena Ser, 06-01-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «Miquel Grau 53/1977». PrunaLlibres.com. Arxivat de l'original el 2020-03-20. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «La escritora Llum Quiñonero, premio Miquel Grau 2023» (en castellà). Alicante Plaza, 20-10-2023. [Consulta: 21 setembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Polítics alacantins
- Periodistes alacantins
- Comunistes valencians
- Nacionalistes valencians
- Diputats a les Corts Valencianes per Podem
- Alumnes de la Universitat d'Alacant
- Feministes valencians contemporanis
- Diputats de la novena legislatura del País Valencià
- Diputats a les Corts Valencianes per Alacant
- Militants d'EUPV
- Militants valencians de Podem