Maria Canela i Esteve
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1909  Asunción (Paraguai) |
| Mort | 29 setembre 1999 (89/90 anys) Barcelona |
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
Maria Canela i Esteve (Asunción, 1909 - Barcelona, 29 de setembre de 1999) va ser una pianista i professora de música catalana.[1][2]
L'any 1926, amb disset anys, va participar en el Teatre Olympia de Barcelona en les Matinals Populars Extraordinàries, i posteriorment, el 1929, sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, en els Concerts Simfònics Populars. En acabar els estudis el 1935, va actuar com a solista en un cicle de concerts de la Banda Municipal de Barcelona. Després de la Guerra Civil, l'any 1941, obtingué una beca per ampliar estudis a Potsdam (Alemanya), on viatjà en companyia d'un altre becari de dots excepcionals, Ataúlfo Argenta. A Alemanya la convidaren a donar una sèrie de concerts de música espanyola, però la Segona Guerra Mundial frustrà el projecte i decidí tornar a Espanya, on formà un duet instrumental amb la violoncel·lista Pilar Casals,[3] filla d'Enric Casals i neboda del gran Pau Casals, amb qui feu una gira de concerts per Espanya. Posteriorment, Maria Canela acompanyà al piano l'Agrupació de Cambra de Barcelona, formada pels violinistes Eduard Bocquet i Domènec Ponsa, el viola Mateu Valero i el violoncel·lista Josep Trotta, amb els quals, per separat o en conjunt, va donar molts concerts; i el 1969 actuà de pianista solista[4] amb l'orquestra de cambra del Conservatori del Liceu. Juntament amb Josep Vicens i Busquets, Canela va estrenar els Preludis ibèrics de Lluís Benejam (1967) [5] i el 1974 ambdós interpretaren per primera vegada a l'Estat espanyol[6] la Sonata per a dos pianos i percussió de Béla Bartók del 1937.[7]
A banda de la seva brillant carrera musical com a intèrpret, Maria Canela va destacar exercint durant més de trenta anys (1951-1987)[8][9] com a professora i catedràtica de música de cambra del Conservatori Superior de Música del Liceu.[1] També impartí classes [10] a la històrica Acadèmia Marshall. El seu mestratge s'estengué a una llarga llista d'intèrprets i compositors, com Maria Jesús Crespo, Rosa Carme Martínez, Marcel Olm, Xavier Carbonell i Castell, Pere Josep Puértolas…
Maria Canela sempre mantingué viva la seva vinculació martorellenca i el record de les seves vacances a casa dels avis, a Can Carreres –molt a prop d'on hi ha la plaça que duu el seu nom–. En una entrevista concedida a Francesc de P. Massana, l'any 1969, digué: «Mis padres nacieron y vivieron en Martorell. Después de mi regreso de América, pasé muchos veranos en casa de mi abuela María y tío Antonio, conociendo e intimando con muchas personas de Martorell. Recuerdo que antes de nuestra guerra, di un concierto de homenaje a Morera, en la casa del Sr. Francesc Pujols, del que guardo grata memoria. Asimismo el 8 de Febrero de 1942, en colaboración con la Orquestra Planas, di un concierto en el Centro Artístico a beneficio de la Caja Mutual de dicha sociedad»[11] La vila de Martorell li dedicà una plaça i, posteriorment, un Institut de batxillerat [12] el 2017.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Serrat i Martín, Maria. Origen del Conservatori Liceu (1837-1967). Ediciones Universidad de Salamanca, 2017-12-15, p. 266. ISBN 9788490128701.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 30-09-1999, pàg. 40.
- ↑ «Concierto Pilar Casals-Vidal i Maria Canela». Programes de concert del Palau de la Música Catalana (Orfeó Català). Palau de la Música, 14-03-1943. [Consulta: 8 setembre 2019].
- ↑ «Actividad musical: La Orquesta de Cámara del Conservatorio del Liceo» (en castellà). La Vanguardia Española, 06-02-1969, pàg. 46.
- ↑ Aniversari amb Ravel. Ros Marbà, 80 anys. Barcelona: L'Auditori, 2017. Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.
- ↑ «Mor el pianista escalenc Josep Vicens i Busquets, net de l'Avi Xaxu». El Gerió digital, 19-04-2010.
- ↑ P.G. «Josep Vicens i Busquets». El Punt Avui, 20-04-2010.
- ↑ Serrat i Martín, 2017, p. 244.
- ↑ Angulo, Silvia «El Liceo recuerda con un concierto el incendio que destruyó el teatro» (en castellà). La Vanguardia, 01-02-2004.
- ↑ Ezquerro Esteban, Antonio «Dr. Josep Pavia i Simó: una vida de servicio y dedicación a los estudios de Humanidades, canto gregoriano y musicología». Anuario Musical, núm. 57, 2002, pàg. 8.
- ↑ Setmanari Martorell, núm. 351, 8-1969.
- ↑ «Resolució ENS/2776/2017, de 23 de novembre, per la qual s'atribueix una nova denominació específica a diversos centres educatius públics». Diari Oficial de la Generalitat, 01-12-2017.
Enllaços externs
[modifica]- Programa de concert del 1941 amb un retrat de la pianista per Ignasi Maria Serra i Goday: «Maria Canela : la notable pianista». Col·lecció de Cartells. Centre de Documentació de l'Orfeo Català. [Consulta: 8 setembre 2019].