Vés al contingut

Maria Petrus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Petrus
Biografia
Naixement1927 Modifica el valor a Wikidata (96/97 anys)
Alaior (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòloga, conservadora Modifica el valor a Wikidata

Maria Petrus (Alaior, 1927)[1] és una arqueòloga menorquina. Va dur a terme sondejos arqueològics, aixecaments planimètrics i estudis de materials. Els seus treballs es van donar a conèixer a la premsa local i a molts congressos, situant l'arqueologia menorquina en el centre del debat científic.[2] L’any 1957, Petrus va excavar una necròpolis propera al mas Albesa, al municipi de Viver i Serrateix (comarca del Berguedà). Es varen buidar gairebé totes les sepultures de la necròpoli, una de les quals fou desmuntada i portada al museu de Cardona, on es conserven les lloses que formaven la tomba.[3] El 1958, Petrus va integrar-se en el grup d'investigació de l'arqueòleg i prehistoriador Lluís Pericot.[4] El grup es va poder formar gràcies a una beca d’estudis de la Fundació Juan March.[5] A més de Petrus, en el grup van col·laborar María Luisa Serra Belabre, Guillermo Rosselló Bordoy i Eduardo Ripoll i Perelló.[1] L'objectiu d'aquest equip era investigar la prehistòria de les illes Balears, especialment l'edat de bronze, amb característiques pròpies i molt diferents de la prehistòria hispana.[6] Petrus va treballar, a més, com a secretària d'en Pericot i com bibliotecària[7] i conservadora al Museu d'Arqueologia de Barcelona.[8][9][10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Prehistoria y arqueologia de las islas Baleares. VI Symposium de Prehistoria Peninsular - PE_24_VI_Symposium-re.pdf» (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 5 març 2022].
  2. «Voces in crescendo, del mutismo a la afonía en la historia de las mujeres en la arqueología española» (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 4 març 2022].
  3. «Necròpoli propera al mas Albesa (Viver i Serrateix)». Enciclopedia catalana. [Consulta: 5 març 2022].
  4. «SON CATLAR - PLA DIRECTOR - Investigació, difusió i posada en valor» (en català).
  5. «Edición del viernes, 13 octubre 1978, página 4 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 5 març 2022].
  6. «Anales 1956-1962: Ayudas de investigación - 8-Ayudas-de-investigacion.pdf» (en castellà). [Consulta: 5 març 2022].
  7. Alonso, Francisco Gracia; Pericot, Josep Maria Fullola. 58 anys i 7 dies: correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974). Edicions Universitat Barcelona, 2002. ISBN 978-84-923961-2-2. 
  8. Lacuesta Contreras, Raquel; Roca Cladera, Joana. «Entrevista a Guillem Rosselló Bordoy, filólogo y arqueólogo mallorquín» (en català). Papeles del partal, 01-05-2017.
  9. «Museu d'Arqueologia de Catalunya 75 anys by Museu d'Arqueologia de Catalunya - Issuu» (en anglès). [Consulta: 5 març 2022].
  10. Alonso, Francisco Gracia. Arqueologia i política (eBook). Edicions Universitat Barcelona, 2015-07-31. ISBN 978-84-475-3925-3.