Eduard Ripoll i Perelló
Nom original | (es) Eduardo Ripoll Perelló |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 maig 1923 Tarragona |
Mort | 28 març 2006 (82 anys) Barcelona |
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres | |
1996 – 2006 ← Martí de Riquer i Morera – Pere Molas i Ribalta → | |
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Director de tesi | Lluís Pericot i Garcia |
Activitat | |
Ocupació | Arqueòleg, historiador, escriptor, catedràtic i director del Museu Monogràfic d'Empúries i del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya |
Ocupador | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Nacional d'Educació a Distància |
Membre de | |
Família | |
Fills | Sergio Ripoll López |
Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català. Estudià a l'Institut de Paléontologie Humaine de París el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Lluís Pericot. A finals dels anys 50, junt amb Maria Petrus, María Luisa Serra Belabre i Guillem Rosselló Bordoy, va formar part de l'equip d'investigació liderat per Pericot.[1] Va ser conservador adjunt del Museu Arqueològic de Barcelona de 1947 a 1952, per després ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir també el Museu Monogràfic d'Empúries i el Museo Arqueológico Nacional, des del 1981 al 1986.[2][3]
Biografia professional
[modifica]Va treballar a les excavacions d'Empúries i la cova d'Ambrosio a Vélez-Blanco, i s'especialitzà en les cultures paleolítiques i en la pintura rupestre de la zona cantàbrica i de la catalana, encara que també es dedicà als ibers i a les colònies gregues a Catalunya. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968-1980 i catedràtic de la UNED des del 1981. Fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de 1996 a 2006. També ha estat membre del Deutsches Archäologisches Institut, de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Va ser el pare del també prehistoriador, Sergio Ripoll López,[2][4] qui va continuar el seu treball a la cova d'Ambrosio, fins a la descoberta de pintures rupestres paleolítiques que van poder ser datades per la seva singularitat arqueològica en estar cobertes per estrats datables.
Obres
[modifica]Eduardo Ripoll té una extensa obra, tant d'articles de revistes científiques com d'obres pròpies i col·lectives:[5][6]
- Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965)
- El paleolítico medio en Cataluña, amb H. de Lumley (1965)
- La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972)
- Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), amb M. Llongueras
- Olèrdola: història de la ciutat i guia del conjunt monumental i Museu monogràfic (1977)
- Els orígens de la ciutat romana d'Empúries (1978)
- Sobre els orígens i significat de l'art paleolític (1981)
- Els grecs a Catalunya (1983)
- El abate Henri Breuil (1877-1961) (1995)
- El arte de los cazadores paleolíticos (2002)
Referències
[modifica]- ↑ «Prehistoria y arqueologia de las islas Baleares. VI Symposium de Prehistoria Peninsular - PE_24_VI_Symposium-re.pdf» (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Eduardo Ripoll Perelló, último eslabón de una generación». El País [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ (en castellà) elalmeria.es, 14-08-2014 [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Bibliografía: Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Bibliografía del doctor Eduardo Ripoll Perelló». A: Prehistoria y Arqueología volumen=t. 1. UNED, 2008, p. 369-385.
Enllaços externs
[modifica]- Necrològica a El País
- (anglès) Obituari amb fotografia Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Martín Almagro Basch |
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya 1981-1986 |
Succeït per: José Alfonso Moure Romanillo |
Precedit per: Antoni Griera i Gaja |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXIV 1978-2006 |
Succeït per: Pilar Vélez Vicente |
- Arqueòlegs del Tarragonès
- Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- Presidents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Directors del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
- Estudiants d'història de la Universitat de Barcelona
- Morts a Barcelona
- Arqueòlegs catalans del sud contemporanis
- Polítics tarragonins
- Directors de museu catalans del sud
- Polítics catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1923