Vés al contingut

Eduard Ripoll i Perelló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Ripoll i Perelló
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Eduardo Ripoll Perelló Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 2006 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
1996 – 2006
← Martí de Riquer i MoreraPere Molas i Ribalta →
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Director de tesiLluís Pericot i Garcia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArqueòleg, historiador, escriptor, catedràtic i director del Museu Monogràfic d'Empúries i del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
OcupadorMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Nacional d'Educació a Distància Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsSergio Ripoll López Modifica el valor a Wikidata


Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català. Estudià a l'Institut de Paléontologie Humaine de París el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Lluís Pericot. A finals dels anys 50, junt amb Maria Petrus, María Luisa Serra Belabre i Guillem Rosselló Bordoy, va formar part de l'equip d'investigació liderat per Pericot.[1] Va ser conservador adjunt del Museu Arqueològic de Barcelona de 1947 a 1952, per després ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir també el Museu Monogràfic d'Empúries i el Museo Arqueológico Nacional, des del 1981 al 1986.[2][3]

Biografia professional

[modifica]

Va treballar a les excavacions d'Empúries i la cova d'Ambrosio a Vélez-Blanco, i s'especialitzà en les cultures paleolítiques i en la pintura rupestre de la zona cantàbrica i de la catalana, encara que també es dedicà als ibers i a les colònies gregues a Catalunya. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968-1980 i catedràtic de la UNED des del 1981. Fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de 1996 a 2006. També ha estat membre del Deutsches Archäologisches Institut, de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Va ser el pare del també prehistoriador, Sergio Ripoll López,[2][4] qui va continuar el seu treball a la cova d'Ambrosio, fins a la descoberta de pintures rupestres paleolítiques que van poder ser datades per la seva singularitat arqueològica en estar cobertes per estrats datables.

Obres

[modifica]

Eduardo Ripoll té una extensa obra, tant d'articles de revistes científiques com d'obres pròpies i col·lectives:[5][6]

  • Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965)
  • El paleolítico medio en Cataluña, amb H. de Lumley (1965)
  • La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972)
  • Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), amb M. Llongueras
  • Olèrdola: història de la ciutat i guia del conjunt monumental i Museu monogràfic (1977)
  • Els orígens de la ciutat romana d'Empúries (1978)
  • Sobre els orígens i significat de l'art paleolític (1981)
  • Els grecs a Catalunya (1983)
  • El abate Henri Breuil (1877-1961) (1995)
  • El arte de los cazadores paleolíticos (2002)

Referències

[modifica]
  1. «Prehistoria y arqueologia de las islas Baleares. VI Symposium de Prehistoria Peninsular - PE_24_VI_Symposium-re.pdf» (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 5 març 2022].
  2. 2,0 2,1 «Eduardo Ripoll Perelló, último eslabón de una generación». El País [Consulta: 8 gener 2016].
  3. «Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 8 gener 2016].
  4. (en castellà) elalmeria.es, 14-08-2014 [Consulta: 8 gener 2016].
  5. «Bibliografía: Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 8 gener 2016].
  6. «Bibliografía del doctor Eduardo Ripoll Perelló». A: Prehistoria y Arqueología volumen=t. 1. UNED, 2008, p. 369-385. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Necrològica a El País
  • (anglès) Obituari amb fotografia Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.


Càrrecs públics
Precedit per:
Martín Almagro Basch
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
1981-1986
Succeït per:
José Alfonso Moure Romanillo
Precedit per:
Antoni Griera i Gaja
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIV

1978-2006
Succeït per:
Pilar Vélez Vicente