Maria de Llúria i de Magarola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  Barcelona, presumiblement |
| Mort | 14 juny 1701 Vallbona de les Monges (Urgell) |
| Abadessa de Santa Maria de Vallbona de les Monges | |
| 1701 – 1701 | |
| Activitat | |
| Ocupació | monja, escriptora |
| Orde religiós | Monges Cistercenques |
Maria de Llúria i de Magarola (Barcelona, Barcelonès, segle XVII — Vallbona de les Monges, Urgell, 14 de juny de 1701) fou una religiosa i abadessa cistercenca i escriptora.[1][2]
Era filla de Joan Roger de Llúria i de Sacirera i d'Isabel de Magarola i de Genovart i tingué almenys un germà, Francesc Roger de Llúria i de Magarola. De ben petita ingressà al monestir de Santa Maria de Vallbona, on va exercir diversos càrrecs de responsabilitat –un any sots-bossera (1663), trenta-sis anys bossera (1664-1700) i tres anys sots-priora (1696-1698)– fins a arribar a abadessa l'abril de l'any 1701. Exercí aquest càrrec tot just dos mesos, des del 10 d'abril fins al 14 de juny de 1701, en què morí.[3]
Va escriure el Directori espiritual, del qual només se'n conserva el segon volum.[4] Escrit en un llenguatge formal però planer i afectiu, que neix de la vida interior, s'inscriu en la línia de l'ascètica i la mística cistercenques de l'època del barroc.[1][2] Aquest recull pràctic d'oració conté tot un seguit de col·loquis, en els quals l'ànima troba la consolació espiritual, i constitueixen un sistema per fomentar la volguda unió amb Déu.[3]
Havia estat la mà dreta de la seva antecessora, Maria de Borrell, durant l'anomenat «plet de la paternitat».[2] La seva tomba es troba al cor de l'església del monestir.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Maria de Llúria i de Magarola». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1978, pàg. 284. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Piquer Jover, Josep Joan «L'abadessa de Vallbona, Maria de Llúria, mestra d'esperit». Analecta Sacra Tarraconensia 51-52, 1978-1979, pàg. 39-70.
- ↑ Cusó i Serra, Marta «Un monestir cistercenc femení català durant el primer segle borbònic espanyol. Santa Maria de Vallbona (1701-1802)». Manuscrits: revista d'història moderna, Núm. 27, 2009, pàg. 189–192. ISSN: 2014-6000 [Consulta: 9 octubre 2019].