Maria dels Àngels Puig i España

Maria dels Àngels Puig i España

Biografia
Naixement	28 febrer 1868 Barcelona
Mort	6 octubre 1947 (79 anys)
Activitat
Ocupació	empresària

Retrat de les senyoretes N.N. de 1890 pintat per Ramon Casas on veiem a Maria dels Àngels amb la seva cosina Antònia.

Maria dels Àngels Puig i España (Barcelona, 28 de febrer de 1868 - Barcelona, 6 d'octubre de 1947), membre de la burgesia catalana, va ser empresària i propietària. Filla d'Isidre Puig i Ferrer, gerent de la fàbrica tèxtil Isidre Puig i Companyia, i Marianna España i Mas.

Biografia

Els Puig tenen el seu origen en el Mas de Can Puig (Sant Pere de Ribes). La família del seu avi, Puig i Catasús, va abandonar Sant Pere de Ribes a finals de s XVIII per instal·lar-se a Vilanova i la Geltrú, important port de comerç amb Cuba i altres colònies espanyoles.

Després de la mort del seu pare, s'encarregà al costat del seu marit, Delmir de Caralt i Sala, de l'empresa familiar de Sant Benet de Bages que compartien amb els seus cosins, els Casas-Carbó. La parella va tenir 7 fills entre els quals destaca el cineasta Delmir de Caralt i Puig. La fàbrica de Sant Benet va pertànyer a la família fins a la dècada dels anys 1980.

Maria dels Àngels fou retratada pel seu cosí, el pintor Ramon Casas en diverses ocasions, com el quadre Retrat de les senyoretes N.N. de 1890. També són destacables els retrats que Casas va fer a les seves filles Maria, Mercè i Montserrat de Caralt i Puig.

L'1 de juny del 1900 comprà l'heretat de Can Garrigó en el barri de Santa Eulàlia de Vilapicina a Marcel·lí Vilardebó i Farnés, de Lliçà de Vall. Els terrenys foren utilitzats com a camps de conreu pels masovers, la família Campmany (de mot Garrigó), fins que de mica en mica s'anà fraccionant la finca i venent per a la construcció d'habitatges. Destaquen les cases del passatge de l'Arquitecte Millàs i del passatge de Santa Eulàlia. L'última part de la finca edificable fou venuda l'any 1961.

Maria dels Àngels sempre ocupà un lloc privilegiat a la classe social benestant de Barcelona des del seu lloc de residència a Sarrià, on destacà per la seva oposició al Reial decret de 4 de novembre de 1921 d'agregació del municipi de Sarrià a Barcelona. Altres membres destacats de la seva família foren el seu cunyat Josep de Caralt i Sala que fou ministre de Finances durant el regnat d'Alfons XIII, que li concedí el títol nobiliari de Comte de Caralt, i la seva neboda Maria Lluïsa de Caralt i Mas que es casà amb Alfonso de Borbón y León, marquès de Squillace. El seu net, José María de Quadras i de Caralt va ser el comte de Sant Llorenç del Munt fins a la seva mort el 6 de desembre de 2013, el seu fill, José de Quadras i Sans, és l´actual comte de Sant Llorenç del Munt.