Vés al contingut

Mariano Calviño de Sabucedo Gras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMariano Calviño de Sabucedo Gras
Nom original(es) Mariano Calviño de Sabucedo y Gras Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort1980 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Procurador a Corts
21 novembre 1972 – 30 juny 1977
← Miquel Mateu i Pla
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, jurista, militar, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralferes provisional Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola
Front oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mariano Calviño de Sabucedo Gras (Manresa, 25 de setembre de 1907 - 1980) fou un empresari i polític falangista català. Era fill d'un tinent coronel d'artilleria i de la filla dels amos dels magatzems Gras. Es casà amb Enriqueta Manén Maynou, copropietària de Manufacturas Manén SA i cosina d'un cunyat de José Ribas Seva.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i exercí a Barcelona i Manresa. Fou secretari de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, assessor de la Unió Mercantil, advocat de la Mútua Patronal i de l'Associació de Propietaris Rústics de Manresa i Berga. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la Joventut d'Unión Patriótica a Manresa, però en proclamar-se la Segona República va ingressar un temps a Acció Catalana. Cap al 1933, però, fundà la Unión Social Hispánica, amb la qual el 1934 s'integrà al nucli barceloní de la Falange Española.

Tot i que no participà directament en l'aixecament del 18 de juliol, s'amagà i fugí a Barcelona, d'on escapà en un vaixell gràcies al consolat d'Itàlia i passà a zona nacional. Manuel Hedilla l'envià a Portugal a recollir fons i el març de 1937 s'establí a Burgos, on va substituir Carlos Trías Bertran com a secretari territorial de la Falange catalana. El març de 1939 Raimundo Fernández Cuesta el designà Cap Provincial del Movimiento Nacional a Barcelona, però fou destituït el novembre de 1939 per pressions de Trías i Luys Santa Marina. De juny a octubre de 1943 va lluitar amb la División Azul.

Tot i això, fou un dels 40 de Ayete, consellers directes de Francisco Franco. Va fer d'intermediari del festeig entre el marques de Villaverde i Carmen Franco, es va moure en cercle de Luis Carrero Blanco i va fer una considerable fortuna. També fou valedor de la candidatura d'Alfons de Borbó i Dampierre a la corona de Rei d'Espanya, contra la del futur Joan Carles I. El 1976 fou un dels procuradors en Corts que votà contra la Llei de Reforma Política. Quan al sector empresarial, fou president de la Societat General d'Aigües de Barcelona, del Comité Sindical del Cacao, vicepresident de la Sociedad Anónoma CROS SA, i conseller del Banco Español de Crédito, entre altres càrrecs.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Thomàs, Joan Maria. Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català. Barcelona: Esfera dels Llibres, 2008.