Vés al contingut

Mariano Téllez-Girón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1814 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 1882 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Beauraing
  Diputat al Congrés dels Diputats
14 de novembre de 1837 – 18 de desembre de 1837
CircumscripcióSevilla

16 d'abril de 1844 – 25 de juny de 1845
CircumscripcióZamora
  Ambaixador d'Espanya a Rússia Rússia
1856 – 1858
  Ambaixador d'Espanya a França França
1853 – 1856
  Ambaixador d'Espanya al Regne Unit Regne Unit
1837 – 1837
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupació Tinent General
Membre de
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'El Infantado
Count of Saldaña (en) Tradueix
Marquess of Zahara (en) Tradueix
Count of Villada (en) Tradueix
Count of Ampudia (en) Tradueix
Duke of Francavilla (en) Tradueix
Duc d'Arcos
Duc de Gandia
Comte-Duc de Benavente
Duc de Lerma
Duc d'Osuna
Count of Real de Manzanares (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría Leonor de Salm-Salm (1866–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancisco Téllez-Girón Modifica el valor a Wikidata  i Comtesse Francoise de Beaufort-Spontin Modifica el valor a Wikidata
GermansPedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort Spontin, Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mariano Téllez-Girón i Beaufort-Spontin (Madrid, 19 de juliol de 1814 - Beauraing, 2 de juny de 1882). XII duc d'Osuna, XV duc de l'Infantado fou un noble castellà, diplomàtic, militar i polític del segle xix entorn del qual s'ha construït una de les principals llegendes de la noblesa castellana.

Orígens

[modifica]

Mariano Francisco de Borja José Justo Téllez-Girón i Beaufort-Spontin nasqué a Madrid essent el segon fill del matrimoni conformat per Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel, X duc d'Osuna, i la comtessa Francisca Felipa de Beaufort-Spontin, membre d'una família de l'alta aristocràcia belga.

Essent ser segon fill i no estar cridat a succeir el seu pare en els principals títols de la Casa d'Osuna inicià la carrera militar i se li concedí el títol de marquès de Terranova. El 27 de febrer de 1833, mesos abans de la mort del rei Ferran VII d'Espanya, ingressà com a l'Exèrcit en classe de cadet supernumerari en el primer esquadró del Reial Cos de la Guàrdia de la Reial persona. Immediatament feu donació del seu sou com a militar a la Infermeria Reial.

L'any 1835, en el marc de la Primera Guerra Carlina, fou destinat al front del nord on serví com ajudant de camp del general en cap Luis Fernández de Córdova, III marquès de Medigorría. Hi ha constància que durant aquest conflicte va entrar en batalla en nombroses ocasions: a les accions de Miñano Mayor, de Murguía, a la vall de Losa, a Adana, a Galarreta, a Aranzazu, a Salinas de Guipuzcoa, a Arlaban, a Villareal de Álava, a Zubiri, a Peñacerrada i en molts d'altres. Aquests fets li varen diferents reconeixement entre els quals destaca la mercè de l'hàbit de Calatrava que li concedí la reina governadora. Posteriorment, el 1837, sota les ordres del general Baldomero Espartero emprengué diferents accions al País Basc i, posteriorment, fou encarregat de perseguir l'exèrcit expedicionari del pretendent carlí a l'Aragó i província de Conca i participà en la defensa, el mateix any, de Madrid amenaçada pels exèrcits carlins.

La seva participació en la guerra perjudicà de forma considerable la seva salud i es veié obligat a demanar llicència a l'exèrcit, iniciant d'aquesta manera la carrera diplomàtica. Així, el 1838 fou nomenat cavaller agregat, en la classe militar, a l'ambaixada extraordinària espanyola que va assistir a la coronació de la reina Victòria I del Regne Unit. Posteriorment, també fou nomenat ambaixador extraordinari a París pel casament de Napoleó III de França amb l'aristòcrata castellana Eugenia de Montijo, comtessa de Montijo. I entre 1856 i 1868 fou ambaixador espanyol a la cort de Sant Petersburg aconseguint normalitzar les relacions diplomàtiques amb Rússia que havien quedat trencades arran del conflicte dinàstic que suposà el carlisme. L'última gran missió fou la representació espanyola al casament del kàiser Guillem II d'Alemanya amb la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

Ascens i descens d'Osuna el Grande

[modifica]

El 1844 morí el seu germà, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort-Spontin, XI duc d'Osuna, i es convertí en únic hereu del vast patrimoni de la Casa d'Osuna. Un patrimoni que s'havia conformat a través de segles d'incorporacions de diferents cases de la noblesa castellana i que es considerava el primer patrimoni peninsular en béns materials i en col·leccions artístiques de primer nivell. Conegut com a Osuna el Grande de les seves propietats es deia que podria travessar la Península sense sortir de les seves finques.

La desamortització que els diferents governs isabelins portaren a terme a mitjans del segle xix provocaren l'abolició dels mayorazgos provocà que fos el primer duc amb la plena propietat de les seves possessions. Fins aquell moment, els ducs eren titulars dels mayorazgos que contemplaven terres, palaus i altres propietats i per tant els seus deutes no eren executables en contra de les seves finques. Amb l'abolició de la figura jurídica procedent de l'antic dret castellà, el duc podia disposar del ple domini de la propietat. Aquest fet, conjuntament amb el seu costós estil de vida, feren que comencés a vendre propietats i a endeutar-se enormement.

Es casà el 1866 amb la princesa Maria Elionor de Salm-Salm amb qui no va tenir descendència. A la seva mort, l'any 1882, el Duc havia pràcticament perdut la totalitat del gran patrimoni heretat. I, la manca de descendència directa ocasionà un gran plet pel repartiment de les restes del patrimoni i de la llarga llista de títols de noblesa que posseïa. El fet que el principal hereu fos el duc d'Alba, provocà la intervenció de la Corona recelosa de la concentració de títols que suposaria aquest fet i repartí en diferents branques familiars els títols del duc d'Osuna. Els deutes que deixà foren pagats amb la venda de la Biblioteca dels ducs de l'Infantado a l'Estat, aquesta s'integrà a la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Títols

[modifica]

També era: Justícia major del regne de Castella, gran justicier del Regne de Nàpols, primera veu de l'Estament militar del regne de Sardenya, almirall de Castella, marí major d'Astúries i Lleó, notari major del regne de Castella, cambrer major del rei i gentilhome de cambra de Sa Majestat amb exercici i servitud, senyor de tots els mayorazgos, amb les seves ciutats, viles, llocs, juraments, heretats, castells, baronies, oficis i patronats de les Cases dels Girones i Téllez, Mendoza, Lasso de la Vega, Luna, Cisneros, Albornoz, Manzanedo, Sandoval, Enríquez, Toledo, Borja, Centelles, Vigil de Quiñones, Silva, Zúñiga, Ponce de León, Alfonso-Pimentel, Sotomayor i Maza de Lizana.

Tinent general de l'Exèrcit de terra, senador vitalici i per dret propi, cavaller de l'Orde de Calatrava i membre de l'Orde del Toisó d'Or. Membre honorari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i numerari de la Reial Acadèmia de la Història. També fou membre de l'Institut d'Àfrica de París i president del Casino de Madrid.

Bibliografia

[modifica]
  • MARICHALAR, Antonio; (Marquès de Montesa) Riesgo y ventura del Duque de Osuna. Madrid, Palabra, 1999. ISBN 84-8239-311-1
  • CLAES, Marie-Christine & VAN DEN STEEN, Christian (avec des contributions de ROMMELAERE, Catherine et LAMAS-DELGADO, Eduardo), Faste et misère : le château de Beauraing au temps d'un Grand d'Espagne (Monographies du TreM.a, n° 66), Namur, 2014.

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José García de la Torre
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 15

1847 - 1882
Succeït per:
Marcos Jiménez de la Espada