Marie-Louise Dubreil-Jacotin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Louise Amélie Jacotin  7 juliol 1905 17è districte de París (França) | ||
| Mort | 19 octubre 1972 (67 anys) 16è districte de París (França) | ||
| Presidenta Société Mathématique de France | |||
| ← André Lamothe (en)  – Szolem Mandelbrojt → | |||
| Catedràtica | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Göttingen (1931–1932) Universitat d'Oslo (1929–1930) École Normale Supérieure (1926–1929) Lycée Jules-Ferry (–1923) Liceu Chaptal (1923–1926) | ||
| Tesi acadèmica | Sur la détermination rigoureuse des ondes permanentes périodiques d'ampleur finie (1934 ) | ||
| Director de tesi | Henri Villat i Ernest Vessiot | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtica, física | ||
| Ocupador | Universitat de París (1956–1972) Universitat de Poitiers (1943–1956) Universitat de Lió (1939–1943) Universitat de Rennes (1934–1939) | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Léonce Lesieur (en) i Thomas Blyth (en) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Paul Dubreil | ||
| Premis | |||
| |||
Marie-Louise Dubreil-Jacotin (17è districte de París, 7 de juliol de 1905 - 16è districte de París, 19 d'octubre de 1972) va ser una matemàtica francesa.
Vida i Obra
[modifica]Des de la seva infància, tots els seus estre va assenyalar la seva aptitud i facilitat per les matemàtiques. El seu pare v aconseguir fer-la entrar al Lycée Jules-Ferry, on va acabar el batxillerat el 1923. Després de ser admesa (de forma extraordinària, ha que no acceptaven dones) al Liceu Chaptal per a preparar-se per a l'ingrés a les Grandes Écoles, el seu pare va emmalaltir i morir, fet que va retrasar el seu ingrés a l'École Normale Supérieure fins al 1926. Ingrés que també va ser polèmic ja que havent obtingut la segona millor nota, va ser retrasada fins al lloc 21é per a que no podés obtenir beca completa. Va ser amb la campanya del periodista Fernand Hauser[1] i l'ajut del polític progresista Édouard Herriot, ministre del govern, que va aconseguir veure restaurats els seus drets.[2] Es va graduar el 1929 i va obtenir el doctorat a la universitat de París el 1934.[3]
El curs posterior a la seva graduació, 1929-1930, va estar a la universitat d'Oslo, estudiant amb Vilhelm Bjerknes les oscil·lacions atmosfèriques. En retornar el 1930 es va casar amb l'algebrista Paul Dubreil, amb qui van estar fent estudis de post-grau a Alemanya, on va rebre la forta influència d'Emmy Noether.[4] Després de ser professora ajudant a les universitats de Rennes i de Lió, el 1943 va ser nomenada professora titular a la universitat de Poitiers on va romandre fins al 1956, quan va obtenir una plaça docent permanent a la universitat de París.[5]
Els seus primers treballs científics versen sobre mecànica de fluids, amb l'estudi de certs problemes de moviments rotatoris i l'estudi de les ones en fluids homogenis o heterogenis.[3] A partir de la seva estança a Poitiers, es va interessar per l'àlgebra i va treballar, conjuntament amb el seu marit, en la teoria dels semigrups[6] i en l'estudi de les estructures algebraiques ordenades.[7] D'entre les sevs nombroses publicacions, al ressenyar l'article, publicat el 1948 dins del llibre Les grands courants de la pensée mathématique, titulat Figures de Mathématiciennes, on explica magistralment la vida i l'obra d'unes quantes dones matemàtiques que han deixat petjada en la història de la disciplina.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Hollings, 2014, p. 165.
- ↑ Charretton, 2013, p. 6426.
- ↑ 3,0 3,1 Lesieur, 1973, p. 1.
- ↑ Kosmann-Schwarzbach, 2015, p. 229.
- ↑ Kosmann-Schwarzbach, 2015, p. 230.
- ↑ Hollings, 2014, p. 166.
- ↑ Blyth, 1974, p. 345 i ss.
- ↑ Dubreil-Jacotin, 1971, p. 268 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Blyth, T.S. «Dubreil-Jacotin Inverse Semigroups» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of Edinburgh Section A: Mathematics, Vol. 71, Num. 4, 1974, pàg. 345-360. DOI: 10.1017/S0080454100010943. ISSN: 0080-4541.
- Charretton, Christine. «Dubreil-Jacotin, Marie-Louise». A: Béatrice Didier, Antoinette Fouque, Mireille Calle-Gruber (eds.). Le Dictionnaire universel des créatrices (en francès). Éditions des femmes, 2013. ISBN 9782721006318.
- Dubreil-Jacotin, Marie-Louise. «Women Mathematicians». A: François Le Lionnais (ed.). Great Currents of Mathematical Thought (en anglès). Dover Publications, 1971. ISBN 0-486-49578-7.
- Hollings, Christopher. Mathematics across the Iron Curtain: A History of the Algebraic Theory of Semigroups (en anglès). American Mathematical Society, 2014. ISBN 978-1-4704-1493-1.
- Kosmann-Schwarzbach, Yvette «Women mathematicians in France in the mid-twentieth century» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 30, Num. 3, 2015, pàg. 227-242. DOI: 10.1080/17498430.2014.976804. ISSN: 1749-8430.
- Lesieur, L. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin, 1905–1972» (en francès). Semigroup Forum, Vol. 6, Num. 1, 1973, pàg. 1-2. DOI: 10.1007/BF02389102. ISSN: 0037-1912.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Macho Stadler, Marta. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin, algebrista». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2014. [Consulta: 3 octubre 2021]. (castellà)
- Macho Stadler, Marta. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin, una matemática inspirada por Emmy Noether». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2020. [Consulta: 3 octubre 2021]. (castellà)