Mariinskita

Mariinskita
Mariinskita (verd)
Fórmula química	BeCr₂O₄
Epònim	Malysheva mine (en)
Localitat tipus	dipòsit de Mariinskoe, àrea d'Izumrudnye Kopi, Malyshevo, óblast de Sverdlovsk, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BA.05
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,709(2) Å; b = 5,612(1) Å; c = 4,492(1) Å
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Grup espacial	p21 21 21
Color	negre a verd fosc
Macles	pseudohexagonals
Duresa (Mohs)	8,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	4,25(2) g/cm3 (mesurada); 4,25 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,050 nβ = 2,090(3) nγ = 2,150(1)
Birefringència	δ = 0,100
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 80° (10), calculat: 80,5°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2011-057
Any d'aprovació	2011
Símbol	Mii
Referències

La mariinskita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del dipòsit de Mariinskoe, a Rússia, la seva localitat tipus.

Característiques

La mariinskita és un òxid de fórmula química BeCr₂O₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2013. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5. És l'anàleg amb cromi dominant del crisoberil.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mariinskita hauria de pertànyer a "04.BA: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja» juntament amb el crisoberil i la manganostibita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4159/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de Mariinskoe, situat dins l'àrea d'Izumrudnye Kopi, a Malyshevo (óblast de Sverdlovsk, Rússia), on es troba en forma de grans anèdrics fins. També ha estat descrita al dipòsit de Bazhenovsk, a la localitat d'Asbest, també a l'óblast de Sverdlovsk, i a Malmyzh, al krai de Khabàrovsk. Aquests tres indrets, tots ells a Rússia, són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.