Vés al contingut

Marina Silva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarina Silva

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Rio Branco (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Ministra de Desenvolupament de Brasil
1r gener 2023 –
← Joaquim Alvaro Pereira Leite (en) Tradueix
Membre del gabinet: third cabinet of Lula da Silva (en) Tradueix
Ministra de Desenvolupament de Brasil
1r gener 2007 – 13 maig 2008
← Marina SilvaCarlos Minc →
Ministra de Desenvolupament de Brasil
1r gener 2003 – 31 desembre 2006
← José Carlos CarvalhoMarina Silva →
Acre senator (en) Tradueix
1r febrer 1995 – 1r febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBrasil Brasil
Grup ètnicAfrobrasilers i negres Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaEcologisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióEvangelicalisme i pentecostalisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversidade Federal do Acre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Brasília Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora
OcupadorXarxa Sostenibilitat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Verd
Membre de
Participà en
16 gener 2023Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmarinasilva.org.br Modifica el valor a Wikidata

Facebook: marinasilva.oficial X: MarinaSilva Bluesky: marinasilva.bsky.social Instagram: _marinasilva_ Modifica el valor a Wikidata

Maria Osmarina Marina Silva Vaz de Lima (Acre, 8 de febrer de 1958) és una ambientalista i política brasilera.

Biografia

[modifica]

Va ser companya de lluita de Chico Mendes. El 1996, va guanyar el Premi Ambiental Goldman per a Amèrica del Sud i Central.[1] Membre del Partido dos Trabalhadores fins al 19 d'agost de 2009, va servir com a senadora abans d'esdevenir ministra de Medi ambient de Lula el 2003. El 2007, va ser nomenada una de les «Campiones de la Terra» pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.[2] Va rebre el Premi Sophie el 2009.[3]

El 19 d'agost de 2009, Marina Silva va anunciar que deixava el Partido dos Trabalhadores per entrar al Partit Verd,[4] principalment en protesta contra les polítiques mediambientals aprovades pel govern brasiler.[5] Confirmant les expectatives, el 16 de maig de 2010 a la ciutat de Nova Iguaçú, Rio de Janeiro, Marina Silva va presentar la seva candidatura en les eleccions presidencials del 2010 pel Partit Verd.[6]

El gener de 2023, va tornar a ser cridada per Lula da Silva per ser titular del Ministeri de Desenvolupament.[7]

El desembre de 2023 la revista Nature va incloure-la en la llista de les 10 persones que han fet grans descobertes científiques o han posat de relleu temes crucials.[8] Marina Silva, a més d'aconseguir frenar la desforestació de l'Amazònia va reinstaurar el programa per protegir-la que el Govern de Bolsonaro havia[9] suprimit.

Referències

[modifica]
  1. «Marina Silva» (en anglès). The Goldman Environmental Prize. Arxivat de l'original el 2008-08-21. [Consulta: 2 juliol 2010].
  2. «H. E. Ms. Marina Silva» (en anglès). United Nations Environment Programme. Arxivat de l'original el 2009-10-25. [Consulta: 2 juliol 2010].
  3. «Marina Silva» (en anglès). The Sophie Prize. [Consulta: 2 juliol 2010].
  4. «L'exministra brasilera Marina Silva deixa el partit de Lula i entra als Verds». El Punt, 20-08-2009. [Consulta: 2 juliol 2010].
  5. Daniel Howden. «I give up, says Brazilian minister who fought to save the rainforest» (en anglès). The Independent, 15-05-2008. [Consulta: 2 juliol 2010].
  6. «La verde Marina Silva ofrece un nuevo modo de gobernar en Brasil» (en castellà), 16-05-2010. [Consulta: 15 novembre 2023].
  7. Gortázar, Naiara Galarraga. «Brasil y su veterana ministra de Medio Ambiente, Marina Silva, retoman la lucha contra el cambio climático» (en castellà), 05-01-2023. [Consulta: 15 novembre 2023].
  8. «Nature’s 10» (en anglès). Nature, 13-12-2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
  9. Rodrigues, Meghie «Amazon protector: the Brazilian politician who turned the tide on deforestation» (en anglès). Nature, 624, 7992, 13-12-2023, pàg. 498–498. DOI: 10.1038/d41586-023-03921-7.

Vegeu també

[modifica]