Vés al contingut

Heloísa Helena Lima de Moraes Carvalho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHeloísa Helena Lima de Moraes Carvalho
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Pão de Açúcar (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Councillor of Maceió (en) Tradueix
2009 – 2016
Circumscripció electoral: Maceió
Alagoas senator (en) Tradueix
1r febrer 1999 – 1r febrer 2007
Diputada estatal d'Alagoas
1r febrer 1995 – 1r febrer 1999
Vice mayor of Maceio (en) Tradueix
1r gener 1993 – 31 desembre 1996
Activitat
Lloc de treball Brasília Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, funcionària, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PartitXarxa Sostenibilitat (2015–)
Partit Socialisme i Llibertat (2003–2015)
Partit dels Treballadors (–2003) Modifica el valor a Wikidata

Heloísa Helena Lima de Moraes Carvalho (Pão de Açúcar, 6 de juny de 1962) és una infermera, professora i política brasilera. Va formar part de la cúpula fundacional del PSOL, partit amb el que es va presentar a les eleccions presidencials de 2006. El 2015 seria cofundadora del partit REDE.

Biografia

[modifica]

Partit dels Treballadors

[modifica]

Es va criar en una família humil d'Alagoas. Des de molt jove va estar lligada a moviments socials i sindicals, sempre en defensa de les minories i els segments socials més desfavorits.[1] Infermera de carrera, va ser professora d'Epidemiologia de la Universitat Federal d'Alagoas, càrrec que va abandonar en la dècada del 1980 per a dedicar-se a la política, afiliant-se al Partit dels Treballadors (PT).[2]

L'any 1992 va ser escollida vicealcaldessa de Maceió, capital d'Alagoas. Va ocupar el càrrec dos anys, i el 1995 va passar a ser diputada estatal, dedicant-se principalment a les àrees de salut, educació i reforma agrària.[3] El 1998 va ser elegida senadora, representant el seu estat al Congrés Nacional pel PT des de febrer de 1999.[4]

Amb la victòria de Lula da Silva -líder del PT- en les presidencials de 2002, es van accentuar les tensions ideològiques internes dins del partit. Heloísa Helena va liderar un quartet de dissidents d'esquerra dins del partit, acompanyada pels diputats João Batista Araújo "Babá", Luciana Genro i João Fontes.[5] No estaven d'acord amb la política econòmica pragmàtica de Lula, molt conciliadora i massa pròxima al dictat dels Estats Units i a les directrius de l'FMI.[3] El grup va començar a votar en contra de les decisions del govern,[6] fins que finalment van ser expulsats del PT el 14 de desembre de 2003.[5][7]

Partit Socialisme i Llibertat

[modifica]

El 2004, els dissidents petistas van fundar un nou partit polític anomenat Partit Socialisme i Llibertat (PSOL).[8] Des del seu escó del Senat, Heloísa Helena va ser molt crítica amb el govern de Lula, sobretot arran dels escàndols de corrupció que van sortir a la llum progressivament.[9][10] També va formar part en les comissions parlamentàries formades per a investigar els escàndols.[11] El juliol de 2006, el propi President es va declarar partidari d'una sèrie d'aliances d'ample espectre, admetent que en un eventual segon mandat continuaria implementant polítiques de centreesquerra. Això va tornar a distanciar més al PT del PSOL.[12]

Aquell mateix any va ser candidata a la presidència del Brasil. Liderava el Front d'Esquerra, coalició formada pel PSOL, el Partit Socialista dels Treballadors Unificat) i el Partit Comunista Brasiler.[13] Va ser la tercera llista més votada, amb el 6.85% dels sufragis.[14]

El 2008, un any després de concloure el mandat de senadora, va aconseguir un escó de regidora a Maceió, càrrec que va revalidar el 2012. En ambdues ocasions, fou la més votada al municipi.[15][16] Entre mig, va intentar optar novament al Senat, aquest cop sense èxit.[17] Quan l'any 2010, el PSOL va anunciar que recolzaria Dilma Rousseff en el camí a la presidència, Heloísa va renunciar a la presidència del partit, que ocupava des de la fundació.[18]

Rede Sustentabilidade

[modifica]

Mica a mica es va anar distanciant de la nova directiva, fins que el 2015 es va saber que uniria forces amb Marina Silva per crear un nou partit, anomenat Rede Sustentabilidade (REDE).[19] El 2020 va presentar-se a les eleccions municipals de Maceió, però no va obtenir l'escó.[20] El 2021, va ser escollida coportaveu nacional de REDE, càrrec bianual.[21]

Posicions polítiques

[modifica]

El seu programa d'esquerra es basava en un discurs més contundent que el de Lula da Silva o el de la seva successora, Dilma Rousseff. Tenia un discurs més combatiu -titllat de radical pels mitjans de comunicació conservadors- i marcadament antiimperialista, oposant-se al pagament del deute extern, a l'anomenada globalització neoliberal i a totes les injustícies comeses pel capital. Predicava la lluita de classes i reivindicava un socialisme alineat amb les idees de Michel Pablo i Ernest Mandel.[22][23][24][25]

Va mostrar el seu suport al Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra, defensava el desenvolupament sostenible i les ajudes per a les famílies pobres. En política exterior, va optar pel multilateralisme, oposant-se als abusos comesos pels Estats Units i la Unió Europea a l'Amèrica Llatina i altres parts del món.[26][27]

Els seus principals referents polítics, segons ha declarat, són Rosa Luxemburg, Lleó Trotski i el Che Guevara.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Heloísa Helena foi bóia-fria na infância» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 14-12-2003. Arxivat de l'original el 2023-05-25. [Consulta: 14 novembre 2023].
  2. ↑ Terra. «Heloísa Helena reassume posto de professora» (en portuguès brasiler). Terra, 28-03-2007. Arxivat de l'original el 2013-03-28. [Consulta: 15 novembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Valter Pomar (org.). Socialismo ou barbárie: documentos da Articulação de Esquerda, 1993-1999 (en portuguès brasiler). Viramundo, 2000. ISBN 978-85-85934-49-1.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Brasil:Eleições Legislativas de 1998 para o Senado - Por Estado» (en portuguès brasiler). Banco de Dados Políticos das Américas. Georgetown University, 1999. [Consulta: 15 novembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 «PT no divã: PT ignora apelos e expulsa quarteto radical do partido» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 15-12-2003. Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 15 novembre 2023].
  6. ↑ «Heloísa Helena: "Voto como sempre votou o PT"» (en portuguès brasiler). Agência Senado. Senat del Brasil, 26-11-2003. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  7. ↑ Sandrini, João. «Expulsa do PT, Heloísa Helena diz que "não chora mais"» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 14-12-2003. Arxivat de l'original el 2020-06-19. [Consulta: 21 novembre 2011].
  8. ↑ «Heloísa Helena anuncia registro definitivo do PSOL» (en portuguès brasiler). Agência Brasil. EBC, 14-12-2004. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  9. ↑ «Heloísa: se houve mesmo corrupção no governo, Lula tinha conhecimento» (en portuguès brasiler). Agência Senado. Senat del Brasil, 17-06-2005. [Consulta: 15 novembre 2023].
  10. ↑ «Heloísa Helena critica escândalos de corrupção no governo Lula» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 25-08-2006. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  11. ↑ «Legislativo: Heloísa rebate críticas de Lula ao Congresso» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 11-08-2006. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  12. ↑ Azevedo, Reinaldo. «“Nunca fui de esquerda”, diz Lula» (en portuguès brasiler). Veja. Abril, 15-07-2006. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  13. ↑ «Especial - 2006 - Eleições» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 12-08-2006. Arxivat de l'original el 2021-04-29. [Consulta: 15 novembre 2023].
  14. ↑ «Afirma Collor de Mello que "limpiará" su nombre desde el Senado» (en espanyol de Mèxic). El Periódico de México, 02-10-2006. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  15. ↑ «Heloísa Helena é vereadora mais votada na capital de Alagoas» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 05-10-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 15 novembre 2023].
  16. ↑ «Com Marina em campanha, Heloisa Helena é a vereadora mais votada em Maceió» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 08-10-2012. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  17. ↑ Santos, Débora. «TSE libera candidatura de Heloisa Helena ao Senado» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 28-09-2010. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  18. ↑ Rios, Odilon. «Heloísa Helena deixa presidência do PSOL por causa de apoio a Dilma no segundo turno» (en portuguès brasiler). O Globo. Grupo Globo, 20-10-2010. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  19. ↑ «Heloisa Helena deixa o PSOL e se filia ao partido Rede Sustentabilidade» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 29-09-2015. Arxivat de l'original el 2023-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  20. ↑ «Eleições 2020 - Apuração: Maceió/AL» (en portuguès brasiler). UOL, 01-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-15. [Consulta: 15 novembre 2023].
  21. ↑ Souza, Daniel. «Rede realiza Congresso e elege Heloísa Helena porta voz nacional» (en portuguès brasiler). Política ao Vivo, 30-03-2021. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 15 novembre 2023].
  22. ↑ «Heloísa Helena resgata propostas radicais do PT» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 27-08-2006. [Consulta: 15 novembre 2023].
  23. ↑ «Chomsky encabeza un manifiesto de apoyo a Heloisa Helena en Brasil» (en castellà). El País [Madrid], 07-09-2006. Arxivat de l'original el 2023-11-15. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 15 novembre 2023].
  24. ↑ Henriques, Frederico; Marcelino, Giovanna «Uma política radical para os periféricos» (en portuguès brasiler). Revista Movimento, 06-08-2020. Arxivat de l'original el 2023-11-15 [Consulta: 15 novembre 2023].
  25. ↑ Benoit, Hector. «As Brazilian election nears, crisis deepens for major parties» (en anglès). World Socialist, 23-09-2006. [Consulta: 15 novembre 2023].
  26. ↑ «Heloísa Helena defende MST e chama o governo de baderneiro» (en portuguès brasiler). Agência Senado. Senat del Brasil, 03-05-2000. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 15 novembre 2023].
  27. ↑ Antunes, Ricardo. «El Fondo Monetario Internacional y Brasil» (en castellà). CADTM, 05-04-2005. Arxivat de l'original el 2023-12-31. [Consulta: 15 novembre 2023].
  28. ↑ «Entrevista a la senadora Heloisa Helena» ( PDF) (en castellà). El Desorden Internacional, núm. 73, 3-2004, pàg. 37-41. Arxivat de l'original el 2023-05-23 [Consulta: 15 novembre 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heloísa Helena Lima de Moraes Carvalho
  • Fitxa al web del Senat (portuguès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heloísa_Helena_Lima_de_Moraes_Carvalho&oldid=34168735»