Mario Echandi Jiménez
 (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juny 1915 San José (Costa Rica) |
| Mort | 30 juliol 2011 (96 anys) San José (Costa Rica) |
| Causa de mort | pneumònia |
| 33è President de Costa Rica | |
| 8 maig 1958 – 8 maig 1962 ← José Figueres Ferrer – Francisco Orlich Bolmarcich → | |
| Ambaixador | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic i polític |
| Partit | Partido Liberación Nacional |
| Família | |
| Cònjuge | Olga De Benedictis Antonelli |
| Pare | Alberto Echandi Montero |
| Premis | |
Signatura  | |
Mario Echandi Jiménez (17 de juny de 1915, San José, Costa Rica) va ser president de Costa Rica des de 1958 fins a 1962.
Va ser fill de Alberto Echandi Montero i Josefa Jiménez Rucavado. Va casar amb Olga De Benedictis Antonelli. Va cursar estudis en el Liceu de Costa Rica i a l'Escola de Dret, on es va graduar de Llicenciat en Lleis.
Primers càrrecs públics
[modifica]Va ser Agregat Militar en missió especial a Panamà el 1940, ambaixador de Costa Rica als Estats Units d'Amèrica, les Nacions Unides i la OEA (1949-1950), Ministre de Relacions Exteriors i Cultura (1950-1952) i Diputat per San José (1953-1955).
President de la República
[modifica]El 1958 va ser elegit president de la República, càrrec que va exercir de 1958 a 1962. El president Echandi va obtenir 102.851 vots com a candidat del partit Unió Nacional, Franciso J. Orlich candidat del partit Alliberament Nacional va obtenir 94.778 vots i Jorge Rossi Chavarría va obtenir 23.910 vots pel partit Independent. Aquest últim partit estava constituït per ex-membres del partit Alliberament Nacional (Partido de Liberación Nacional). Un any abans de l'elecció va haver-hi una escissió en aquest partit i un grup dels seus partidaris encapçalats pel llicenciat Jorge Rossi van deixar les seves files.[1]
Durant el seu govern es van aprovar algunes lleis importants, com la llei d'Aguinaldo, es va fundar el Servei Nacional d'Aqüeductes i Clavegueram[1] l'Institut de Terres i Colonització (ITCO), la Llei de Protecció i Desenvolupament Industrial, es va crear el primer Pla Vial, que el seu objectiu era construir una xarxa de carreteres i camins al país segons un planejament previ.[1] I es van trencar relacions diplomàtiques amb Cuba a causa de la política d'afusellaments del règim de Fidel Castro.
Reconciliació Nacional
[modifica]Durant el seu govern es va permetre que l'expresident Rafael Ángel Calderón Guardia retorni i que els seus seguidor strobin condicions per organitzar-se.[2]
Referències
[modifica]
| Precedit per: José Figueres Ferrer |
President de Costa Rica 1958-1962 |
Succeït per: Francisco José Orlich Bolmarcich |